Matthew Ward: “Al camp has de fer de tot, mai no arribes a ser expert de res”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Matthew Ward, de 57 anys, viu a Campins amb la seva companya Laura. Treballava a Londres fins que un dia va decidir canviar l’oficina per la feina del camp, un canvi radical del qual no es penedeix gens. Què és WWOOF? Són les sigles en anglès de World-Wide Opportunities on Organic Farms. O sigui, una organització internacional de voluntaris per a granges ecològiques. I gràcies a WWOOF és com arriba aquí? Jo treballava en una oficina a Londres. Ho vaig fer durant molts anys i necessitava un canvi. Un amic em va parlar de WWOOF i no m’ho vaig pensar gaire. Havia estat a Barcelona, però també a Madrid, Alacant, Màlaga... En què consisteix el voluntariat de WWOOF? Bàsicament és un intercanvi. Treballes en una granja o una finca a canvi de dormir i menjar. Vaig ser durant un any a prop de Manresa, a Santa Maria d’Oló. També vaig ser uns mesos a Mallorca i després, un altre cop, a Catalunya, en una altra finca. I després vaig tornar a la primerafinca, a Oló. Allà vaig conèixer la meva parella, la Laura. I d’Oló a Campins? Uns amics de la Laura vivien en aquesta casa de Campins. Ells van marxar i ens vam instal·lar aquí. Volíem continuar al camp. Quant temps fa que és a Campins? Uns dos anys i mig. I continua fent de pagès? Faig feines una mica de pagès, també una mica de traductor. Amb l’experiència que vaig arreplegar amb WWOOF vaig fent. Viure d’administratiu a Londres a viure de pagès a Catalunya sembla una transformació radical. Per què? M’és difícil recordar ben bé per què vaig decidir el canvi. És veritat que feia una feina força estressant, però m’agradava i ho feia bé. Segurament no volia acabar la meva vida fent exactament el mateix. M’interessa tastar coses diferents. I de fer anar l’ordinador o fer anar les eines del camp... Al principi ho notes molt. A la finca sortia a treballar al matí a les 8 i era com aquí. O sigui, els arbres, les muntanyes... Està molt bé, oi? En l’oficina, en canvi, tenies la vista d’un altre edifici d’oficines. A la feina de granja desbrossava, feia anar la motoserra per tallar llenya, l’hort, a vegades els animals... I també coses de manteniment electricitat i paleta. Al camp has de fer de tot, mai no arribes a ser d’expert de res. Aquest crida pel món de pagès, la va viure de petit a casa? No, gens. Els meus pares vivien als suburbis de Londres. Per tant, no gaire. Una vegada havia treballat en un camp de golf. I, de jove, havia fet de mecànic. Al camp, saber de mecànica va bé per als tractors i les màquines. És cert que quan era petit m’agradava molt ajudar el meu avi, que tenia un jardí i un hort petit a casa. La meva iaia deia: “En Matthew és un noi de natura!”. I jo pensava: “I ara!” [riu]. Quan es treballa al camp canvia la percepció del que es menja? Una mica, sí. Fent de voluntari de WWOOF és clar que et posen el menjar a taula. No has de sortir al supermercat, no has de comprar res. I la veritat és que menges bé, molt bé. I de com viure? També. Quan era a l’oficina, havia d’anar al gimnàs per cremar la sensació d’estrès que anava carregant a la feina. Al camp, és tot el contrari. No hi ha estrès, et canses molt físicament. S’imagina tornant a Londres? No. A l’estiu vam anar uns dies a Londres, la Laura i jo... I la ciutat té de tot... Per exemple, allà a Londres es pot anar a rebre classes de català! Però viure... Les condicions són molt complicades, els lloguers són molt cars. Vam arribar a Londres tornant del nord d’Anglaterra. Vam entrar al metro i aquest estiu feia més de 30 graus. Era insuportable. I quan vivia allà passava unes dues hores i escaig al metro! No, no. No m’imagino pas tornar a Londres. [caption id="attachment_120361" align="alignnone" width="402"] Matthew Ward, campinenc de Londres / Aitana Such[/caption]

Matthew Ward: “Al camp has de fer de tot, mai no arribes a ser expert de res”

“El patrimoni és una construcció social, és la societat qui reconeix un valor a determinats objectes o edificis”

Fira Terres aterra al Vallès Oriental amb 14 propostes de teatre en sala

‘La cronología del agua’, de Kristen Stewart

Vuit obres competiran en el 34è Concurs Taca’m de Caldes

LA PREGUNTA

Per què s’ha produït el caos dels últimes dies a Rodalies?

Mor a 84 anys Montserrat Medalla, professora jubilada i medalla de la ciutat de Granollers al 2022

Una trentena de comerços de Granollers ofereixen fer trucades a menors de 16 anys sense mòbil

Granollers aprova definitivament el pla urbanístic que permetrà fer un supermercat i 108 nous habitatges a tocar de la carretera del Masnou

Trànsit prohibeix les obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Un cotxe topa amb un mur a la plaça de Can Comas de Granollers en sortir d’un pàrquing

Aina Machuca, de l'Ametlla, concursant d'Eufòria de 3Cat

Comercials Jarmar, al carrer Princesa de Granollers, tanca després de 40 anys

Mamadou Sacko: D’operador de Renfe a concursant de ‘Gran Hermano’

Perquè no ens fotin el tren i Salvem l'R2 Nord es mobilitzaran pel servei de Rodalies a Barcelona

Identificat un home begut per tirar copes a terra en un bar de la Porxada, a Granollers