Tanja Hinderer: “Les muntanyes de Vallgorguina em donen una pau sensacional”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Tanja Hinderer, de 40 anys, i el seu home van arribar a Vallgorguina buscant natura i van trobar Can Puigdemir. Quan parla de les vistes del Montnegre i el Corredor, els seus ulls s’il·luminen de pau. Com va arribar fins aquí? Estudiava Filologia Anglesa i vaig anar a treballar un any a l’ambaixada alemanya a Londres. I allà vaig conèixer el meu marit, que és català. Ell treballava a l’estudi d’arquitectura FOA i tenien feina de les olimpíades del 2012. Al cap d’un any, ens vam adonar que fèiem molt bona parella i que volíem continuar junts. I jo vaig haver de tornar a Alemanya per acabar els meus estudis d’Humanitats. Vam passar dos anys i mig en una relació a distància. Ell a Londres i vostè a Frankfurt? Al cap de poc, ell es va cansar de la vida a Londres i va tornar a Barcelona per muntar un estudi d’arquitectura. I jo ja parlava castellà, però ell no parlava alemany. I aleshores? Havíem de prendre una decisió que fos bona per a la parella. I em vaig mudar a Barcelona. I com arriben a Vallgorguina? Vivíem al Raval. Era guai perquè no teníem nens i volíem viure la vida. I el Raval era ideal per això. Però va néixer la primera nena i... El meu home sempre havia volgut viure a muntanya, encara els seus pares havien comprat un pis a la platja [riu]. Fatal. Sí, fatal. A Barcelona jo em sentia de pas. M’agrada moltíssim, però falta molta natura a Barcelona. Hi ha arbres, sí. Però tot plegat està molt planejat, molt controlat; res no creix de forma salvatge. Aleshores ens vam comprar un mapa de Catalunya i cada cap de setmana pujàvem el cotxe per visitar pobles. I un dia vam creuar Vallgorguina i després vam comprar una parcel·la a la urbanització de Can Puigdemir. La casa no la tenim feta encara... Com que el meu home és arquitecte vol fer-la ell... I a cal sabater, sabates de paper? Exactament. Aquí som de lloguer. Què els va convèncer de Vallgorguina? Jo tenia una llista de condicions. Per exemple, que fos propera a Barcelona i que tingués a prop l’autopista o el tren, que tingués una escola... Però quan vam arribar aquí em vaig enamorar del tot. Can Puigdemir queda al Montnegre i tens vistes al Corredor. Les muntanyes de Vallgorguina em donen una pau sensacional. Els seus arbres em transmeten molta pau. Semblarà una mica de bojos, però és com si aquells arbres s’agafessin les mans per provocar-nos tranquil·litat, calma. És preciós. És un canvi molt radical. De Frankfurt a Can Puigdemir via Londres i Barcelona... És que en realitat soc de poble. Soc molt de bosc. Soc filla única i sempre he estat connectada a la terra. Va molt bé viure a ciutat uns anys i és genial perquè t’obre la ment. Però, al final, soc el soc. I soc de la terra. D’allà on neixen els arbres. I algú rural com vostè estudia Humanitats... No és pas una contradicció. Els alemanys som molt filòsofs, pensem sovint en l’univers. I això es troba a la literatura, a la música, que són intents de connectar. Ara faig de traductora i la llengua també és una manera de connectar. Com a traductora, intento fer ponts. La llengua ens defineix i ens explica. Hi ha conceptes que només existeixen en una llengua. Per exemple, a l’alemany existeix la prealegria, o sigui, el moment previ a marxar de vacances o anar a un concert. I es diu que la prealegria és més gran que l’alegria mateixa, el moment que vius allò. Aquesta paraula no existeix en català. S’enyora gaire d’Alemanya? Totalment, amb bojeria. Soc alemanya al cent per cent, encara que em sento molt a gust a les dues cultures. I trobo a faltar el nostre temps. Massa calor, potser? No puc evitar ser nòrdica i, per a mi, una bona pluja és fantàstica. [caption id="attachment_113641" align="alignnone" width="396"] Tanja Hinderer, traductora de Vallgorguina / Ramon Ferrandis[/caption]

Tanja Hinderer: “Les muntanyes de Vallgorguina em donen una pau sensacional”

El Portal Vell, de Lliçà d’Amunt, entra a la guia Michelin

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

Cumella, Cricursa i Barbany, tres empreses vallesanes a la creu de la Sagrada Família

Maurici Cot, de Llinars, millor artesà alimentari

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

La Torreta tria retirar el mural de Lamine Yamal de la plaça Valldoriolf

Granollers tallarà quatre dies l'avinguda Sant Esteve per acabar-la d'asfaltar

Un conductor s'entrega hores després d'un accident amb un quad a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Un ferit greu en una col·lisió de tres vehicles a la C-35 a la Roca, a l'altura de la Roca Village

El govern prohibeix l'accés al medi natural als 20 municipis vallesans de la zona infectada per pesta porcina africana

Europa amplia les restriccions per la pesta porcina, que ja arriben a 20 municipis del Vallès Oriental

Detingut un jove de 22 anys que va atropellar una agent de Mossos a la comissaria de Sant Celoni i va fugir

Cinc detinguts a la Roca en un dispositiu per evitar estafes i furts durant el Black Friday

La fiscalia demana la condemna d’un policia de Cardedeu acusat d’agredir un jove del Polvorí

L’Hospital de Granollers entrega els premis de recerca i innovació