A Morfi Grei, nom artístic de Miguel Ángel Sánchez, se’l recordarà per haver estat la primeríssima veu de la música punk tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol. El cantant i membre fundador de la històrica Banda Trapera del Río, formació avançada al seu temps i pionera de tot un estil que els seus components ja practicaven quan amb prou feines hi havia hagut temps d’inventar-lo. A Granollers, però, també hi haurà qui el recordarà com l’home que durant més d’una dècada va regentar la igualment històrica orxateria Pla Sirvent.
Morfi Grei va morir dijous passat a 64 anys per complicacions derivades d’un trasplantament de fetge, segons va informar la seva família. Era l’últim supervivent de la formació original de La Banda Trapera del Río. Els guitarristes Modesto Agriarte Tío Modes i Emilio Hita Rockhita havien mort, respectivament, el 2004 i el 2005. El 2010 va traspassar el bateria Juan Raf Pulido. “Tenint en compte que els meus companys de grup han mort, jo soc l’únic que queda dels que ho vam començar tot”, declarava el maig de 2011 en una entrevista publicada per EL 9 NOU.
Sánchez va arribar al Vallès Oriental arran de la mort del seu cunyat –germà de qui aleshores era la seva esposa, Laura Grivé–, que el va portar a fer-se càrrec del negoci de la seva família política, l’orxateria Pla Sirvent de Granollers. A finals dels anys 90 es va instal·lar a l’Ametlla, on va viure fins a principis de la dècada passada i va tenir dos fills. “Mai he viscut de la música. Sempre he treballat en alguna cosa més. Per desgraciades circumstàncies familiars vaig deixar la meva estimada Barcelona i vaig venir a l’Ametlla: la meva dona i la família hi estiuejaven i vam pensar que hi estaríem més tranquils”, recordava.
El seu pas per la comarca va coincidir amb un dels períodes d’inactivitat del seu grup de tota la vida. Tot i això, mai va deixar de fer música. El 2011, poc abans de ser entrevistat per aquest periòdic, publicava Cielos movedizos, un àlbum enregistrat juntament amb el grup Electroputas. També durant aquella època va actuar en diverses ocasions a les sales As de Copes i 2046. “No es pot ser punk essent empresari, però sí que es pot ser el rei del punk”, ironitzava en aquella entrevista, tot referint-se al títol que ell mateix s’havia atorgat.
El primer grup punk
Nascut a Melilla el 1959, Morfi Grei va formar La Banda Trapera del Río el 1976 a Cornellà de Llobregat (el Baix Llobregat). Considerat com el primer grup punk espanyol, va definir el seu discurs musical i estètic pràcticament al mateix temps que Ramones ho feien a Nova York i els Sex Pistols a Londres. Les seves cançons bevien de les essències més crues del rock’n’roll, i les seves lletres eren cròniques d’extraradi sense pèls a la llengua.
Tant la seva música com la seva estètica xocaven frontalment amb corrents aleshores en auge com el rock laietà. Tot plegat no va ajudar a la difusió del seu primer àlbum, publicat el 1979 amb títol homònim pel segell Belter. Paradigma d’obra maleïda, va ser incomprès al seu dia però va influir a diverses generacions que arriben fins a l’actualitat, i el pas del temps l’ha confirmat com un clàssic de ple dret. Hi figuraven himnes subterranis com “Curriqui de barrio”, “Venid a las cloacas” o “Ciutat podrida”, la primera cançó punk mai escrita en català.
El segon disc del grup, Guante de guillotina, es va gravar el 1982 però la banda es va separar abans de poder-lo publicar i no va veure la llum fins al 1993. Al llarg dels anys, la Trapera s’havia reunit en diverses ocasions i amb diferents formacions, sempre amb un irreverent i provocador Morfi Grei al capdavant. L’última encarnació del grup s’havia mantingut activa des de 2016, i el seu darrer àlbum, Quemando el futuro, data de 2019.
“El punk és el moviment més important de les últimes dècades per l’eclosió que va tenir, tant en la música com en l’art, el cinema, la moda, etc. L’actitud punk va tenir una influència brutal. És allò de dir ‘No cal ser un virtuós per transmetre les teves idees: només cal una petita guitarra, ser valent i donar idees noves”, declarava a aquest periòdic. “Jo marxaré d’aquest món amb l’ànima neta i no pas ennegrida. I, des de fa molts anys, quan canto el Ciutat podrida en català, el públic la canta de memòria a Badajoz, Sevilla, Saragossa, Madrid…”, va concloure en aquella mateixa entrevista.
{{ comment.text }}