Selin Bostanci: “Cal mirar els peus, si només mires lluny, pots entrebancar-te”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSSelin Bostanci, de 26 anys, treballava en publicitat fins que un dia va decidir fer un gir de 180 graus i estudiar herbes medicinals. A Sant Antoni, on viu amb el seu home, fa de monitora d’infants a granges escola. Vostè vivia en una gran ciutat com Istanbul.Sí. Treballava al món de la publicitat. Tot plegat anava massa ràpid, amb molts nervis. I un dia em vaig adonar que no volia continuar amb aquell ritme. Vaig deixar la feina i vaig començar a viatjar per Turquia, com a motxillera... Així va ser com vaig descobrir que volia viure amb calma, en un poble. I vaig anar a viure a Çanakkale i vaig començar a estudiar plantes medicinals dos anys. D’on va sortir aquesta vocació?Estava endollada tot el dia a l’ordinador, del matí a la nit, sense parar. Servia per a altra gent, fent coses que no m’omplien. I aquesta és la clau: notava que perdia la meva energia i no sabia ben bé per què servia això. Feia anuncis per a marques molt grans que tampoc és que necessitessin vendre més... Un dia que es va anunciar que hi hauria un tall d’electricitat de dos dies a Istanbul, recordo la por que tenia tothom a la feina, la sensació que arribava la fi del món a la feina. Tothom estava molt espantat. Llavors vaig entendre que tot plegat era com una mentida: només era un tall d’electricitat! On era la veritat? I em va semblar que havia de ser al costat de la Terra. I la raó de venir a Catalunya?Vaig conèixer el meu home, en Marc, que és català de Sant Antoni, a un poble a prop de Çanakkale, a Yalova, on es feia un festival sufí. Ell és mestre i músic, no professional, i va començar a aprendre a tocar el rabab, un instrument turc de la família dels violins, i el ney, una flauta turca. Jo estava estudiant per aprendre espanyol, perquè la meva idea era viatjar a Sud-amèrica... i com que buscava algú per parlar castellà... I la decisió d’establir-se a Sant Antoni?Quan vaig acabar l’escola de Medicina, tenia clar que no volia viure a Istanbul. Una molt bona amiga, també d’en Marc, em va recomanar de posar-me en contacte amb en Josep Pàmies, de Balaguer. I cap allà a fer les meves pràctiques durant uns tres mesos. Vam experimentar la vida junts i vam decidir casar-nos. Va ser l’abril de l’any passat. I com ha anat l’adaptació a Sant Antoni Vilamajor? Li ha sorprès res?M’agrada molt, Sant Antoni. Soc de ciutat, però ja estava vivint en un poble a Turquia. I el cas és que tampoc no voldria viure aïllada dalt d’una muntanya solitària. Sant Antoni té un equilibri molt interessant entre ciutat i poble. Em sento segura i en calma, com en un poble. Però si necessito algun cop ciutat, Barcelona és molt a prop, a mitja hora de tren. Sant Antoni és com el meu abric. Istanbul és massa gran. Per sortir de debò de la ciutat calen quatre hores de cotxe! Imagina’t! A més, m’agrada moltíssim el Montseny, la natura... Tot el Vallès Oriental i, sobretot, la zona dels Vilamajor, Cardedeu, els Palautordera, hi ha molta gent que vol viure d’acord amb la natura, en contacte amb la Terra. A què es dedica ara?Treballo amb nens i estic molt contenta. A la feina puc barrejar natura i infants en dos centres del Baix Montseny. Són nens de ciutat, com era jo, que venen a granges i toquen animals i passegem pel bosc. Estic molt contenta. Són gent pura. Sento que no perdo energia. Per a vostè és molt important la gestió de l’energia, oi?Sí, molt. I com s’imagina d’aquí a un temps?La veritat és que no faig gaire plans a llarg termini. No soc gaire de mirar 10 anys endavant, per exemple. Abans de venir aquí, em deia sovint: “Cal mirar els peus, si només mires lluny, pots entrebancar-te amb qualsevol cosa.” S’ha de mirar pas a pas. No és fàcil canviar la vida. Selin Bostanci, vilamajorenca d'Istanbul (Turquia) / Griselda Escrigas

Selin Bostanci: “Cal mirar els peus, si només mires lluny, pots entrebancar-te”

L’Agrupació Sardanista de Granollers celebra 70 anys de la seva creació

Rocambolesc i Casa Cacao aterren a La Roca Village

La Clandestina, de Granollers, guanya el ‘Joc de cartes’ per buscar les millors postres del Vallès

La Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles celebra 25 anys

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Un incendi afecta un local ocupat a l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Mor Francesc Campaña, cap de la Policia Local de Granollers durant 21 anys

Desallotgen la comissaria de la Policia Local de Granollers per un incendi al menjador

La Clandestina, de Granollers, guanya el 'Joc de cartes' per buscar les millors postres del Vallès

Foc en un local adjacent a un restaurant de Granollers

Bolca un camió que transportava vedells a la carretera de l’Ametlla a Bigues

Sis detinguts en un operatiu policial lligat al mercat setmanal de Granollers

Mor Fina Planas, vinculada al teixit cultural i teatral de Cànoves i Cardedeu

Canovelles negocia la compra d’un solar per fer-hi el mercat