Els treballs arqueològics que s’estan fent aquests dies a l’entorn de l’església de Sant Vicenç de Mollet per les obres de reurbanització dels carrers han posat al descobert diversos vestigis del passat de la ciutat, des de l’època romana, els primers que es troben, fins a la moderna. La importància de les troballes, des de tombes amb restes òssies fins a sitges i passant per diverses estructures constructives, no tenen gaire valor patrimonial però sí arqueològic, històric i cronològic.
Els treballs, que encara no s’han acabat, afecten els carrers Església, Sant Oleguer i Pere Ramon, i van començar arran de les obres d’urbanització de l’espai amb fons Next Generation. L’Ajuntament ja està estudiant de quina manera conservar o deixar constància visible de les troballes.
Fins ara, han fet l’excavació completa al carrer de l’Església, on les restes han estat trobades a cotes molt elevades, sota el mateix asfalt o vorera, segons va explicar el director de la intervenció arqueològica, Adrià Cubo, d’Arqueòlegs.cat, en la visita que es va fer dimecres. “Ens hem trobat una ocupació molt intensa que s’origina a l’època romana fins al segle XIX o XX, quan es construeix l’església actual.”
De l’època romana, segurament tardoromana, ha aparegut una necròpolis associada segurament a una vil·la romana, que no han localitzat. “Podria estar sota l’església o a uns 200 metres al voltant de la zona”, va comentar Cubo. De la necròpolis romana s’ha trobat l’inici. Una de les tombes, per exemple, està molt arrasada i només se’n conserva la solera. D’aquestes tombes n’hi ha de diferents tipus, tant de nadons, com d’infants i de gent adulta, però no s’ha trobat gairebé cap esquelet sencer. De moment se n’han excavat una desena. “També hi ha morts de l’època moderna, del cementiri que es va desmuntar al segle XIX, però cap de medieval.”
De l’època romana ja es passa a l’època visigòtica. “Quan les viles s’abandonen ja no serveixen com a residència dels senyors, i es transformen en assentaments rurals en què els camperols es dediquen a conrear cereals, produir oli o vi…” D’aquest període han trobat una vintena de sitges, que era el lloc on guardaven els cereals per consumir-los, pagar impostors o tornar a conrear.
“Aquestes sitges, quan ja no guardaven cereals, s’usaven per tirar-hi les escombraries. Per tant, les restes de menjar, les vaixelles trencades o les eines que hi tiraven ens poden donar molta informació.”
A partir de l’època visigòtica, s’han trobat amb un lapsus històric. “Passem de l’època visigòtica pràcticament a la baixa edat mitjana, als segles XIII, XIV i XV.” Per tant, el que no han localitzat de moment és la sagrera medieval, el cementiri. “No sabem si és en un altre sector o està desapareguda.”
Per tant, bàsicament s’han trobat restes de l’època romana, baix medieval i posteriors, com algunes de les parets aparegudes, amb diferents gruixos. “Aquestes ens donen informació sobre l’urbanisme de l’època baix medieval de la vil·la de Mollet”. Al sector final del carrer de l’Església també va aparèixer un gran forat, amb dos infants enterrats, que com a molt tenien 10 anys. “Aquest no se sap si és visigòtic o medieval.”
Treballs a Sant Oleguer i Pere Ramon
Els treballs, però, continuen als altres carrers. A Sant Oleguer estan apareixent moltes estructures de tombes romanes senceres a nivell superficial, abans que comencin a excavar. “Són tombes de teules a doble vessant. Posaven les teules en triangle i l’individu a l’interior”, explica l’arqueòleg. De moment en tenen una quinzena de localitzades. “Quan ho haguem excavat tot tindrem una aproximació a l’època romana de Mollet.”
D’altra banda, al carrer Pere Ramon, aquesta mateixa setmana han aparegut unes parets que pensen que poden estar relacionades amb una zona de producció. “Podrien ser forns de ceràmica, o de menjar. De moment no sabem de què eren exactament ni tampoc l’època.”
El que no s’ha trobat fins ara és gaire material. “Hi ha poca ceràmica, i fragmentada. No hi ha res espectacular que puguem exposar.”
{{ comment.text }}