Una memòria viscuda, recordada, barrejada i passada pel sedàs de l’art. És la proposta de Poètica de la memòria, l’obra de teatre interdisciplinària que recorda com era Sant Esteve fa una colla d’anys. Quan encara no hi havia ni mil habitants –ara en són 3.000– o quan el poble era fonamentalment agrícola. Es tracta d’un relat de passat per entendre el present, de vegades “edulcorat”, segons algun testimoni, i amb ganes de mantenir l’essència d’un poble, malgrat la modernitat i la gentrificació.
L’obra es va estrenar fa un parell de setmanes al Teatre Pare Casals amb participació de diversos veïns. I està feta sota la direcció escènica de Paulina Tovo i Antonio Requena, dos nouvinguts amb ganes d’establir un diàleg entre veïns. “Sentíem que hi havia una desconnexió molt forta entre la gent nouvinguda i la gent del poble de tota la vida. Volíem saber com era Sant Esteve abans. Som moltíssimes persones les que hem vingut i jo no vull formar part d’una cultura hegemònica que s’emporta totes les peculiaritats d’un poble”, explica Tovo.
La posada en escena de Poètica de la memòria pivota sobre tres pantalles que dialoguen. Combina entrevistes en vídeo a persones del poble, material fotogràfic d’arxiu i intervencions en directe.“Vam entrevistar 28 persones de més de 65 anys de Sant Esteve. Teníem 30 hores d’entrevistes i en vam escollir tres blocs temàtics per muntar una dramatúrgia”, diu Paulina Tovo. A l’obra, s’hi parla de com era el poble, de la seva activitat econòmica i de com s’hi establien les relacions socials antigament. “Vam haver de fer un treball de rellotgeria perquè hi hagués un relat continu entre les entrevistes. Entre les diferents veus van completant les frases.”
Els testimonis hi parlen de l’activitat de la llet –molt present antigament al poble–, de l’handbol o el ball de gitanes com a elements cohesionadors. També d’aspectes més personals. “Veient-les, t’adones que la gent gran té enyorança d’aquest passat i es pinta un poble idíl·lic, que en realitat té més matisos”, explica un dels testimonis que surten a l’obra, Quim Sabé. “També hi ha entrevistes molt maques on no hi ha aquest enyor”, explica un altre dels testimonis, l’artista Joana Clusellas, de Marduix Teatre.
A més del testimoniatge, Poètica de la memòria també incorpora intervencions en directe de la mateixa Clusellas, l’activista cultural Eulàlia Pou, vuit balladors de ball de gitanes i les artistes visuals Kati Riquelme i Candela Muschetto. “Vam triar l’art per parlar de la memòria històrica perquè cohesiona i perquè Sant Esteve és un poble on van venir molts artistes”, diu Tovo. Els impulsors del projecte deixen la porta oberta a tornar-la a representar. Més enllà de l’obra, també s’estan fent sessions a l’Institut Can Record per parlar de la memòria històrica amb joves del municipi.
{{ comment.text }}