La companyia de circ Psirc ha fet una residència artística i tècnica al Teatre Auditori de Granollers per preparar diversos aspectes del seu nou muntatge, ‘Després de tot’, que estrenarà el 28 de gener de l’any que ve en aquest mateix equipament. És un espectacle ple de poesia i metàfores, que es pregunta per l’aversió que causen els que es consideren marginal, però també per l’atracció i la veneració que generen.
Durant aquesta residència, que va començar el 20 de juny i va acabar dimarts, la companyia ha treballat el tema de les llums, el so i l’escenografia, a més d’aspectes de guió i proves de vestuari i figurants. “El Teatre Auditori és un espai dotat (o superdotat) per fer un molt bon treball de residència. Ens ha permès treballar de forma molt completa tot l’espectacle”, ha assegurat Adrià Montaña, de Granollers i membre de la companyia. “És molt important que els teatres apostin, com ho fa l’Auditori de Granollers, per oferir temps i recursos als artistes abans de presentar una proposta. La valoració d’aquest període és fantàstica i ens ha anat perfecte per veure com serà l’espectacle final”, ha afegit.
‘Després de tot, la pel·lícula’ és l’espectacle que ha treballat la companyia durant aquests dies. És el resultat de la saga de quatre episodis i la que anomenen “la perleta final”. La fascinació i la por amb què es miren mútuament l’ortodòxia i la marginalitat centren aquest nou espectacle d’una companyia que es dedica a alliberar el circ dels esquemes més convencionals.
A ‘Després de tot’, aquests artistes marginals viuen en un món futur en el qual s’explicaran els desitjos i les pors de cadascun dels protagonistes. El conjunt engloba tota la història d’aquesta comunitat, una metàfora de la humanitat. L’espectacle ha estat imaginat per la companyia Psirc i el director i dramaturg Rolando San Martín.
La companyia va néixer l’any 2011 de la conjunció dels talents de Wanja Kahlert, Anna Pascual Fernández i Adrià Montaña, als quals posteriorment es va afegir Benet Jofre. Són quatre professionals del circ que han aconseguit mantenir unides les seves trajectòries professionals, malgrat haver-se format en llocs i disciplines diferents, i que amb els seus espectacles pretenen trobar nous camins de creació que facin saltar pels aires les cotilles que s’autoimposen els i les artistes. Han creat altres espectacles molt aplaudits com ‘Acrometria’ (2013), o ‘El meu nom és Hor’ (2018), on també utilitzaven titelles i objectes.
D’altra banda, el pianista Daniel Blanch, juntament amb la violinista Kalina Macuta, també ha gravat el seu nou disc al TAG, amb el piano Stenway. El disc està dedicat a les obres per a violí i piano de Lluís Benejam, un compositor nascut a Barcelona. que després va viure a l’Equador i finalment als Estats Units, fins l’any 1968, any en què va morir.
{{ comment.text }}