Merlina Oducado: “Viatjar és el més bonic del món; viatjant s’aprèn moltíssim”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Merlina Oducado, de 61 anys, casada amb un fill, va arribar a Catalunya només per dos anys, però va trobar l’amor de la seva vida i ja en fa 40 que hi viu. La feina d’agent de viatges la portada arreu d’Europa, però no s’imagina vivint enlloc més que a la Garriga. Quan va arribar a la Garriga? Primer vaig fer-ho a Barcelona al 1978, amb un contracte de dos anys com a empleada de la llar. Vaig conèixer el meu marit, ens vam casar el 1983 i fins ara que vivim a la Garriga. I per què Barcelona? Era el més fàcil. Abans, als filipins, ens era complicat aconseguir visats. I vaig venir amb la idea d’aconseguir un visat per marxar després al Canadà perquè allà hi tenia familiars. Un gran canvi d’Àsia a Europa, oi? Tot era sorprenent, tot era molt diferent. En arribar pensava: “On sóc? I què faig jo aquí?”. Però vaig tenir molta sort perquè la majoria de gent que anava trobant, sobretot aquí a la Garriga, eren molt bona gent. Com va conèixer el seu home? La família amb la qual treballava venia a Samalús cada cap de setmana. La cosina del que després seria el meu marit venia a ajudar-nos perquè aquella família tenia molts nens. Ella i jo sortíem juntes cada setmana. Un cap d’any, que també vam sortir plegades, em va dir: “Avui vindrà el meu cosí”. Ens vam conèixer i va començar a trucar-me gairebé cada dia. Va ser ell qui empenyia la relació? Sí, un mica. I la seva cosina em deia: “Em matarà el meu oncle!” perquè, és clar, va ser ella qui ens va presentar. I mira... 35 anys de casats. S’ha de ser valent per marxar. Vols dir? És que quan ets jove... Tremoles per haver de marxar, és cert, però penses: “Tant és!” La vida és com joc. Tens por, però, al mateix temps, sents curiositat. Quan ets jove busques experiències. Al viatge d’avió des de les Filipines, la noia que tenia al costat em preguntava: “Per què rius si no saps què ens passarà quan arribem?”. Ha, ha, ha! Però tampoc no vaig tenir gaire temps per pensar-hi. Des dels 17 anys que no paro de treballar. I també vaig tenir sort de trobar moltes persones bones al meu camí. Li agrada la Garriga? Molt. La família del meu marit em va acollir molt bé: els seus pares, els seus germans, els cosins... La Garriga s’assembla al meu poble natal. Tothom és coneix, encara que ara potser ja no tant. Quan vaig arribar hi havia menys gent. Em sembla que érem unes 7.000 persones i ara som 15.000 o 16.000. Ha crescut moltíssim. En aquella època em miraven de cua d’ull pel carrer. Normal. Llavors no hi havia gaires estrangers. I passava pel carrer i la gent es girava. A mi em feia molta gràcia. A més, el clima de la Garriga! Som un poble privilegiat. S’ha penedit mai de deixar el seu país? No gaire. És que jo venia per dos anys. Volia provar l’experiència, aconseguir una mica de diners i tornar per continuar estudiant. Però la vida et va portant i he estat i soc molt feliç. Ha canviat molt les Filipines en aquest temps? Molt, moltíssim. A millor. Potser no acabem de tenir sort amb els polítics. Vostè és agent de viatges. Treballo a Viajes Equador de la Garriga, amb el meu marit. Abans teníem una botiga de roba, per això la gent també em coneix bastant. És complicat, el món dels viatges, sobretot ara. Per la competència d’internet? Bastant. El que passa és que quan tenen problemes venen a nosaltres a preguntar-nos i, com que ens coneixem tots, busquem solucions. Quin és el destí turístic més popular dels garriguencs? Europa. I també, molt, les illes Canàries i les Balears. I el destí que a vostè més li ha agradat? Egipte. És grandiós. És una passada! Però també Roma, París, Londres, Berlín... Viatjar és el més bonic del món. Tens experiències, coneixes gent, costums diferents... La gent hauríem de viatjar més? Sí. Sens dubte. Viatjant s’aprèn moltíssim. [caption id="attachment_102642" align="alignnone" width="398"] Merlina Oducado, garriguenca de Pinay (Filipines)[/caption]

Merlina Oducado: “Viatjar és el més bonic del món; viatjant s’aprèn moltíssim”

‘Allium sativum’

‘Stranger Things’ (T5)

Josep Morales, de Vallromanes, dibuixa els 947 municipis de Catalunya

Albert Mallol, nou cap de la colla dels Blancs

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Troben en una casa de Cànoves un gat perdut a Albacete

La botiga de fotografia Digital Print, de Granollers, tanca després de 43 anys

Canvis al govern de Granollers: Rudy Benza assumeix via pública, residus i manteniment

Salvador Illa, a l'hospital després de patir una indisposició mentre practicava esport

Esau Kemboi i Beyhelem Nega guanyen la Mitja en la 40a edició

Un ferit menys greu en un accident a la C-35 obliga a tallar la circulació a Llinars

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Desmantellen a la Roca un grup criminal que robava mercaderia d'Amazon durant trajectes internacionals

Els metges de la Vall d'Hebron diagnostiquen a Illa una osteomielitis púbica provocada per un bacteri

Arnau Torrillas, únic aspirant de Junts a l’alcaldia de Granollers