Rubén Martínez: “Les raons que em lliguen a Cardedeu són les raons del cor”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Rubén Martínez, de 54 anys, s’ha enamorat de Cardedeu amb passió caribenya. Conversar amb ell és hipnòtic i divertidíssim. Paga molt la pena sentir els seus discos al seu blog. Vostè és de Caracas. Vaig néixer a l’hospital de la Universitat Central de Veneçuela. I és curiós perquè allà em vaig graduar com a periodista, allà vaig començar a fer música seriosament i allà vaig començar a explicar contes, que és del que visc. Com diem nosaltres: “Ahí está enterrado mi ombligo.” I el seu motiu d’anar-se’n? L’any 1998 va guanyar les eleccions Chávez, que venia de fer un intent de cop d’estat. Era el principi de la instauració de la dictadura que tots coneixem. Amb disfresses de democràcia, però dictadura al cap i a la fi. Un militar, colpista, guanya les eleccions... Com diem allà: “Pónganse las alpargatas que lo que viene es joropo.” El joropo és un ball molt accelerat, amb molts saltironets. I que també tenia la meva vida dividida en dos. Per una banda, les meves feines formals per finançar la part de la meva vida que m’agradava més, que era la música, la creació, el teatre. I no m’anava malament. Però pensava que hi havia d’haver un lloc al món on reunir totes dues coses. I vaig recordar Barcelona. Mai no hi havia estat. Però la vaig recordar perquè els que sí que havien estat a Caracas eren la Fura dels Baus, Comediants, Els Joglars... Estàvem enamorats d’aquell teatre. I em deia: “Si una ciutat és capaç de produir aquest teatre, ha de ser un autèntica barbaritat.” I no em vaig equivocar gens. Vaig viure 13 anys a Barcelona. I com va arribar a Cardedeu? Em vaig separar fa quatre o cinc anys –no vull recordar-ho exactament– i em vaig posar a buscar casa. I aquí a Cardedeu havia vingut a contar contes alguna vegada, justament aquí, al Pla de la Calma. I tot plegat es va sincronitzar màgicament: havia de deixar el pis a Barcelona i vaig trobar lloc a Cardedeu. I el flechazo és... No vull marxar d’aquí, mai més! Per què? Què li crida l’atenció? Podria donar-te moltes raons racionals. Les raons que em lliguen a aquest poble són les raons del cor. És un poble que, sent tranquil, té una gran moguda cultural. Vas caminant i et trobes aquest que és actor, aquell que és músic... Per a mi, això és el paradís. Una altra cosa que m’agrada és que m’he sentit benvingut des del segon zero. Sempre, sempre: un somriure. No havia passat ni una setmana i les noies que em venen el pa em saludaven i em preguntaven. I tinc un gos, que es va fer famós perquè canta, i els nens sabien que tenia el gos que cantava... Aleshores, ah! Em sento molt estimat. I que és un poble preciós, hi ha verd arreu, la muntanya. Aquí he vist nevar que, per a mi, és una bogeria sent del Carib. En què consisteix la seva feina de contacontes i cantautor? La pregunta més aviat hauria de ser com es menja amb això! [riu de tot cor]. Encara estic buscant la resposta. Des que tinc ús de raó que escrivia petites històries i feia titelles per als amics. Puc fer una narració de contes i cantar les meves cançons, que a la fi també són històries. Els dos últims discos que he fet són per a nens, però treballo per a adults i per a infants indistintament. A Catalunya tenim una idea clara del que està passant a Veneçuela? No. Sens dubte. Has de deixar de banda etiquetes i prejudicis. Jo no soc de dretes. De fet, vaig militar a partits d’esquerra al meu país. I el que està passant a Veneçuela no és d’esquerres. Hi ha uns paios que van arribar al poder amb el discurs dels pobres, van fer quatre coses, mouen molt bé la propaganda i, amb els diners del petroli, han comprat moltes consciències a dins i a fora del país. Però són un grup de mafiosos, uns lladres que s’han apoderat d’un país ple de petroli. Uns paios cínics, sinistres i que estan destruint el país i la gent. Per això tanta gent està marxant i continuarà marxant. [caption id="attachment_123960" align="alignnone" width="400"] Rubén Martínez, cardedeuenc de Caracas / Griselda Escrigas[/caption]

Rubén Martínez: “Les raons que em lliguen a Cardedeu són les raons del cor”

Mor a 86 anys, Josep Mumbrú, vinculat al Centre Excursionista de Sant Feliu i a Ona Codinenca

L’escola de dansa Acrobàtics ja balla entre les millors del món

Canovelles impulsa la nova Fira del Formatge, el 2 de maig

Begudes tradicionals estranyes

LA PREGUNTA

Creu que és beneficiosa l’expedició a la lluna?

Meritxell Budó: "Més aviat que tard haurem d'abordar què fem a l'espai de la Sínia"

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

L’empresa que fa les obres a l’estació d’autobusos de Granollers es viralitza a les xarxes

El ciclista Jaume Guardeño, de Caldes, ferit crític en un xoc amb un cotxe a Sant Quirze Safaja

Una mare i la seva filla reobren el bar del Casal Cultural de Corró d’Avall

David Morales: "Ens agradaria portar el CAP de la Cruïlla al centre del poble"

El comissari Joan Figuera, excap dels Mossos a Granollers, es jubila a 65 anys

Més de 15 quilòmetres de retencions a l'AP-7 per un accident entre un camió i dos turismes a Llinars

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació