Sota aquest cada vegada menys revolucionari eslògan – a la llum dels últims descobriments en el camp de la biologia i la psicologia- s’emmarca el treball de Maria Stella Maruso, terapeuta biopsicosocial, ambaixadora de pau per Fundació PEA – UNESCO, directora de Fundació Salut, i autora de “El laboratori de l’ànima” i “El laboratori interior”. Des de fa més de 30 anys acompanya persones que travessen crisis severes a les seves vides, com malalties terminals i pèrdues, i va desenvolupar més de 140 Seminaris d’Intel•ligència Emocional (Medicina Cos-Ment) destinats a modificar el curs de la biologia del cos.
A la seva fundació treballen la possibilitat de generar mecanismes bioquímics que regulin els processos fisiològics associats a una malaltia. “El miracle”, escriu, “és el que aconsegueixen les persones quan trien aprofitar el que és negatiu de la malaltia per aconseguir alguna cosa significativa”. Des de la seva fundació, donen les eines per aconseguir aquests canvis interns. “El més bonic és veure quan els pacients es descobreixen sentint altres coses, quan deixen d’estar preocupats pel futur”. Canviar la percepció, acaba incidint en la seva biologia, “es tracta d´un procés d´educació, d´aprenentatge basat en la ciència”. Abans no se sabia res de les emocions, però avui se sap que regeixen tota la nostra biologia: “les emocions s’associen al nostre sistema immune, com podem ignorar-les?”.
És important, va dir la terapeuta, que es difongui el poder de les emocions: “a poc a poc, tant la consciència com l’espiritualitat i la ment, estan ocupant un escenari més important a la medicina”. El metge no sap què passa al pacient quan se’n va de la seva consulta. Molts professionals diuen que la manera com s’expressa un metge pot ser el principi de la fi. Hi ha metges que treuen el millor dels seus pacients, i altres treuen el pitjor, va dir Maruso. Tot i que els metges estan preparats per atendre les malalties, a poc a poc s’estan introduint noves mirades. “S’està formant una massa crítica; hi ha un xoc de paradigmes”. O considerem el cos com una màquina –en bon o mal estat de funcionament– o creiem que som persones que pensem, sentim i ens emocionem. “Les expectatives, els somnis, tot això és químic! No podem separar més el cap del cos, la ment és a cadascuna de les cèl•lules”.
Algunes frases, recollides de la seva bibliografia, que sintetitzen els seus principis terapèutics:
■ “La història viscuda està inscrita als nostres cossos. Però sempre la podem resignificar”
■ “Tots comptem amb un grandiós potencial per guarir ferides al cos i a l’ànima”
■ “Quan aprenem com es creen aquests mals hàbits al nostre cervell que ens condemnen, no només podem acabar amb ells, sinó també reprogramar i desenvolupar el nostre cervell.”
■ “El sisè sentit està al nostre sistema immunitari, que preserva la nostra individualitat. Pot captar allò que els cinc sentits no.”
■ “Les persones que travessen situacions difícils tenen més fam i necessitat de carícies. Aquesta abraçada, veure bé els ulls sempre cal, l’ésser humà necessita això, és una necessitat química del cos.”
■ “Vols unir-te a una altra persona estant separat de tu mateix? Això és impossible.”
