Bucbonera Records és un estudi de gravació de Caldes que, de la mà de Tomàs Robisco i Joan Carles Martín, ha esdevingut referent a nivell català. Van obrir l’any 2000 i, al llarg de 22 anys, hi han passat centenars de grups i autors per gravar les seves cançons. Aquesta setmana han anunciat que tanquen després d’una llarga trajectòria.
L’estudi, això sí, es mantindrà en funcionament fins a l’estiu. Després, en el seu lloc, s’ampliarà l’oferta de bucs d’assaig que ja hi ara a l’edifici, dedicat a la creació musical.
“Hi ha dues raons principals. Tanquem perquè al cap de 22 anys ja no tenim l’energia que teníem quan van començar per dur a terme aquest projecte que és tan exigent i on hi has de dedicar gairebé cada dia de la setmana. I, d’altra banda, la pandèmia ens ha fet adonar del canvi de paradigma en la indústria musical i també ens ha ajudat a prendre la decisió de tancar el cicle”, explica Tomàs Robisco.
La història de la Bucbonera va començar quan l’enginyer i productor Tomàs Robisco i el tècnic de so i propietari de l’empresa SO-JC, Joan Carles Martín, van inaugurar l’estudi l’any 2000. Ho van fer amb molta passió per la música i ganes de treballar incansablement. Robisco afegeix que el que va començar sent un camí d’il·lusió s’ha acabat convertint en un “procés de creixement amb objectius complerts que ens acompanyaran per sempre”.
Al llarg dels anys, per l’estudi han passat artistes i grups de molt renom com Miqui Puig, Mojinos Escozíos, La Iaia, Roba Estesa, Roger Mas, Beth, Joan Chamorro i Andrea Motis, The Mamzelles i d’altres com Sergi Estella o The Crab Apples. A nivell local, s’hi ha enregistrat l’Escaldàrium de Cambra de Solé, i també hi ha passat el músic calderí Marc Xalabarder.
Alhora ha sigut l’espai on any rere any s’han enregistrat les maquetes dels grups participants del concurs de música emergent Sona 9. Han sortit de l’estudi uns 200 discos i hi han passat centenars de persones. També han produït altres tipus de continguts com campanyes comercials –per exemple, la música de la campanya “A menys de dues passes!”, del mateix Robisco– o bandes sonores.
Les persones que han passat per l’estudi han deixat de ser clients, per considerar-se amics, tal com ho han expressat a través de comentaris al post de comiat i tal com també diu Robisco. “Hem compartit música, creativitat. I al final han acabat esdevenint persones que són amics per a tota la vida.”
Un estudi de referència per als músics
Un dels que s’hi ha passat més hores és el músic Miqui Puig, de l’Ametlla. La Bucbonera és el seu estudi de confiança i “un espai de referència mundial”, puntualitza Puig. “S’hi han fet discos internacionals.” Hi duu treballant 15 anys i a la segona planta hi té instal·lat el seu centre d’operacions, el LAV Lab, pensat per compondre i produir música.
“Em passo la vida de casa a Caldes”, explica Puig. Ara per ara, no pot assegurar al cent per cent si mantindrà el LAV Lab a sobre la Bucbonera. Amb l’estudi, això sí, ja sap que no hi continuarà comptant. “És el lloc on he gravat els últims discos i on hem passat anys de molta emoció i treball.” Sense anar més lluny, el seu proper disc, que sortirà d’aquí a un mes, l’ha estat mesclant aquests últims dies amb Tomàs Robisco.
Al costat del LAV Lab de Miqui Puig hi tenen el local d’assaig el grup Mojinos Escozíos, de Mollet. Miguel Ángel Rodríguez El Sevilla reconeix que la decisió de tancar-lo ha agafat el grup per sorpresa. “Ens talla el rotllo totalment”, admet. “Havíem anat a gravar a altres llocs d’Espanya, però després ens vam adonar que gravar al costat del local era molt còmode i que la Bucbonera no tenia res a envejar a cap altre estudi”, explica.
Els Mojinos, hi han enregistrat els seus últims discos: vuit, diu El Sevilla. Explica, també, que el so del grup ha anat creixent al costat de Tomàs Robisco, primer com a enginyer i després com a productor. “El Tomàs ha tingut molt a veure amb el so dels Mojinos. Amb ell sempre hem buscat que la música soni de la manera més neta i contundent possible”, explica El Sevilla.
{{ comment.text }}