Aviat farà vuit anys que en Jordi Mas i Castells ens va deixar. Era com una oreneta

Les orenetes (Hirundo rustica) volen i cacen insectes de tota mena; es gronxen en els fils que pengen per sobre del carrer; escolten el temps: viuen l’estiu anant amunt i avall, a dreta i esquerra, lliures de moviments estèrils. Tanta acrobàcia té un sentit: menjar. Res és envà. L’energia acumulada és molt superior a l’emprada. Mosquits i mosques es transformen en greix. Quan arribi el fred, en caldrà per al llarg viatge de retorn a l’Àfrica que les espera. Van arribar per primavera i, ara, les velles parelles, acompanyades dels nous exemplars nascuts aquest any, tenen molta feina en aquests dies de canícula, espectacle de tardes de calor en aquesta Costa Brava plena de turistes del nord que, com elles, també han fet la seva particular migració estival. Però, abans d’ahir, algú va decidir eliminar els seus nius, amb canyes llargues van venir i els van trencar les construccions penjants de fang... Trencadissa d’ous. Algú va decidir que els seus excrements no calia netejar-los o recollir-los per als geranis, un guano excel·lent. El millor era acabar amb els seus nius. Però –massa tard, estúpids!–, en són moltes. Ahir va tornar a ploure. I el fang, la matèria primera per a la construcció dels seus nius, tornava ha ser disponible. Un estol cooperatiu d’orenetes velles i de joves van refer la desfeta en molt poc temps. Metàfora dels temps que vivim: uns destrueixen, altres s’apleguen per refer les desfetes. Aviat farà vuit anys que en Jordi Mas i Castells ens va deixar. Era com una oreneta. També va ser capellà a l’Extrem Nord del Camerun, a tocar del llac Txad, en una de les regions més devastades de l’Àfrica subsahariana. Vaig tenir l’oportunitat de passar tota una tarda amb ell. Ja era malalt, però encara tenia ganes i idees per a aquest territori al voltant del llac africà. Ens va explicar els seus progressos amb el conreu de l’alga Spirulina maxima, font de proteïna fàcil de sintetitzar, molt útil on la desnutrició es troba arreu. El 65% del pes d’aquesta alga són proteïnes; el 15% glúcids; el 7% minerals; el 6%, lípids, el 2%, fibres, i el 5%, aigua. Les prediccions més catastròfiques relacionades amb el canvi climàtic són ara mateix una realitat en les regions més pobres del planeta. Els episodis extrems que el clima està experimentant, les afecten amb virulència devastadora. Són milions les persones víctimes d’aquest sistema econòmic, homicida, ecocida, biocida i geocida. Milers d’espècies pateixen aquests canvis. A algunes els són favorables, a d’altres els és i serà letal. Ves per on, l’altre dia, a la ciutat d’Estrasburg, al port del Rin, hi ha una empresa que capta anhídrid carbònic d’una malteria i en produeix Spirulina maxima. Un exemple d’economia circular. L’alga que en Jordi feia créixer per lluitar contra la fam, aquí dalt es mereixedora de premis a la innovació. En Jordi parlava, malgrat tot, amb esperança, emprenedoria i també visió de futur. Avui no sé pas on seria. Ell, com les orenetes, sempre tornava al continent africà, on les metròpolis colonitzadores havien decidit que el Txad, el Camerun, el Níger i Nigèria serien frontera. En Jordi ja ens va parlar dels canvis i de la pèrdua de superfície del llac i dels perills que això comportava. A hores d’ara, el llac s’ha reduït dramàticament. On hi havia aigua, ara hi ha terra; on hi havia pau, ara hi ha guerra. Gairebé 11 milions de persones depenen dels ajuts internacionals i 7 milions es trobem ja en risc de morir de fam. L’Àfrica és el continent del no-futur. Aquesta realitat percebuda pels seus joves, els empeny desesperadament cap a ciutats, territoris i terres més pròsperes i riques. Sempre cap al nord, el trist destí dels miserables del planeta. Les orenetes volen; els desequilibris, també. Vivim en un sol món. Tota desigualtat avui és globalitzada, ens afecta directament. La lluita contra el canvi climàtic és –com mai– la lluita contra les desigualtats, contra les injustícies socials, contra l’especulació i l’explotació indiscriminada dels recursos, la lluita contra la combustió dels combustibles fòssils, la lluita contra una manera de pensar estúpida que ha creat inèrcies destructives.

Aviat farà vuit anys que en Jordi Mas i Castells ens va deixar. Era com una oreneta

Records d’una tarda amb en Jordi Mas i Castells