Cinta Cantarell, guia dels Itineraris Culturals de Granollers

Quants portals hi havia per entrar a la Granollers medieval? Qui eren els Tarafa? De quina època és l’església de Sant Esteve? Què s’hi feia a l’Adoberia? Quan es van construir els refugis de la guerra? Per què la Porxada té 15 columnes? Aquestes són algunes de les preguntes que ha de contestar al llarg de l’any la historiadora de l’art Cinta Cantarell Aixendri (Tarragona, 1955), amb motiu dels itineraris de ciutat que organitzen el Museu, Roca Umbert Fàbrica de les Arts i Can Jonch per conèixer la història i el patrimoni de la ciutat. Llicenciada en Història de l’Art Medieval i guia experta, ja fa una pila d’anys que participa en una activitat adreçada als escolars i la ciutadania. La seva presència al carrer acompanyada d’un grup de persones que l’escolten forma part de l’imaginari cultural de la ciutat. Enguany, els itineraris es van reprendre el diumenge 23 de setembre amb la sortida “Granollers, modernista i noucentista”, un recorregut per algunes de les cases més representatives d’aquesta època del centre de la ciutat, entre les quals la Casa Clapés i Can Ramoneda. És precisament aquesta casa construïda entre finals del segle XIX i principis del XX, una de les que més curiositat suscita a la gent, que vol saber si es pot visitar, com és per dins, etc. Al llarg d’aquest nou curs, s’oferiran sis itineraris que s’aniran repetint al llarg de l’any. El calendari ofereix també la possibilitat d’anar més enllà de les construccions modernistes (amb l’arquitecte Manuel J. Raspall com a gran referent) per conèixer altres aspectes relacionats amb les fàbriques i les xemeneies, els bombardejos de la ciutat, la vila medieval i moderna, l’Adoberia dels Ginebreda, els refugis, etcètera. Les passejades per aquests itineraris permeten, diu Cantarell, “recordar el passat i contextualitzar bé cada cosa que s’explica a partir dels descobriments que s’han fet al llarg dels anys”. Acostumats a queixar-nos –els granollerins ho fem sovint de la ciutat–, la historiadora comenta que, “malgrat les coses que s’han perdut –que han estat moltes–, encara tenim algunes referències importants i significatives”. Segons ella, l’Adoberia - Centre d’Interpretació Històrica és un espai de visita obligada. Els itineraris serveixen també per adonar-se que hi ha creences de l’imaginari social i cultural col·lectiu que no es corresponen amb els fets reals. Entre els més comuns es troben que molta gent continua convençuda que el bombardeig del 31 de maig a Granollers es va produir un dijous, dia de mercat. I va ser un dimarts. O que els refugis van servir per salvar moltes vides en aquell tràgic succés. I la realitat és que la majoria es van construir més tard. Sigui com sigui, un dels itineraris més sol·licitats és el de la ciutat bombardejada. Més coses curioses. La sala Tarafa (l’antic Hospital de Sant Domènec, després biblioteca i hores d’ara sala polivalent) sorprèn tothom per la seva sòbria elegància i la seva arquitectura interior. Les passejades per Palou tenen també una acollida excel·lent en descobrir els detalls d’un passat rural i agrícola que encara es pot interpretar sobre el terreny. Tot i els esforços que s’han fet per conservar-les, hi ha escolars que es pensen que les xemeneies d’algunes antigues empreses tèxtils són “escultures recents”! Pel fet de no comptar amb les fàbriques dempeus, explica Cantarell, “pot semblar que queden fora de context, cosa que no passa a Roca Umbert, on tothom pregunta, això sí, per què no hi ha telers...” Col·laboradora habitual del Museu de Granollers, Cantarell ha publicat al llarg de la seva vida diversos treballs de recerca en revistes especialitzades com Lauro. Igualment ho ha fet també al Centre d’Estudis de l’AC amb ponències com “El patrimoni històric i arquitectònic de Granollers (1936-1975)”, presentada el 2016. Al Vallès ha participat en la realització d’itineraris i la redacció de llibres i catàlegs per a la protecció arquitectònica, entre d’altres, a Montmeló, la Garriga i Santa Eulàlia de Ronçana. Molts d’aquests treballs els ha fet en col·laboració amb historiadors com Jaume Dantí, Carme Barbany, Joan Garriga, David Gesalí, Pere Ribas i M. Encarna Terrades. Poques persones com ella coneixen tan a fons la realitat del Museu, ja que ha pogut col·laborar amb els equips directius de Maria Permanyer, Joan Garriga, Josep Font, Carme Clusellas i Glòria Fuster, la coordinadora actual.