Les Monografies del Montseny han arribat aquest any a la 39a edició, amb un recull de 26 articles divulgatius de diferents autors del territori, en els quals s’exposen diversos estudis sobre el passat històric del massís. Com a novetat d’enguany, també s’hi fan valer iniciatives econòmiques i socials que s’estan duent a terme en alguns municipis montsenyencs, informa Marc Garcia.
Les Monografies, que es van presentar dissabte a l’ajuntament de Santa Maria de Palautordera, són una publicació anual que promou l’Associació d’Amics del Montseny. Té com a objectiu estudiar i donar a conèixer la realitat històrica, climàtica, geològica i cultural del parc natural. El director l’entitat, Òscar Farrerons, va destacar la feina de tots els autors que han participat en aquesta edició, i va remarcar que el llibre conté articles “únics i inèdits” sobre el Montseny.
La portada d’aquest any és una il·lustració del Pont Trencat, un gravat d’Isabel Vendrell. L’autora va assegurar que d’aquesta manera ha volgut “homenatjar els pobles de Palautordera i Sant Celoni”. En la presentació, també hi va intervenir Carola Duran, autora del pròleg, que va explicar el seu lligam amb el Montseny i la seva infantesa al municipi d’Aiguafreda. A més, va dir que les Monografies són “l’enciclopèdia més rica i àmplia de temàtiques que existeix sobre el massís”.
Entre els articles que s’hi poden llegir destaquen: “Dins del ventre obscur de la muntanya: Irene Solà i el Montseny” de Laia Masnou Campañà i Pau Pratsobreroca, “Implantació de nous models productius per a la producció de castanya” d’Albert Bosch Puig o “El Montseny, paisatge terapèutic” de Teresa Romanillos Vidaña. També hi va intervenir Enric Capdevila, autor de l’article “La gimcana d’identificació d’arbres de Joan Varderi”, que va explicar una activitat que es fa anualment a Viladrau en què els participants fan una ruta a peu pel municipi mentre han d’identificar una sèrie d’arbres típics de la zona.
L’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena, va agrair a tots els autors la feina d’investigació sobre el Montseny i va recordar que “el coneixement que no es posa en mans del públic no té ni sentit ni cap recorregut”.
{{ comment.text }}