L’escultor Carlos Colomo, nascut l’any 1951 a la població navarresa de Larraga, però establert a Sant Llorenç de Vilardell a Sant Celoni des del 1981, va morir la setmana passada deixant un important llegat artístic. Després de dedicar-se a diverses activitats pedagògiques va entrar al món de les arts plàstiques i des de 1990 es va dedicar plenament a l’escultura. Hi va entrar de la mà del seu amic i veí, el pintor Mario Bedini, amb qui va realitzar els relleus que ornamenten una paret del magatzem de materials de la construcció que hi havia a la sortida de Sant Celoni, a la carretera de Gualba.
Colomo va participar en diverses mostres col·lectives i a biennals d’escultura, i també va exposar escultures de manera individual el 1995 a la Rectoria Vella de Sant Celoni i a Granollers. El 1999 ho va fer a l’Espai BM de la capital vallesana i el 2000 a la galeria d’art Toranto de Barcelona. Aquest any també va elaborar la Suite del Montnegre, una sèrie de petites escultures de sobretaula per al Racó de can Fabes.
El 1997 va obtenir l’accèssit al premi d’escultura Ciutat de Granollers i el 1999 va rebre el premi d’escultura Josep Campeny d’Igualada. El 2002 va guanyarel Primer Concurs d’Escultura en Espai Públic Vilafranca del Penedès amb l’escultura Espai per habitar, que es va col·locar a la ciutat. El 2004 va fer l’exposició Domus al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona, una mostra fonamental en el seu itinerari artístic, resultat d’anys de recerca i treball, que aplegava la seva visió de la casa i el refugi humà des dels ancestres, amb una reflexió sobre els aspectes més rituals, simbòlics i culturals.
La seva darrera mostra Dos viajeros. Dos caminos, la va fer al Palacio Pimentel de Valladolid el 2010, juntament amb Hugo González Durante, l’escultor uruguaià que viu a Sant Esteve de Palautordera. Després va deixar l’escultura per dedicar-se a altres ocupacions.
A Sant Celoni es poden veure diverses obres seves com Dona amb nines (1994), situada a la porta de llevant, davant la rotonda de les Borrelles; Cariàtides d’aigua (1998), conjunt format per quatre figures femenines nues, desbastades sobre formigó armat, que fan present la llegenda montsenyenca de les dones d’aigua, o l’escultura del Ball de Gitanes de Sant Celoni (2000), situada a la plaça de la Vila. A més, a la Biblioteca L’Escorxador hi ha Àgora, una escultura de pedra i bronze que evoca una trobada de persones que parlen.
També hi ha escultures de Colomo treballades en pedra al pati del Col·legi Josep Pallerola o a la urbanització Boscos de Montnegre, on vivia. També va fer la reproducció de la Creu coberta (1998), una creu gòtica de terme del segle XVI, l’original de la qual es conserva actualment a la Rectoria Vella. Està esculpida en pedra de Girona i és a l’inici de la carretera Vella.
Als pobles de l’entorn també hi ha obres seves. Destaca la peça d’entrada al Parc Natural de Montseny, formada per cubs metàl·lics i troncs, que també és un Espai per habitar (1997).
{{ comment.text }}