El títol del tercer àlbum de The Crab Apples, ‘CRAP’, significa literalment ‘merda’ en anglès. És un joc de paraules amb el nom de la banda, però també una declaració d’intencions en temps d’emergència. “Som conscients que no tenim un nom fàcil. Des que ens el vam posar l’hem vist escrit de moltes maneres diferents, i l’error més freqüent sol ser The Crap Apples. Feia molts anys que ens ballava pel cap la idea de publicar un treball amb aquest títol, i hem decidit fer-ho ara perquè en aquest disc parlem de moltes coses que són una merda”, sentencia Laia Martí, baixista del grup de Santa Eulàlia de Ronçana.
‘CRAP’, amb majúscules per allò de deixar les coses clares de bon principi, va veure la llum dimecres. És la culminació d’un any difícil en tots els sentits, marcat per una pandèmia mundial que ha obligat les vallesanes a posposar la sortida del disc en diverses ocasions. Durant tot aquest temps n’han avançat diversos singles que ja han permès intuir el salt endavant més pronunciat de la seva carrera. Si ara fa tres anys van oferir amb ‘A Drastic Mistake’ tota una lliçó de com reciclar el rock dels 90 sense necessitat d’inventar-se la sopa d’all, les Crab Apples de 2021 apunten sense manies a l’electrònica i la pista de ball.
“Les cançons dels nostres discos anteriors no conviden gaire a moure els peus, i de cara a aquest tercer àlbum buscàvem un so més ballable que hem pogut assolir a través de l’electrònica”, explica la guitarrista del grup, Laia Alsina. Un cop de timó discursiu que no s’entendria sense l’assistència del productor granollerí Víctor Valiente, reconegut per la seva tasca al costat de tòtems de l’indie català com Sidonie o Standstill. “Ha tingut un paper crucial en aquesta nova direcció, aportant una perspectiva externa de les cançons i una veu crítica en el millor dels sentits. Ens ha descobert un nou horitzó sonor on elements com els samplers han guanyat molt de pes”, confirma Alsina.
Més enllà del salt a la pista de ball, ‘CRAP’ es perfila com un disc líricament compromès, on les vallesanes aborden sense embuts la crisi climàtica, l’emergència social o les contradiccions de l’era digital. Peces com “Vidas Paralelas” o “System Overload”, que ja vam poder escoltar l’any passat, semblen haver adquirit més sentit que mai després de 12 mesos de pandèmia, restriccions i distància social. “No ha estat res premeditat, simplement forma part de la nostra evolució com a músics i com a persones. Abans fèiem lletres més íntimes i personals, i ara les fem més universals i socials. Cantem sobre allò que veiem i vivim. Sobre tot allò que ens sembla injust, ens fa ràbia i ens afecta com a éssers humans”, matisa la vocalista del grup, Carla Gimeno.
‘CRAP’ suposa també l’estrena de The Crab Apples a l’escuderia de DSK Pop, un segell discogràfic reconegut sobretot pel seu catàleg de música electrònica. Un moviment que hauria pogut desconcertar ara fa tan sols tres anys, però té tot el sentit del món quan les vallesanes han renunciat a tota zona de confort possible per atrevir-se a ser, més que mai, elles mateixes. Si A Drastic Mistake els va servir per trobar la seva pròpia veu i tenir clar cap a on volien anar, amb aquest tercer àlbum directament posen les bases d’un futur que encara està per escriure.
{{ comment.text }}