Mariano Pagès: “Fent fotos a pagesos del Montseny, em vaig sentir vivint a dins d’una narració de Pla”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Mariano Pagès, de 42 anys, viu Santa Maria de Palautordera i fotografia paisatges, monuments, persones... El seu llibre Retrats del Montseny és una referència d’un món que desapareix, el dels pagesos més grans. De Buenos Aires a Santa Maria de Palautordera, per què? Casualitat. Tenia una xicota amb 20 anys i ella volia venir a Catalunya. “Jo vinc amb vós”, li vaig dir. Era argentina? Sí, i feia poc que la coneixia. Va ser com una aventura. Jo no sabia ni que existia Catalunya. Doncs el seu cognom és Pagès. Sí, però vaig adonar-me’n aquí, al cap d’uns mesos. Allà no es cuida tant les arrels com aquí. Allà tothom és de Buenos Aires i el món va començar quan es va fundar Buenos Aires. La gent sap que ve d’Itàlia o d’Espanya, però les arrels no importen gaire. I van arribar a Palautordera? No, vam arribar a Barcelona, a la gran ciutat, com tantíssima gent. La ciutat t’acull, però al mateix temps et deixa de banda. I les coses de la vida: la meva companya es va quedar embarassada i va aparèixer la possibilitat de sortir de Barcelona i venir a Palautordera. Només el coneixia per una notícia a la tele d’un cas de contaminació d’aigua, recordo que a TV3 sortia l’aixeta de la plaça... i va aparèixer una casa aquí. Segurament, vostè és el fotògraf que millor ha documentat el Montseny de les darreres dècades. Ja són uns quants llibres i unes quantes exposicions. El primer dia a Palautordera vaig arribar de nit. Vaig veure una llumeta i l’endemà vaig saber que era l’antena del Turó de l’Home. No coneixia gens el paisatge i la curiositat era total. Vam baixar al carrer per buscar un súper i trobem les portes velles del carrer Nou. N’hi ha una que diu 1736. El meu país es va fundar el 1810 i no en queda res! Per a mi, doncs, era com un llibre obert. La primera feina que vaig fer va ser un treball abstracte sobre els portons. I allà vaig començar. Després vaig ampliar la recerca: fàbriques abandonades, els rius, els torrents... Sempre m’ha atret la terra i quan vaig trepitjar el Montseny... no te l’acabes! El Montseny és inabastable? No t’acabes el Montseny ni tampoc no t’acabes el poble. No t’acabes res. A Palautordera continuo fent feina i em sorprenc: “Com és possible que un mateix poble no t’avorreixi i em motivi per fer un altre treball?” Però és que és així, no te l’acabes. Encara que sembla real, la fotografia pot ser molt mentidera, oi? És un punt de vista més de la realitat. És tan real com la mentida. Què busca vostè a les fotos? El primer que busco és que no avorreixi, que cridi l’atenció. I després? Depèn del tema. Els colors m’interessen, però no són el meu fort. L’equilibri, l’organització, la composició d’una foto. Per a mi, és gairebé matemàtic, un engranatge de rellotgeria. Sigui com sigui la foto, un paisatge o un retrat, sempre ha d’estar equilibrada. Si no, no la publico. I finalment procuro comunicar coses. Quin és la foto o el reportatge del qual se sent més orgullós? Sens dubte, el llibre Retrats del Montseny. Fesomies de la terra. És un treball irrepetible. Per què? Va ser un treball d’investigació d’un any i un treball de camp d’un altre any més. I vaig viure energèticament dins d’aquest món de pagesia antiga, tradicional, de subsistència. Vaig poder entrar a les cases d’aquesta gent que viu a l’alta muntanya i vaig poder instal·lar un estudi de fotografia al menjador de casa seva. És tancada la gent de muntanya? A mi no em va costar gens ni mica. Viuen al Montseny, però són pares, són mares i saben el que és la calidesa i l’hospitalitat. Per documentar-me, havia estat llegint llibres de Josep Pla. I fent fotos a pagesos del Montseny, em vaig sentir vivint a dins d’una narració de Pla. Quan treballes amb persones, hi ha una energia diferent. [caption id="attachment_130117" align="alignnone" width="400"] Mariano Pagès, fotògraf de Palau / Aitana Such[/caption]

Mariano Pagès: “Fent fotos a pagesos del Montseny, em vaig sentir vivint a dins d’una narració de Pla”

Granollers s’encén per Sant Esteve

“Ni el més optimista no podia imaginar que Lamine Yamal seria el que és ara amb només 18 anys”

El forn Can Girabent d’Aiguafreda rep el guardó al millor tortell de Reis del país

Júlia Barbany torna amb Las Huecas a la Beckett de Barcelona

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Interrompuda la circulació de trens entre Granollers i Sant Celoni per un atropellament

Canovelles compra l’aparcament de Can Palots per fer-hi pisos

Relleu a l'alcaldia de Cardedeu aquest dissabte

El temporal de pluja rega amb força la comarca i deixa 155 litres per metre quadrat al Montseny

Desallotjats veïns d'un pis en un bloc a Granollers per filtracions d’aigua

Una esllavissada provoca la caiguda d'un talús i una vorera al barri del Serrat de l'Ametlla

David Morales, nou alcalde de Lliçà d'Amunt

Un habitatge de Sant Esteve ha estat escollit entre els 50 millors del món fets amb maons

Un positiu en alcoholèmia i un en drogues en un control de trànsit a Parets

Joan Cruells es jubila després de 26 anys de gerent de l’Asil Hospital de la Garriga