El Museu Abelló de Mollet dedica des d’aquest divendres i fins el juny de l’any vinent un homenatge al pintor Joan Abelló, coincidint amb el centenari del seu naixement. Sota el títol ‘La col·lecció viscuda, la vida pintada’, l’exposició es planteja com un passeig pels llocs, les persones i els objectes que el van fer com a artista i com a col·leccionista. Forma part dels actes de l’any dedicat al pintor.
Autoretrats, fotografies, pintures de paisatges locals com la desapareguda alzina de Cal Magre, retrats que li van fer artistes com Dalí o Picasso o objectes de la seva col·lecció particular configuren aquest viatge per la vida i obra del pintor, marcat pel seu mestre, Carles Pellicer, o la seva fixació per assolir el reconeixement en forma de museu a la seva ciutat natal.
Una cadira de barber dona la benvinguda al visitant a la mostra que repassa alguns dels episodis més destacats que van marcar la vida i l’obra del Joan Abelló pintor, un artista que ja de jove tenia clar que volia tenir un museu a la seva Mollet natal. “Aquesta cadira va formar part del món que es va construir, i on es va deixar retratar pel fotògraf Joan Iriarte”, explica la comissaria de la mostra, Susanna Portell.
Aquesta construcció del personatge es pot veure en la signatura de moltes de les seves obres, on hi escrivia ‘Yo Abelló’, gran part de les quals autoretrats. De fet aquest tipus de representacions pictòriques acompanyen el visitant en el primer tram de la mostra, en què es pot apreciar algunes de les seves característiques pròpies, com l’ús de grans quantitats de material per a fer els traços, que acaben fins i tot fonant volum a l’obra.
Una de les figures icòniques en l’univers Abelló és la desapareguda alzina de Cal Magre de Mollet, que ha representat en diverses ocasions i on els seus amics li van dedicar un homenatge l’any 1962. “L’amistat era molt important per a ell”, recalca la comissària, de la mateixa manera que ho eren jocs com els escacs o el billar.
“Entre la seva documentació hem trobar uns apunts de jugades d’escacs, i fins i tot les quatre regles essencials que li va transmetre al seu germà per triomfar en el món del billar, donat que ell el jugava molt bé”, afegeix Portell. Espais de cafeteria, amb billars, escacs, jocs de cartes i bona companyia són alguns dels temes recurrents que protagonitzen una secció de la mostra, i on fins i tot se’l veu en una fotografia vestit de cambrer, una de les seves primeres feines.
Un univers ple d’objectes
Abelló va veure de la mestria de Carles Pellicer, a través del taller de Barcelona, on va desenvolupar la seva faceta artística. Aquest taller apareix com escenari en algunes de les obres que es poden contemplar a la planta baixa del museu, on s’ha apostat per un format en què s’han recuperat elements personals de l’artista i que va utilitzar com a models d’algunes de les seves pintures.
“Hi fem una picada d’ullet a la seva col·lecció personal i a la pintura, amb objectes que l’han marcat i com els aboca a la tela, amb un diàleg constant entre els seus objectes, alguns dels quals va comprar en els seus viatges arreu del món, també els del mestre Pellicer, i instruments musicals”, detalla Portell. Des d’un llit a una cadira, passant per gàbies d’ocells, una calavera de l’estudi de Pellicer i fins i tot un esquelet real sencer que va adquirir en un viatge, són algunes de les peces que es mostren juntament amb la seva representació pictòrica.
Tot i la seva afició pels viatges, Abelló mai va perdre els orígens. “Volem fer un homenatge a l’estima d’Abelló per Mollet i com el nom de Mollet ha quedat significat en un dels seus artistes més estimats“, apunta Portell. Punt d’inici, on va néixer, i de final, on també hi va morir, procés vital en què va deixar una petjada que ara, coincidint el proper 26 de setembre amb el centenari del seu naixement, queda compactat en aquesta exposició de culte a la seva figura.
{{ comment.text }}