VIATGE AL FONS DE LA COVID
Roger Canals, de 43 anys, anava a presentar nou disc just quan va esclatar el confinament. El cardedeuenc creu que la política de seguretat sanitària respecte del sector cultural és injusta, erràtica i discriminatòria.
Com li ha afectat, aquest 2020, a la seva vessant professional?
El 7 de març, una setmana abans del confinament, editàvem el segon disc de Roigé, Ingràvid. El presentàvem al Teatre auditori de Cardedeu, amb ple absolut. Hi havia moltes ganes, un CD nou per desprecintar, una gira amb 10 cites programades… I de sobte, tot se’n va anar en orris.
De tots aquells concerts, n’han pogut acabar fent algun?
Només n’hem pogut fer tres. Al principi semblava que tot es podia anar posposant, però després hem vist que no tothom s’ha atrevit a fer-ho i moltes coses s’han perdut.
Com s’ho ha fet per sobreviure?
Hem tingut la sort de rebre algunes subvencions i l’any no ha acabat tant en precari com ens pensàvem. És un 40% del que comptàvem, però vaja. D’altra banda, a l’estiu vam poder treballar amb certa normalitat amb els projectes de carrer: cinc bolos al juliol, cinc a l’agost i cinc al setembre, i des de llavors, un cada mes.
Amb relació a les restriccions sanitàries, creu que s’ha tractat a la cultura de forma justa?
No, en absolut. Crec que ha estat un tractament molt desconsiderat. Hi va haver controvèrsies amb molta polseguera: als temples religiosos hi podies anar però al teatre, no. I després hi ha aquestes incoherències de trobar transports públics atapeïts i sense cap restricció ni distància social, i els teatres tancats.
Per què creu que passa això?
Jo crec que un dels arguments de les autoritats era mirar de frenar l’activitat social d’abans d’entrar o sortir dels espectacles. Però els que ens dediquem a la cultura no som responsables d’aquestes situacions. En altres àmbits també s’acumula la gent i han rebut molt millor tracte: a l’estiu les terrasses dels bars estaven al màxim i nosaltres no podíem fer concerts, tot i que el públic anava amb mascareta i a distància. En aquest sentit, hi ha hagut un desconcert molt general però les polítiques han estat poc pensades i diria que poc intel·ligents.
Per què?
Sabem que qualsevol acció política serà impopular per a algú o altre però allò era de jutjat de guàrdia. Per exemple, la imatge d’aquell sopar amb tota l’elit política quan a nosaltres ens restringien les trobades… és surrealista. I després, aquesta mena de pantomima del govern català de decretar la cultura bé essencial i dues setmanes més tard tancar els teatres, quan s’havia demostrat que eren els llocs on es practicaven les mesures de seguretat de forma més segura i rigorosa.
Com ha afectat tot això la seva carrera en un sentit més ampli?
Quan ens van confinar, el disc nou ja estava en circulació feia uns dies. Això vol dir que aquest any, quan reprenguem els concerts, ja farà un any que circula i haurem perdut l’efecte novetat. Durant aquest any hem intentat fer soroll a les xarxes i generar contingut, i la gran controvèrsia que s’ha generat pel que fa als artistes és que els escenaris han canviat.
Què vol dir?
Abans els artistes abocàvem continguts a les plataformes digitals de forma quasi gratuïta perquè aquestes inversions ja les recuperàvem als bolos. Ara, com que no hi ha bolos, hem hagut de replantejar tot això per fer diners dels continguts digitals. Molta gent s’ha afegit a plataformes com Patreon, que permeten convertir la teva audiència en petits mecenes. El debat que tenim ara els músics és com monetitzem aquests continguts que fins ara eren simplement promocionals i gratuïts. A Cardedeu tenim la idea, amb la Isabel Vinardell, d’impulsar una mena de Patreon de quilòmetre zero on enxarxem totes les disciplines artístiques i oferir als mecenes descomptes, etc. El projecte encara és a les beceroles, però.
{{ comment.text }}