Víctor Rodríguez
Albert Barreda Pinós, nascut l’any 1945 a Barcelona, però molt vinculat a la Garriga, ha mort recentment a l’edat de 79 anys. Barreda va dedicar bona part de la seva vida a la restauració de campanars i rellotges monumentals arreu del país, especialment al Pirineu i també al País Valencià, i s’havia convertit en una figura clau en la preservació del patrimoni campaner. Aquí, a la comarca, un dels més importants va ser a la Garriga, l’any 1983, on va renovar la instal·lació de les campanes de l’església parroquials, amb l’ajuda de Joan Tintó.
En aquesta acció van instal·lar jous d’estil català amb braç recte i un gran contrapès, fets amb fusta de bolondo, una fusta africana molt resistent a la intempèrie i que passats més de quaranta anys encara es conserva en bon estat, tal com ell mateix va constatar durant una visita al campanar el gener passat. L’actuació va haver de fer-se perquè les campanes no tenien contrapès i esquerdaven l’estructura del campanar.
Restauracions al Vallès Oriental
Conjuntament amb Joan Tintó van actuar també als campanars de Santa Eulàlia de Ronçana, el rellotge de Sant Esteve de Granollers i de la Parròquia de Llinars, entre altres parròquies de la comarca. Les seves restauracions de Xest i Vilafamés van marcar un punt d’inflexió en la manera d’entendre la recuperació de campanes històriques, ja que es va apostar per mantenir la instal·lació tradicional. A la catedral de Notre-Dame de París va ser l’encarregat de donar un quart de volta a la campana major.
L’any 1986, i també amb Joan Tintó, van ser autors de l’exposició “Dalt del campanar”, que es va fer a Granollers. Barreda es va exiliar a França durant el franquisme per la seva militància al PCE(i), el Partit Comunista d’Espanya Internacional. Allà va aprendre l’ofici que exerciria, primer al nord de París i posteriorment a casa nostra. Des de la seva tornada va establir-se a Granollers, on ha mort.
