És poc probable que les persones que han malmès el jaciment de la vil·la de Can Terrers llegeixin aquesta nota que, tanmateix, va dirigida a elles

Durant la darrera Setmana Santa, el jaciment arqueològic de la vil·la romana de Can Terrers, a la Garriga, ha patit seriosos danys provocats per uns actes vandàlics fets amb ganes i a consciència. La vil·la, que data entre els segles I abans de Crist i V després de Crist, és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN, 2001) que té, doncs, el màxim grau de protecció i consideració patrimonials. Per tant, un atemptat d’aquestes característiques està tipificat al Codi Penal i pot ser delicte castigat fins i tot amb presó. I el fet és greu. Aïllat però greu, també, perquè mai abans ens havíem trobat amb un atemptat d’aquest abast. El vandalisme contra el patrimoni arqueològic –penso també en les recents pintades a la Naveta des Tudons, a Menorca– ens encara a una sèrie de preguntes a les quals hem de poder donar resposta. Des del punt de vista de la difusió d’aquest patrimoni, hi ha alguna cosa que estem fent malament? És que no som capaços –institucionalment i també social– de fer arribar a tothom la importància d’aquests vestigis, d’aquestes restes que testimonien un poblament de segles o mil·lennis en el nostre paisatge? Quin interès pot tenir destruir-los? I encara, és que hauríem d’arribar a l’extrem de tancar-ne el perímetre i limitar l’accés a qui lliurement i respectuosa vol comprendre el context de com vivíem fa dos mil anys? UN ASSENTAMENT ROMÀ SIGNIFICATIU La vil·la de Can Terrers –excavada des de final dels anys cinquanta– és considerada un dels assentaments romans més significatius i extensos del patrimoni cultural català. En els darrers tres anys l’Ajuntament de la Garriga hi ha invertit molts recursos per tal de poder fer un estudi arqueoconstructiu –que s’acabarà aquest any–, després de diverses prospeccions i la digitalització de planimetries. Tota aquesta informació s’incorporarà a les visites –genèriques i escolars– que ja s’hi fan, alhora que és previst construir, en uns terrenys municipals annexos, una infraestructura mínima per poder millorar l’atenció d’aquestes visites. L’entorn de la vil·la és privilegiat, i evidencia la intensa romanització de la zona –també de la comarca, amb importants jaciments a Samalús, Llerona o les Franqueses, amb vinyes que, segons les cròniques, fruitaven un vi prou apreciable. A peu de l’antic camí fluvial d’Ausona a Barcino, la vil·la és al costat de la gran masia de Can Terrers i de la capella de Santa Maria del Camí, bells exponents medievals, i del bosc de Malhivern i el molí de Can Terrers, al sud del municipi i del Passeig. És un triangle que ens permet explicar vint segles de poblament a la Garriga. UN PATRIMONI QUE ENS EXPLICA No ens podem permetre renunciar a aquest ni a cap patrimoni, perquè sigui arqueològic, natural, artístic o d’altre tipus, ens explica abans i ara, i ens dona el context en el qual ens hem desenvolupat com a poble, com a país i com a cultura. Més enllà dels passos pertinents i obligats –denúncia davant la policia i la Generalitat i pla urgent de restauració–, fets vandàlics com el recent ens impulsen i ens reafirmen en l’estudi i difusió dels nostres béns patrimonials. És poc probable que les persones que han malmès el jaciment llegeixin aquesta nota que, tanmateix, va dirigida a elles. Treballarem perquè pugueu adonar-vos del mal que heu fet i entengueu la importància de respectar un patrimoni comú al qual destinem recursos públics perquè en gaudeixi i n’aprengui tothom. Al capdavall –no ho sé–, potser serà més bon senyal que no hi torneu que no que us identifiquin. Encara que la cultura no ens estalviarà mai la barbàrie, sempre n’allunya unes possibilitats que també són vostres.

És poc probable que les persones que han malmès el jaciment de la vil·la de Can Terrers llegeixin aquesta nota que, tanmateix, va dirigida a elles

No hi torneu