Ferrandis fa història dins la premsa comarcal en ser el primer fotògraf que es jubila com a tal després de guanyar-se les garrofes treballant només en aquest sector

OK a tot [l’article del fotògraf Jordi Ribó sobre Ramon Ferrandis del divendres passat a EL 9 NOU amb motiu de la seva jubilació després de treballar des de 1989 en aquest diari]. Sens dubte, la seva trajectòria professional com a fotoperiodista la recordarem ben especialment tots aquells que hem tingut l’oportunitat de treballar amb ell al llarg de molts i molts anys. En el meu cas, tot va començar cap allà als anys vuitanta. Vam coincidir a L’Actualitat Comarcal i a Plaça Gran de Granollers, bàsicament. Eren temps aquells en els quals els fotògrafs eren considerats col·laboradors i cobraven per fotografia publicada. Recordo alguns treballs especials, com el reportatge que vam fer a L’Actualitat sobre la prostitució al Vallès, una activitat que algunes prostitutes realitzaven amb la connivència d’alguns hotels de la comarca. Aquell dia, la responsable de la consergeria de l’hotel en el qual vam fer el reportatge no va posar cap impediment quan va veure la seva clienta acompanyada de dos joves, un d’ells (Ramon Ferrandis), carregat amb una voluminosa motxilla on portava la càmera. El reportatge, amb fotos fetes a l’habitació de l’hotel, va causar un cert rebombori dins el sector hoteler. Evidentment, també vam fer junts moltes altres coses: plens municipals, actes festius i socials... Durant aquells anys vam fer moltes cantonades amb moments plàcids i altres de complicats, com els viscuts als jutjats sempre que anava a declarar algun conegut. En tots els casos, sempre vaig agrair la seva professionalitat. També voldria destacar la seva generositat. Durant els anys en què vam coincidir, en Ramon em va regalar dotzenes de fotos (d’entrevistes amb diversos personatges, etc.) que han resultat importants per a mi al llarg de la meva vida professional. Una d’aquestes fotos la va fer –quan encara no ens coneixíem– el 6 de desembre de 1979 amb motiu de l’accident de tren de les Franqueses. Aquella jornada em va tocar cobrir la notícia, juntament amb l’amic Carlos Paredes, per a Mundo Diario. En Ramon va anar allà per lliure per documentar l’accident. Van passar uns quants anys i... un dia, en Ramon me la va descobrir entre els seus milers de negatius. La foto encara em continua impactant. Amb el seu retir, en Ramon Ferrandis fa història dins la premsa comarcal en ser el primer fotògraf que es jubila com a tal després de guanyar-se les garrofes treballant només en aquest sector. Enhorabona! Ramon, et trobarem a faltar a tu i també –algú ho havia de dir– els teus comentaris crítics de fotoperiodista una mica rondinaire. Ramon, gràcies per tot i que la bona jubilació t’acompanyi. Nota: Ara ja fa temps que l’Ajuntament de Granollers /Arxiu Municipal no publiquen cap llibre amb el treball dels fotògrafs de la ciutat. En Ramon és de la Garriga, sí, però gran part del seu treball està centrat en Granollers. Material i bo, en té en quantitat.

Ferrandis fa història dins la premsa comarcal en ser el primer fotògraf que es jubila com a tal després de guanyar-se les garrofes treballant només en aquest sector

Ramon Ferrandis, el ‘number one’