Rodrigo Paz: “En aquest país no es mor ningú sense assistència sanitària”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSRodrigo Paz, de 58 anys, sembla una persona introvertida, que no vol dir tímid. Tot el contrari. Porta a la motxilla vital experiències a Nicaragua, Angola, Colòmbia... És metge d’Urgències a Granollers i a la clínica Fresenius. Vostè és de Puerto Padre.Que és a la província de Las Tunas, a l’orient de l’illa de Cuba. I es diu Puerto Padre perquè té una entrada molt maca. Quan els espanyols van arribar amb les caravel·les, un mariner que era al costat d’un capellà li va dir: “¡Qué puerto, padre!” Això diuen. Tot i això, va decidir emigrar.He emigrat diversos cops. No vaig venir aquí de dret. Arran de la desaparició de la Unió Soviètica, Cuba va caure en una crisi total. Allò va abocar el país al deteriorament del sistema sanitari, de les infraestructures... i a la immensa majoria de cubans ens va donar per marxar. A aquesta època el govern cubà li deia “el período especial”.El malanomenat período especial. Com deia la meva iaia: “Especial vol dir alguna cosa bona. A això no li podem dir especial de cap de les maneres!” Arribava a resultar molest exercir la medicina: sense medicaments, sense antibiòtics... Res. I jo ja tenia l’antecedent que havia estat a Angola al 1989 i també havia estat a Nicaragua al 1984. Potser és obvi, però per què va decidir deixar Cuba?Pensava que hi hauria més possibilitats de feina en altres indrets. El meu primer intent de sortida va ser il·legal. El 1994 em van enxampar al mar, quan intentava arribar als EUA. Va viure la crisi dels balseros?Sí. Pasé las de Caín. Amb dues filles petites, em van fer fora de la feina i el procés per jutjar-me va trigar un any... Fins que vaig aconseguir sortir-hi. De quina manera?El president de Colòmbia, César Gaviria, era el president de l’OEA en aquells moments. Ell va ajudar el president Clinton en l’embús de balseros que hi havia a la base nord-americana de Guantánamo i a Panamà, a més de tots els que tenia al mar. Gaviria va obrir el seu país i va oferir la possibilitat d’establir-s’hi. I cap a Colòmbia.Cap a Medellín. Vaig treballar i vaig exercir la medicina als pitjors barris de la ciutat, als mateixos barris que ara estan de moda per les sèries de narcotràfic. Allò ho vaig viure en carn pròpia del 1995 al 2001. I de Medellín a Espanya, per què?El problema no era Medellín. De fet passa a bona part de Llatinoamèrica: hi ha molta pobresa, molta inseguretat. A Medellín contrasta moltíssim l’opulència més cridanera amb la misèria més absoluta i això provoca perill al carrer. Uns quants vam decidir marxar cap a Madrid. A una capital europea.Al cubà que surt de Cuba cap a Madrid, potser li agrada Madrid... però és una ciutat superpoblada. I quan una ciutat és així fa fatiga d’instal·lar-s’hi. Vaig ser-hi uns mesos i no em vaig adaptar. Era a punt de tornar a Medellín quan un amic ens va parlar de la possibilitat de legalitzar-nos i trobar feina a Catalunya. I vaig anar a Olot. Olot? Ben diferent de Madrid.Vaig sentir-hi molta hospitalitat i acceptació. Em vaig enamorar d’Olot. I de seguida que vaig obtenir els papers vaig començar a fer guàrdies a Granollers. I m’ha anat bé. Molt bé. Vostè treballa a Urgències, que és un dels àmbits sanitaris més pressionats i amb més mancances.No, gens. I ho dic després d’haver treballat a uns quants països. A la primera guàrdia que vaig fer a Angola, van morir 11 criatures. Allò sí que feia por. Urgències de Granollers és la glòria. La infraestructura sanitària catalana és gairebé perfecte, el servei és quasi impecable. Ningú no sap el que té fins que ho perd... Sento moltes –o algunes– crítiques al nostre sistema sanitari, però Déu vulgui que el conservem molt i molt de temps. A molts llocs del món la medicina és un negoci i, sense diners per pagar, la gent es mor. Aquí no es mor ningú sense assistència sanitària. El doctor Paz, a l'Hospital de Granollers / Griselda Escrigas

Rodrigo Paz: “En aquest país no es mor ningú sense assistència sanitària”

Més de 160 figurants participen en un rodatge a Granollers de la productora dels Javis

El Fitkam de Montmeló convida a “llançar-se a la piscina” en la seva 13a edició

Sabana relata un incendi forestal en la seva nova cançó

Mollet encén la festa major amb més d’un centenar d’activitats

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Un ratpenat del nord, al sud

Cremen uns carros de la compra dins el pàrquing de l'Esclat de Canovelles

"El carrer Anselm Clavé és un forn"

Uns senglars arrasen bona part de les collites de pagesos de l’Ametlla

La Garriga alerta d'un problema de seguretat amb unes ulleres per mirar l'eclipsi de sol distribuïdes al municipi

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Les teulades de la comarca podrien cobrir el 124% del consum elèctric

L'eclipsi omple de gent els entorns naturals del Vallès Oriental

Les obres d’urbanització del nou centre de Lliçà d’Amunt començaran el 15 setembre

Dos detinguts a Sant Feliu per l'ocupació d'un pis al carrer Josep Rossell