Sobre el redescobriment del sexe, o sobre llops disfressats de xais…

Núria Martínez Gibert. Sant Esteve de Palautordera

En els primers mesos després del divorci vaig centrar-me en la meva vida, les meves coses, la meva família, la meva feina… no hi havia lloc per a res més, potser per a algun cafè amb alguna amiga, i prou. I no només no hi cabien, sinó que eren automàticament rebutjats, els homes i la possibilitat d’una nova relació cada vegada que algú m’ho plantejava; plantejament que, per altra banda, em va venir solament per dos homes, que per la seva professió vaig haver de parlar amb ells sobre el divorci; ets jove, pots refer la teva vida, deien, com si la meva vida estigués desfeta, com si no tingués família, feina, obligacions, aficions, distraccions… en resum, com si no fos una vida plena, i sí que ho era, i sí que ho és, simplement sense marit.

Però això van ser només uns mesos, perquè de cop i volta, i sense previ avís i a un nivell desconegut per mi, va aparèixer el desig sexual; no el de tenir un home al costat, sinó un mascle; no un company de camí, no; un mascle.
Ja em consolava soleta ja, però no era suficient, la cremor augmentava i el desig m’acompanyava insistentment tot el dia: a casa, a la feina, al carrer, prenent cafè amb les amigues… Sempre, a tothora, contínuament… I creixia. I em vaig adonar, com si d’una il·luminació es tractés, que podia tenir sexe amb algú que no fos el meu ex. Però no volia ficar, de cap de les maneres i sota cap concepte, un home a la meva vida. I com que alguna cosa havia de fer, vaig començar a prendre decisions.

Capítol 1. Marcel
Només haver tingut una parella sexual, una vida dedicada als altres sense temps ni ganes per cuidar-me i tres embarassos, em van fer pensar que només podria tenir sexe pagant. I vaig quedar amb el Marcel. La primera vegada que estaria amb algú que no era el meu ex. En els dies previs, els nervis no em deixaven viure, pensava en ell a tothora, i fins i tot vaig escriure un text eròtic imaginant la trobada.

Ell em va prometre tacte, que em cuidaria, que estaria per mi al cent per cent, i jo m’imaginava una trobada sensual, lenta…

Però quan ens vam trobar, el Marcel anava drogat, i la trobada no va ser ni lenta ni sensual, sinó que va emprendre des del principi un ritme vertiginós al qual em vaig adaptar tant com vaig poder fent l’esforç d’estar a l’alçada de la situació; però cada pas que fèiem evidenciava que allò era un desastre, fins que, cansada dels seus intents per tenir una erecció i adonant-me de la magnitud de la tragèdia (en sentit invers al de la novel·la del Monzó), el vaig frenar, que no va ser fàcil, vaig agafar el timó i amb tacte però amb convicció vaig aconseguir… que s’adormís. Sí. I jo allà… al seu costat… nua… mirant-me’l.

Sobre el redescobriment del sexe, o sobre llops disfressats de xais o sobre… què coi estic fent?, contemplant-lo… repassant els seus tatuatges… reflexionant, assumint… i pensant què coi hi feia allà. I vaig marxar.

Capítol 2. Pau
Així, i canviant d’estratègia, vaig mirar al meu voltant i hi vaig veure en Pau, un home divorciat de feia temps, de bon veure, considerat i intel·ligent; i sense pensar-m’ho massa, vaig anar a declarar-m’hi tota decidida; però quan hi vaig anar, em va veure venir i sense manifestar res de res, ni la més mínima afecció, em va ensenyar la sortida (he dit que era intel·ligent?).

Capítol 3. Eugeni
En una trobada vaig conèixer l’Eugeni. Què dir de l’Eugeni? Un skin de més de 40 tacos, tatuat i amb arracades, amb un punt gamberro que m’atreia d’allò més, i que em va fer entendre que volia alguna cosa, però es veu que no, i que jo entenc el que vull entendre, i no el que hi ha, o no sé què va passar, perquè passar no va passar res. Això sí, no vaig dormir en tota la nit (i ja en portava unes quantes), però no per practicar sexe.

Capítol 4. Oleguer (part I)
I en aquest punt, i seguint el consell d’aquell personatge d’aquella pel·lícula de dinosaures, vaig decidir fer cas a l’expert que m’aconsellava crear-me un perfil en una web o aplicació per trobar parella. M’hi havia resistit pensant que allà la gent hi anava a buscar relacions serioses (ho sé, ho sé), però cansada de malentesos, finalment ho vaig fer.

Primera sorpresa: podia triar l’opció de sexe sense altre lligam, les altres eren amistat i amor, tot i que es podien combinar totes tres, o només dues, però em vaig decidir per la de sexe sense lligam, no volia tenir una relació de parella estable ni romàntica; tot i així, pensava que tampoc volia algú per només tenir sexe (antigues concepcions heretades…) i que la web em permetria tenir, no només un amant, sinó un amic amb qui sortir, fer senderisme, anar al teatre… i tot això ho vaig posar en el perfil. Per tant, em vaig convèncer que no pot ser anar tenint sexe sense més ni més.

I encara no havia passat una hora amb el perfil penjat, que ja estava xatejant; fins i tot en una estona ho feia (xatejar) amb tres persones alhora; estava fora de mi, sense temps per pensar què deia ni què deixava de dir, absolutament desbordada, nerviosa i francament sorpresa. Després vaig saber que clicant a la pestanya “darrers” pots veure les últimes persones que s’han donat d’alta a la web, i llavors vaig entendre tant d’interès.

I entre els que em van obrir hi havia l’Oleguer, que em va oferir sexe i només sexe (bé, com els altres), i jo li vaig explicar allò de l’amic, del senderisme, del teatre… Ui! Això no ho trobaràs, va dir, però mentre, si vols bon sexe, avisa’m. Em va fer gràcia, la seva sortida. Però els vaig anar dient que no. Sobre el redescobriment del sexe, o sobre llops disfressats de xais o sobre… què coi estic fent?

Capítol 5. Adrià
L’Adrià estava ben amagat a la web, i va aparèixer de cop davant meu, al cap de dos dies, amb una bona disfressa de xai, ai ai ai sí. I amb habilitat i bona oratòria, es va desempallegar del senderisme i del teatre i em va ficar al seu llit després d’acceptar el “no ho farem a pèl”. Un xic fetitxista, l’Adrià, però res que no fos bonament acceptable, i tot molt secret i amagat, ni números de mòbil (telegram secret), un correu pràcticament anònim (de: adrià adrià), però finalment bon sexe però sense res més, amb temps, tranquil·litat, gaudint, genial. I la cremor va començar a allunyar-se.

Capítol 6. Ricard
Un altre llop disfressat de xai; parella oberta, deia en el seu perfil, i volia un trio amb la parella i amb mi; al final només vam ser nosaltres dos, però sense ella saber-ho; coses que passen. Sexe una mica dur, amb un parell de mastegots inclosos, que van demanar aclariments; per oblidar. El nivell de cremor va baixar… bastant (de l’ensurt).

Capítol 7. Oleguer (part II)
Amb aquestes, que vaig modificar el perfil de la web i hi vaig afegir l’amistat; a veure si això del senderisme i tal es podia complir. Però traint-me a mi mateixa, i després d’haver fet el pas de quedar amb un parell només per tenir sexe, vaig contactar amb l’Oleguer (m’havia fet gràcia el comentari, era més jove que jo: morbo total, i a més havia tingut la decència de no tornar a insistir), i vam quedar, i vam tenir sexe, no tan tranquil com amb l’Adrià, però molt millor que amb el Ricard. Més que millor, m’ho vaig passar francament bé. La cremor en aquells moments ja la tenia controlada.

Capítol 8. Joaquim
I per descobriments, el del sexe virtual. L’Oleguer em va preguntar directament si el volia practicar la primera vegada que vam parlar, sempre tan directe ell, i jo em vaig quedar astorada que algú fes aquestes coses, i li vaig dir que no, per favor; però després, l’Adrià, amb la seva oratòria ja coneguda, va aconseguir que el practiquéssim. I també el Ricard, que en una conversa que vam tenir no em vaig adonar que ja estàvem amb el sexe virtual; i clar, vaig contactar amb l’Oleguer, perquè llavors ja tenia ganes de practicar-lo amb ell. Perquè la veritat, vaig descobrir que m’agrada parlar de sexe, i posar-me calenta i posar-los calents… ves.

I en això que em vaig trobar amb en Joaquim, però en Joaquim viu a gairebé dos-cents quilòmetres de mi, i només hi ha l’opció del sexe virtual, perquè no recorreré aquesta distància per un clau, i a ell tampoc el vaig veure molt disposat; molt calent i amb ganes sí, però per recórrer aquests quilòmetres no. Va proposar a mig camí, però tampoc.

Sobre el redescobriment del sexe, o sobre llops disfressats de xais o sobre… què coi estic fent?

Però tot i així, al final he vist que no em convenç, això del sexe virtual, i és que amb les postures que em demanen, les fotos i la conversa constant que necessiten, jo no puc estar per mi, i agafo fred, perquè ara cap aquí, ara cap allà, mòbil amunt, mòbil avall, i no acabo; ara, això sí, si no els dic que he acabat, no estan contents, se’ls ha de dir que sí, i que molt bé, i que tal i qual. Per això, que ara, ja no.

Capítol 9. Jaume
En Jaume, aquest sí duia una bona disfressa de xai, vam xatejar en dues ocasions, vam quedar en persona per prendre alguna cosa i passejar, i el sexe encara no havia sortit a la conversa. Semblava que aquest sí que podria ser la persona amb la qual fer senderisme i tenir sexe sense lligar-nos més com a parella. Vam seguir xatejant i vam tornar a quedar, i finalment, xatejant, vam parlar de sexe…

Que si no volia sexe oral amb condó (els altres s’hi van avenir, tot i rondinar), que si m’ho havia d’empassar tot (insistint), que si em volia obedient, que si el joc, que si sense límits, que si volia que fóssim tres i ell mirar, uufffffff! I més coses que no cal explicar. I aquí ja vaig posar… el meu límit. Res dolent, oi, però a mi no m’agrada, i ell que no ho treu fins que han passat dues setmanes llargues.

Doncs res, com diu ma germana, next! Per una urgència en cas que la cremor torni a pujar, puc avisar l’Adrià o l’Oleguer, depenent de si em ve de gust una cosa més tranquil ·la o no tan tranquil·la. I a seguir buscant que encara no vull renunciar a trobar un bon amic. I next, next, next.

PD: us deixo el text eròtic que vaig escriure (s’ha de llegir amb tranquil·litat, amb la tranquil·litat que em creia que tindria amb el Marcel):

M de gigoló
Sentia la seva presència, sobreeixint darrere meu. Va desfer els gafets, i les seves mans lliscaren cap endavant. Vaig notar l’escalfor en els meus pits i la irrupció del desig pel frec dels seus dits. Abaixà els braços i em va estrènyer cap a ell i mentre advertia com creixia la seva virilitat, vaig deixar que em mentís a cau d’orella.