José Morillas, secretari d'Acció Sindical de COOO al Vallès Oriental, Osona i el Maresme

És a punt de fer 63 anys i és jubila d’aquí a uns dies. Amb més de 42 anys cotitzats, José Morillas Romero (Guadix, Granada, 1955), espera “amb tranquil·litat” l’inici d’una nova etapa que li ha de permetre dedicar més temps “a la família, especialment”. Com altres avis, Morillas, casat amb Isabel Retamar i pare de Natalia i Mireia, pensa en allò que podrà fer amb les seves netes Azahara i Lucía. Emocionat quan parla d’aquests temes, és evident que aquest Morillas no s’assembla gens al Morillas sindicalista, bel·licós, bregat en una i mil batalles laborals. Rebel per naturalesa, no tenia encara 17 anys quan es va aixecar contra les injustícies amb els jornalers de “los señoritos de los cortijos y los caciques del pueblo”. Entre aquests jornalers es trobava el seu pare José, un republicà condemnat a mort i amb dos germans afusellats que, acabada la Guerra Civil, va passar cinc anys a presó i dos més en un camp de concentració. Morillas recorda bé “com vam ser matxucats pel franquisme” i com “la Guàrdia Civil detenia el meu pare sempre que Franco visitava la zona”. A causa de la repressió i la falta de possibilitats laborals, el 1974 va aterrar a Granollers seguint les passes del seu germà Antonio, que era a Pastas Gallo. Hi va entrar a treballar però va durar un dia: “Vaig veure el que hi havia i vaig pensar que allò no era per a mi.” Aviat va trobar feina a Roca Umbert, empresa tèxtil en la qual va treballar en les seccions de tint i acabats fins al 1991, l’any del tancament de la fàbrica. Només començar, va formar part del Jurat d’Empresa i del Comitè d’Empresa. Aquells anys de clandestinitat va connectar ràpidament amb la gent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i també de Comissions Obreres (CCOO), partit i sindicat que llavors funcionaven com a gots comunicants. Van ser, recorda també, anys de moltes reunions en les quals van participar, entre d’altres, Federico Argós, Ramon Font, Rosa Ribas, Miquel Blancher, Simón Rosado i José Cachinero. A Roca Umbert es va forjar com a sindicalista de CCOO amb companys com Rafa Piñero i Pilar Gómez i altres d’UGT com Toni Cornellas i Isabel Ruiz. Va ser detingut per la Guàrdia Civil en diverses ocasions: “Insults i amenaces, moltíssimes, però mai no em vam atonyinar”, afirma. Activista actiu, ha estat sempre en la primera línia d’acció. El 23-F de 1981, la nit del cop d’estat de Tejero i cia., va ser un dels integrants de CCOO que va participar en la destrucció de les fitxes del sindicat per protegir la identitat dels afiliats: “Vam recollir tota la documentació del local del carrer de Calassanç i la vam cremar al local del PSUC del carrer Ricomà. En passar per la plaça de la Corona vam topar amb uns quants exaltats de Fuerza Nueva, alguns amb pistola. Van ser moments tensos que els del sindicat vam decidir passar amb els nostres afiliats i la gent. Teníem clar que si no ens havia agenollat el dictador, menys encara ho farien els colpistes.” Enllestida l’etapa de Roca Umbert, va entrar a formar part de l’estructura organitzativa de CCOO de Granollers. Des de 1991 ha ocupat diversos càrrecs, entre els quals el de responsable de formació, secretari general local i encarregat d’acció sindical. Morillas ha treballat al costat dels secretaris generals Ramon Pla, Simón Rosado, Francisco Agüera, José Cachinero, Ovidi Huertas i Lalo Plata, a hores d’ara en el càrrec. Sindicalista per convicció, resumeix la seva vida com “un camí que tornaria a fer”. Entre els assoliments del sindicalisme destaca el de la llibertat per exercir tots els drets dels treballadors, l’avanç que ha representat la negociació col·lectiva i la millora de la salut laboral. Guerriller de mena, pensa que “hauríem d’haver estat més inflexibles amb els governants durant aquests anys de crisi. Han estat els treballadors i la classe mitjana els que hem pagat i patit les pitjors conseqüències”. Veí de Canovelles, ha estat i continua lligat laboralment, familiar i sindical a Granollers. De verb fàcil, parla en castellà i així ho va fer amb mi durant l’entrevista, seguint el costum de parlar amb l’interlocutor de torn en la llengua en la qual el vas conèixer. En el nostre cas, en castellà i a Roca Umbert l’any 1974. Políticament, continua fidel –paga quota encara!– al PSUC. Molt a favor de la “llibertat immediata” dels presos imputats i polítics exiliats pel procés, advoca per un estat federal amb el reconeixement de tots els drets de Catalunya.

José Morillas, secretari d'Acció Sindical de COOO al Vallès Oriental, Osona i el Maresme

Sindicalista de sang