Així comença l’article de mossèn Antoni Oriol Vera en el llibre Història gràfica del seminari menor de la Conreria (1940-1998) que es va presentar dissabte a la tarda. Al saló d’actes de l’antic seminari i actual casa de colònies de la fundació Pere Tarrés i davant un centenar de persones, Xavier Pérez, fill de Sant Fost, historiador i exalumne entre els anys 1977 i 1983, va presentar l’obra, en què ha treballat amb una il·lusió especial.
Mossèn Antoni Oriol va ser alumne de la Conreria entre els anys 1947 i 1952 i després va ser vicerector del 1971 al 1978 i rector del 1978 al 1992. Dissabte, era un dels grans protagonistes de la història viva del seminari. Els dos altres van ser mossèn Francesc Nicolau i Pous, alumne de 1943 a 1945 i professor de 1959 a 1998 –és el mestre que més temps hi ha estat– i mossèn Jordi Sotorra, professor del 1960 al 1994 i vicerector del 1978 al 1994.
Els records i les anècdotes de tots tres van arrencar més d’un somriure nostàlgic entre els seus antics deixebles. Els mossens no donaven l’abast a entomar tantes mans que ja gairebé no recordaven. L’acte el va presidir Josep Maria Turull, actual rector del seminari, a Barcelona, i cosí d’un altre exalumne il·lustre, el portaveu del grup de CiU al Parlament de Catalunya, Jordi Turull, que no es va voler perdre la presentació.
El llibre és un repàs gràfic dels darrers 58 anys d’història del seminari amb els testimonis d’alguns exalumnes, però també inclou una cronologia des dels primers assentaments religiosos a Montalegre, l’any 1247. “A la Conreria, com a tot arreu, no sempre va ser tot agradable, és evident, i alguns moments van ser durs, però sembla que les coses més dolentes es van oblidant amb el pas dels anys i només resten a la memòria els bons records de tants companys, professors i superiors”, conclou Pérez en la introducció del llibre.
{{ comment.text }}