Marouane El Yaagoubi: “M’agradaria retratar tothom del meu poble, de Sant Celoni”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Marouane El Yaagoubi, de 28 anys, va néixer a Guercif, però als sis mesos es va traslladar a Fez, capital cultural del Marroc. Va arribar a Sant Celoni als 18 anys i li apassiona la fotografia. Vol retratar els 17.500 habitants del seu poble. Confia que ho aconseguirà. Té tota una vida al davant. Quina ciutat és més impressionant, Fez o Marràqueix? No em faci comparar. Fez és més tranquil, més cultural... Però és com comparar Barcelona i Madrid. Com va arribar a Sant Celoni? La meva família es va establir primer a Santa Maria de Palautordera al 2001. I quan nosaltres vam arribar-hi, al cap d’una setmana, vam haver de canviar per Sant Celoni. La meva mare és asmàtica i havíem de ser a prop d’un hospital. I com va anar el canvi? Vaig arribar amb 18 anys i un mes. Em va costar una mica adaptar-me. Per què? Pels amics, per la llengua. Jo venia de parlar francès, anglès i àrab. I aquí gairebé ningú no parla ni anglès ni francès. Com començar, oi? Però vaig trobar un truc per aprendre l’idioma. Anava arreu amb una llibreta i un bol·li. Tot allò que sentia ho apuntava. I així vaig anar aprenent català. Les amistats encara em costen una mica. No sé si soc jo o és que la gent és tímida. Però, vaja, tinc molt bons amics. I tinc una afició que m’agrada i els amics que tinc la practiquen. S’ha penedit mai d’haver vingut? Gens ni mica. He tornat quatre o cinc cops al Marroc i trobo que he fet bé. La meva generació està perduda allà. Els que han acabat estudis no troben feina o han de marxar a l’altra punta del país. Em sembla que vaig fer bé. Aquí he trobat gent que m’ensenya coses, oportunitats. No n’estic gens penedit. És complicat per a un jove viure al Marroc? Sí. Quan jo vaig marxar només hi havia rics o pobres, però molt i molt poca classe mitjana. Ara hi ha més oportunitats? No ho sé. Crec que no. Tires endavant el batxillerat, la carrera i, si la teva família té bona posició, trobes feina. Si no, no ets ningú. Per què creus que la gent emigra a Europa o a on sigui? Perquè no tenen res. Allà, ho tens tot o no tens res. I com va arribar a la fotografia? Sempre m’ha agradat, però em faltaven coneixements. Encara que a ell no li agrada reconèixer-ho, l’Òscar Aldama va ser el meu mestre. I encara ho és. Ara vaig continuant. És anar fent i anar fent. Molta pràctica i moltes hores. Ara amb els mòbils, sembla que fer fotos és molt senzill. Qualsevol pot fer fotos. De debò? No. Pots fer una foto amb el mòbil brutal, Però el mateix motiu amb una càmera i un fotògraf encara serà més espectacular. Els mòbils han fet un gran pas endavant? I tant! Però jo no el canviaria per una bona càmera, encara que pesi cinc o sis quilos. Què busca en una foto? Jo busco allò que normalment no es pot veure. M’agraden els detalls. Alguna cosa que et crida l’atenció. Espero moments, m’hi fixo molt, paciència... És més important el que vols transmetre amb la foto que no pas l’enquadrament. Una imatge val més que mil paraules? A mi em sembla molt cert. A vegades, quan penjo fotos a les xarxes, penso: “Caldria posar-li una frase?” I no, no cal. La foto ha de parlar per ella mateixa. Per exemple, els dies del referèndum de l’1-O vaig tirar moltes fotos. A la immensa majoria, no calia afegir-hi res més. Però, al mateix temps, les fotos també són molt mentideres. Només capten un instant o només recullen allò que hi ha a l’enquadrament... És que en una foto el que busques és allò que et crida l’atenció. No busques explicar-ho tot. No pots. Té cap projecte entre mans? Ara he estat fent fotos al Camp Nou, però com a gran projecte m’agradaria retratar tothom del meu poble, de Sant Celoni. Tothom. Ja en tinc una carpeta ben plena i vaig fent. Ho aconseguiré. [caption id="attachment_103644" align="alignnone" width="400"] Marouane El Yaagoubi, fotògraf[/caption]

Marouane El Yaagoubi: “M’agradaria retratar tothom del meu poble, de Sant Celoni”

Per a què cal saber gramàtica?

‘Boiúna: La leyenda del Amazonas’ de Mike P. Nelson

Lluís Costa, de la pastisseria Vallflorida, de Sant Esteve, millor panettone artesà de l’Estat

Cinquanta anys de ciutat pubilla

LA PREGUNTA

El resultat de les eleccions als EUA provocarà algun canvi en les polítiques de Trump?

L’inspector Lluís Colomer torna a la Policia Local de Granollers

30 anys diagnosticant sense ingressar i 25 tractant a l’hospital de dia

Un primer i un segon premi de la loteria estatal i una Primitiva en un sol dia a Parets i Granollers

Un mestre pastisser de primera

“Puc parlar d’un abans i un després; soc un altre”

Els contenidors tancats impulsen el percentatge de recollida selectiva per sobre del 50% per primer cop

L’operatiu dels Mossos diumenge a Granollers fa 131 identificacions

L’Hospital de Granollers atén cada dia 100 urgències que haurien d’haver anat a la primària

Lluís Costa, de la pastisseria Vallflorida, de Sant Esteve, millor panettone artesà de l'Estat

Territori posa autobusos més petits a les línies del Montseny després de l'accident