Omar Ibrik: “Tota la meva vida ha estat una lluita per arribar a ser metge”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Omar Ibrik, de 62 anys, és un home fet a ell mateix. De família humil, tota la seva vida ha estat una batalla contínua per arribar a complir la seva il·lusió: ser metge. Viu a Parets i treballa a l’Hospital de Mollet. Vostè va néixer quan arrenquen les guerres del Líban. No recordo la primera perquè, és clar, hi vaig néixer llavors, al 1947. Però l’any 1975 va començar una altra guerra, la darrera, i llavors jo estava fent el segon i tercer de Batxillerat i tenia molta il·lusió de fer una carrera universitària. Sóc el cinquè de cinc germans i vaig ser l’únic que havia arribat al Batxillerat. Era l’ull dret de la meva mare i del meu pare i m’empenyien a estudiar fort. Des de petit tenia la il·lusió de ser metge. Tota la meva vida ha estat una lluita per arribar a ser metge. Per què el Líban ha estat una zona tan castigada per la guerra? Al Líban tot està interconectat. I penso que hi ha tres factors per a la inestabilitat a l’Orient Mitjà. El primer és que és una zona molt sensible des del punt de vista històric i religiós, és el bressol de les tres religions monoteistes. El segon és que geoestratègicament és una zona molt sensible perquè connecta tres continents. I la tercera desgràcia, que va sorgir a finals del XIX i principis del XX, és l’aparició del petroli. Més que no pas aportar-nos riquesa, penso que ens ha portat la desgràcia. Va decidir marxar del Líban per la guerra? Entre bala i bala i bomba i bomba, vaig acabar d’estudiar el que em quedava de Batxillerat. En una de les platges de Beirut vaig conèixer una parella de diplomàtics, ell era suec i ella era espanyola, i ens vam fer amics. Jo li deia que volia marxar a Suècia per estudiar Medicina i ell em va dir: “No, a Suècia, no. Tu ets del Mediterrani i hauries d’anar a un país mediterrani com Espanya.” A 19 anys, jo l’únic que sabia d’Espanya era: Madrid, Barça i poca cosa més. I tampoc no era fàcil aconseguir un visat per venir-hi. El cadàver de Franco encara era calent, eren els temps del traspàs de la dictadura a la democràcia. Però l’amic suec em va ajudar amb una carta de presentació per a l’ambaixada espanyola. I vau arribar a Espanya... A Madrid, a la capital. Primer havia d’estudiar l’idioma. Jo dominava l’anglès i pensava que la cosa seria fàcil, però poquíssima gent el parlava a Madrid! Total, que vaig haver d’aprendre el castellà en tres mesos abans de fer els exàmens de la Selectivitat per accedir a Medicina. La meva família és molt humil i els meus germans havien fet una col·lecta per donar-me els diners per sobreviure un any o un any i mig. Més enllà, un meu cosí, que treballava al govern libanès, ens havia promès: “Si en un any aconsegueixes estudiar Medicina, obtindràs una beca d’estudis.” I vaig haver-me d’espavilar. Queda clar que va aprovar la Selectivitat i és metge. Del Líban veníem molt ben preparats en coneixements per aprovar la Selectivitat del 1977 a Espanya. Però un amic àrab em va advertir: “I només et presentaràs Madrid?” Com que no teníem institut, també em vaig poder matricular per fer la Selectivitat a Barcelona. Un dia feia els exàmens a Madrid i, amb al pont aeri, l’altre dia els feia a Barcelona. Va fer dos cops la Selectivitat? I sort n’hi va haver! A Madrid, em van declarar “no apte”, sense cap més explicació, i a Barcelona vaig treure una mitjana de 6,4. Han passat 42 anys d’aquella època. Llavors casa meva era la meva maleta. Per això va estudiar a Barcelona? A la universitat només hi havia tres àrabs i mig [riu de tot cor]. I tots eren a la UB, al Clínic, però resulta que aquell any els treballadors de Secretaria feien vaga. Vaig patir el que no està escrit perquè els diners s’esgotaven i jo necessitava la matrícula per cursar la beca d’estudis del Líban. Per això vaig haver de fer els meus estudis a la UAB i vaig haver d’estudiar una altra llengua: el català. [caption id="attachment_164787" align="alignnone" width="400"] Omar Ibrik, metge a l'Hospital de Mollet / Griselda Escrigas[/caption]

Omar Ibrik: “Tota la meva vida ha estat una lluita per arribar a ser metge”

‘Hamnet’, de Chloé Zhao

“És bo saber que les barbaritats que va fer la ideologia nazi també van afectar persones que eren els nostres veïns”

El Museu Abelló ofereix una nova mirada a l’obra de Cesc Bas

L’exposició de portades de l’especial de Nadal d’EL 9 NOU, a l’Institut Celestí Bellera, de Granollers

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Granollers suspèn el mercat de dijous i farà tancar terrasses de bars i restaurants pel temporal de vent previst

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

Les Gitanes de Cardedeu es traslladen a una plaça més gran

La Volta Ciclista 2026 travesserà el Vallès Oriental

L’Hospital de Granollers, pioner en l’atenció de pacients d’una malaltia de la pell molt desconeguda