Marcela Martínez: “Els joves xilens són al carrer protestant i no s’aturaran pas”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSMarcela Martínez, de 49 anys, treballa de jardinera al Viver de Bell-lloc de Cardedeu i ha recorregut el Baix Montseny de la Selva fins a establir-se a Sant Celoni. Estima la natura i vol estudiar Ciències Mediambientals. Per què va marxar de Xile?Vaig viure una situació bastant difícil a la família. Estava casada, amb dos fills, i el meu home va patir una malaltia complicada, una leucèmia mieloide en grau cinc. Encara tinc la data a la memòria: va emmalaltir el 28 d’agost de 2005 i va morir el 2 d’octubre. Carai, fulminant.Va ser molt ràpida. I va ser difícil per als nens. La petita tenia 5 anys i el més gran, 9 anys. La petita estava molt lligada al seu papa. Se l’enduia a conduir, li feia volar volantines, el que aquí es diu estels... El moviment emocional va ser gran. Feia temps que li deia al meu home que havíem de provar a fora de Xile... Però ell no s’atrevia. Després de la seva mort, el 16 de març de 2006 vaig sortir d’allà i vaig arribar el 17. Per què van triar Catalunya?De fet, Catalunya, no. Jo pensava que havia triat Espanya. A Llatinoamèrica no es parla de Catalunya. És ara que he triat conscienment ser a Catalunya. Jo volia sortir de Xile i aquí tenia un germà i un cosí. El meu germà em recomanava que no: “Sense papers, sense feina, massa problemes.” En canvi, el meu cosí i la seva dona, que viuen a Riells, em van donar molt suport. Ells ens van ajudar, ens van llogar una habitació i així vam començar a Riells. Després em vaig arriscar a comprar un cotxe. Jo sabia conduir, però amb vehicles automàtics, i aquí me n’havia comprat un de marxes. Imagina’t! Un xou! Però en vaig aprendre sola. I al cap de poc vaig aconseguir un pis, un cotxe i una feina. Després vam marxar a viure a Breda... i de fa un temps a Sant Celoni. I per què Sant Celoni?Suposo que perquè soc molt nòmada, tinc somnis senzills. Què és el que més li va xocar?Moltíssimes coses. I no va ser xoc, és que em va fer por. Compta que jo venia a Espanya i, després de baixar al Prat, veníem per l’AP-7 i jo veia tots els noms dels pobles... i no entenia res. Encara se’m posa la pell de gallina... Li vaig dir al meu germà i la meva cunyada: “Com voleu que jo aprengui tot això!” Però, vaja. He estudiat català i tinc el nivell B. A què es dedica?Soc oficial de jardineria, encara que ara estic de baixa per un mal a l’esquena. He portat un parell d’equips de manteniment a la Fundació Viver de Bell-lloc. M’encanta gestionar equips, formar-los. La feina amb els nois del Bell-lloc m’agrada moltíssim. Com és la feina amb les persones del Bell-lloc?Es molt xulo. Són gent que no té segones intencions. Ells són molt transparents. Al principi costa, sobretot quan arriba una dona a dirigir-los. Fins llavors només havien tingut homes com a caps?És clar, al món de la jardineria no hi ha gaires dones. Què està passant a Xile ara mateix?Una cosa molt maca. Maca en el sentit que la gent ha despertat. Una generació jove, dels adolescents a la gent de fins a 30 anys, s’ha obert i té una altra visió de la vida, diferent de la que teníem nosaltres. I el que passa és que no hi ha hagut canvis. Quan jo era petita, vaig viure el govern de la dictadura de Pinochet, vivíem amb toques de queda i l’exèrcit al carrer. Ara passa el mateix, però amb informació, amb internet... Els aldarulls al carrer serviran per canviar un país que té fama de ser ultraliberal?Ho comento sovint amb amics catalans: és que les protestes són l’única manera de canviar-ho. Les manifestacions adormides no van gaire enllà, oi? Els joves xilens són al carrer i no s’aturaran pas. Els xilens són molt així: treballem sense queixar-nos, però quan cal mobilitzar-se, ens mobilitzem. I si ens atonyinen, doncs acció-reacció. Marcela Martínez, jardinera de Sant Celoni / Aitana Such

Marcela Martínez: “Els joves xilens són al carrer protestant i no s’aturaran pas”

Mor a 93 anys Teresina Martí, cuinera de La Cruïlla de Lliçà d’Amunt

Estrena al centre de Granollers d’un establiment centrat en el matcha

Aina Machuca: “M’ha passat el que no esperes que et passi a tu”

El nou Tosca de Moià comença a agafar forma

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Condemnada una cap de comptabilitat del CN Granollers per sostraure 214.000 euros al club

La cuina original del restaurant Can Fabes, de Santi Santamaria, convertida en aula de cuina

Forcen el pany i roben el calaix amb els diners del canvi en una botiga del centre de Granollers

L’artista Alba Moreno transforma el dol per la mort de la seva mare en una exposició a l’Ametlla

Els CAP de Sant Miquel, Canovelles i la Llagosta, els primers de la comarca en receptar activitat física

Aina Machuca: "M’ha passat el que no esperes que et passi a tu"

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

Martí Pujol: “Aquest juliol tindrem piscina d’estiu a Llinars”

Aina Machuca, de l'Ametlla, guanya Eufòria de TV3