Miquel Deulofeu va penjar l’uniforme de sastre fa 20 anys per dedicar-se a la pintura. Encara que, entre les seves obres, últimament han fet fortuna una sèrie d’instruments musicals que fa amb objectes reciclats i, molt sovint, a través de sistemes magnètics que els fan sonar.
Ell en diu “instruments inaudits”, perquè no se’n veuen, de coses com aquestes. Les seves pintures de retrat i art urbà, a més d’alguns “inaudits”, van formar part de l’exposició que va fer a la Rectoria Vella de Sant Celoni durant el mes de juny i part d’aquest juliol. La mostra va tancar fa dos caps de setmana amb un concert amb tres músics i ell acompanyant-los amb alguns dels seus instruments estranys. “Com que no soc músic i no sé fer música, me la carrego”, explica Deulofeu.
Els instruments inaudits li han anat sortint amb el temps a l’estudi que té a casa seva, a Sant Celoni. És la mateixa casa on han viscut diferents generacions de la seva família. També l’ha convertit en el seu particular mosaic de pintures i andròmines. Diu que no recorda gaire com ni per què va començar a fabricar els inaudits.
Potser perquè li agradava pintar-los o perquè tenia el cuquet de la música, pels seus amics de la faràndula de Sant Celoni. “Probablement, el primer inaudit va ser un contrabaix fet amb una bota de vi que funciona amb culleres, en comptes de cordes. N’he fet molts, d’instruments. I alguns estan desfets, com la bateria de cuina, que estava feta amb olles.”
D’entre la llista, també parla de la guitarra elèctrica de caixa de puros; el carbassòfon, que és una mena de saxo fet amb pell de carabassa, o l’orgue de trofeus. “El meu cosí tenia un pila de trofeus de tennis. No sabia què fer-ne i me’ls va donar.” Miquel Deulofeu els va posar en una màquina de cosir, ordenats per greus i aguts.
I, així, els trofeus es poden fer sonar picant-los com un xilòfon o resseguint-los com si fossin gongs tibetans. Un dels instruments més sorprenents és el cajolín elèctric, automàtic i magnètic. És un cajón que té incorporades unes sabates de flamenc i castanyoles sobre la carcassa. Els elements repiquen perquè els fa moure un imant enganxat a un tocadiscos que roda dins el cajón. Diu que els invents els ha fet experimentant molt, encara que admet que té coneixements d’electrònica.
Els instruments inaudits van agafar una altra dimensió quan en va crear una banda sencera: Els Inaudibles. Eren uns androides que repeteixen, de manera automàtica, els sons dels instruments que s’inventava. Fins i tot, amb els Inaudibles, va fer un cicle de concerts en què van col·laborar un grapat de músics del Baix Montseny, com ara Joan Colomo, Mau Boada, Les Cruet, Liannallull o Josep Maria Aparicio.
Els concerts donaven pas a l’improvisació i, sovint, fins i tot, eren els músics els que s’acoblaven a la inèrcia d’Els Inaudibles. N’hi ha un, d’artista, que va dir que la banda d’androides havia estat la “cúspide” de la trajectòria de Miquel Deulofeu. I el seu inventor en fa broma: “Aquests instruments em roben protagonisme.”
{{ comment.text }}