Teresa Sagrera i Ramon Gasch signen una novel·la històrica

El tàndem que Teresa Sagrera i Ramon Gasch van formar fa dos anys amb motiu del llibre Sal roja. El llop de Cardona ha tornat a donar els seus fruits amb la publicació de la segona novel·la conjunta dels autors del Baix Montseny, Llaços de sang, que aquest dissabte es presenta al local municipal La Fàbrica de Sant Pere de Vilamajor. La nova trama també s’endinsa en la història i se centra en el setge napoleònic a Girona i en especial de la primera companyia regular de dones que es va crear per col·laborar en la defensa de la ciutat, la Companyia de Santa Bàrbara. Eren fins a 200 dones organitzades per esquadres per cobrir els diferents punts de la ciutat. Així, Llaços de sang parla del paper sovint desconegut però decisiu que van tenir les dones en la defensa i la recuperació de la ciutat i com es van organitzar de manera heroica en una companyia militar anomenada les Bàrbares, que es reconeixien perquè portaven lligat al braç esquerre un llaç vermell i perquè lluitaven ferotges amb dents i ungles per defensar els seus. Però és també la història d’un setge explicat amb ulls de dona, de totes les dones de Girona. Una novel·la sobre aquestes heroïnes i dones valentes. De fet, és habitual en els llibres de Teresa Sagrera que les protagonistes del seus llibre siguin dones, excepte Sal Roja, la primera novel·la feta a quatre mans amb Gasch. L’autor va ser qui va proposar a Sagrera, quan van acabar el llibre, de tornar a escriure una novel·la conjuntament. A partir d’aquí van buscar un projecte que els engresqués a tots dos. Aquest projecte va anar agafant forma fins a arribar a convertir-se en una nova novel·la històrica. La Companyia de Santa Bàrbara és real, va ser la primera organització militar femenina. Les protagonistes, la Marta i la Rosa, “són dones que podrien haver existit, però són fruit de la imaginació”, explica Sagrera. La Marta viu feliç amb el seu marit i el seu fill a la Girona del 1808 quan l’exèrcit napoleònic entra a la ciutat. Com tantes altres dones es veu obligada a afrontar una guerra despietada i, després de superar el xoc inicial, decideix que farà el que faci falta per defensar i protegir el seu món. Els autors han treballat a partir d’una escaleta pactada entre els dos i es van anar intercanviant les parts fetes amb l’altre perquè en pogués fer la revisió i l’aportació de les idees que creia convenient. Rere una novel·la històrica hi ha un intens treball de documentació. A part de visitar la ciutat de Girona i els seus racons més emblemàtics relacionats amb el setge napoleònic, també van estar al Museu d’Història de la ciutat, que té una sala dedicada a la Guerra del Francès. A més, van consultar molts llibres que parlen del moment i han fet recerca per internet d’arxius digitalitzats on hi ha cròniques de l’època, cartografia, exemplars del Diario de Gerona que va començar-se a escriure durant els setges o els documents de l’Ajuntament, com les actes municipals o el padró, entre d’altres. “Hi ha moltíssima informació del moment, a la bibliografia hem citat les fonts més destacades”, afegeix Sagrera. Després de la presentació a Sant Pere, aquest mes Llaços de sang també es presentarà a la Llibreria Ona de Barcelona, el 7 de juny; al Castell Nou de Llinars, 10 de juny; el Casal dels Jubilats de Cardedeu, 15 de juny, i a la sala de plens de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, 21 de juny.

Teresa Sagrera i Ramon Gasch signen una novel·la històrica

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

Un llibre recull unes 200 fotos antigues de Santa Eulàlia

Víctor Pàmies, de Vallromanes, publica una guia de frases fetes relacionades amb l’hort

La Garriga descobreix els ‘senyors’ de la colònia estiuenca

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera