Olga Pey Rufí (Granollers, 1938), un dels noms propis del teatre amateur de Granollers i Medalla de la Ciutat al 2016, ha mort als 83 anys. Al darrere deixa una una trajectòria de més de 30 anys en el teatre amateur i una gran tasca dedicada al voluntariat.
La capella ardent quedarà oberta aquest diumenge a les 5 de la tarda al tanatori de Granollers. El funeral es farà dimarts a les 10 del matí a l’església de Sant Esteve.
Pey va ser cofundadora de la companyia Acte Quatre, ara ja desapareguda. Amb aquest grup i amb Quatre per Quatre, va participar com a actriu en moltes obres de teatre arreu de Catalunya, en mostres i concursos.
Per aquesta faceta, va rebre diversos reconeixements i premis, entre els quals el primer premi com a actriu de repartiment en el Concurs de grups amateurs de Teatre Ciutat de Tàrrega de l’any 2014.
Algunes obres en les que va participar van ser ‘Estrelles en un cel de matinada’, ‘Dansa d’agost’ o ‘Les noies del calendari’, que es va acompanyar amb un calendari amb els membres del grup despullats fotografiats per Jordi Ribó, Els beneficis obtinguts amb la seva venda es van destinar a la Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital de Granollers.
Precisament, Pey va tenir una activitat molt solidària. Va col·laborar amb la Fundació Oncovallès, on va dirigir durant vuit anys un taller terapèutic d’expressió emocional vinculat amb la seva experiència com a actriu. I a la parròquia de Sant Esteve va exercir de catequista durant més de 40 anys.
Durant 12 anys, abans de la seva jubilació, va treballar a la Biblioteca de Can Pedrals i després de jubilar-se va col·laborar en el programa Bibliosalut, el servei de lectura per als malalts i acompanyants de l’Hospital General de Granollers.
Quan va rebre la Medalla de la Ciutat, el 2016, va reconèixer que no s’hagués esperat mai ser mereixedora d’un guardó com aquell, i va remarcar que la seva vida sempre havia estat lligada a la família, la feina, el voluntariat, el teatre i la seva ciutat.
En aquell acte, la seva filla Núria va recitar el poema ‘La pubilla’, de Pitarra, que Olga Pey havia recitat per primera vegada als 8 anys damunt d’un escenari.
{{ comment.text }}