LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS
Ndeye Ngone, de 40 anys, viu a Montornès i presideix l’associació de dones Kabin Kafo, de les Franqueses. Va treballar a l’Aeroport de Dakar fins que va decidir buscar oportunitats a Europa. Ara fa de dona de la neteja, però continua formant-se i buscant el seu futur.
Quan va marxar del Senegal?
Vaig arribar el 2005. Treballava a l’aeroport de Dakar, però era difícil perquè no tenia ni contracte ni res. I em deia: “Jo també puc lluitar per venir a Europa. Com la resta”. Havia estudiat comptabilitat i pensava que podria ampliar els meus estudis. Quan vaig venir, sense papers i sense res… la veritat és que la cosa es va complicar una mica.
Per què va triar el Vallès?
Pel meu marit. Encara que llavors no estàvem casats. Jo volia anar a França i vaig ser-hi uns mesos. El meu home era allà amb el meu cosí i el destí ens va portar cap aquí.
I han trobat el que esperaven?
No gaire. Pensava que podria treballar i estudiar. I aquest era el meu objectiu. Em vaig trobar les portes una mica tancades. Tens estudis, però si no tens els diplomes homologats no pots continuar-los. De manera que tota la formació que he anat fent és de pocs mesos: aplicacions informàtiques, geriatria, auxiliar de magatzem… Si trobo res que m’interessa, m’hi apunto.
A què es dedica?
Treballo de dona de la neteja. És el que hi ha. Sap greu que, per ser subsaharians, molta gent es pensi que no tenim estudis. I no és així: hi ha netejadores que tenen títols però no troben possibilitat. Només els surten feines de neteja. I, és clar, si no treballes, no menges.
S’ha trencat el seu somni?
Hi ha una barrera. És complicat. No és fàcil avançar. Per això has de treballar en el que hi ha.
Algun cop s’ha penedit d’haver vingut?
A vegades. Però també recordo els temps que al meu país em tenien sense contracte, fent pràctiques molt poc remunerades… Des d’aquí, puc ajudar la meva família.
Se sent discriminada?
Alguna vegada. Per exemple, arribes a un lloc per treballar i, abans de preguntar-te res, algun cop et jutgen, pot ser pel color de pell… Però, si no coneixes la persona, com pots jutjar-la? O quan et diuen pel carrer: “M’en-tens? Com-prens l’es-pa-nyol?” [riu de tot cor].
Té una filla.
Sí, de 9 anys, però ara no és aquí. És al Senegal. La vaig dur allà amb 4 anys. Jo i el meu marit treballàvem i treballem tots els matins. Amb qui deixes la nena? No teníem ningú que ens la cuidés. Vam creure que havíem de sacrificar-nos aquí perquè ella pogués viure millor allà.
Costa ser lluny d’ella?
Tot el que faig és per la meva filla. No m’agradaria que el m’ha passat a mi li passi a ella. Treballem per a ella. Em fa mal, és clar, perquè la voldria al meu costat, però… és el que hi ha. Pel Whatsapp parlo amb ella cada dia. Fa cinc anys que és allà, però conserva i va parlant l’espanyol. I a internet mira dibuixos animats en espanyol. Ahir em deia: “Mama, parla’m en espanyol. No em parlis en francès!”.
Què és l’associació Kabin Kafo?
Som dones del Senegal i Gàmbia. Anem a poc a poc, fent activitats i treballant colze a colze amb l’Ajuntament de les Franqueses.
Vaig conèixer un home que deia que “el futur de l’Àfrica són les dones”.
Sí, és clar. Des de sempre, que hi som. Tenim idees i tenim ganes, però costa trencar barreres, les dels homes que es posen al davant.
Vostè és musulmana.
Sí.
La seva religió no és masclista quan l’obliga a cobrir-se el cabell?
El Corà diu que la dona s’ha de tapar. És cert. Però la religió musulmana és molt tolerant. De debò. No ens tapem els cabells com si fos un càstig o alguna cosa per l’estil. No. La dona és bellesa. I, si no ets el meu marit, és com una falta de respecte veure tota aquesta bellesa.
{{ comment.text }}