Amb el llançament de la tercera part de la saga Uncharted, semblava que Naughty Dog havia tocat sostre en l’excel·lència de la creació de videojocs. Res més lluny de la realitat, la companyia nord-americana encara havia de parir la seva obra magna: The Last of Us (2013). El joc començava amb l’esclat d’una pandèmia mundial provocada pel fong Cordyceps, que infectava els humans i els convertia en caníbals. Tothom que fos mossegat o patís una sola esgarrinxada es transformava en una criatura assedegada de sang. Anys després, els supervivents viuen en un món postapocalíptic. La trama se centra en Joel (Pedro Pascal), un contrabandista, i l’Ellie (Bella Ramsey), una noia de 14 anys que és immune al virus. En Joel travessarà el país amb ella per dur-la amb uns doctors que estudien la creació d’un antídot contra la infecció.
El gener de 2023, HBO Max va adaptar la primera part del videojoc a la petita pantalla. La sèrie va ser un èxit, i l’abril passat va sortir la segona temporada, que narra els fets del segon videojoc: The Last of Us Part II (2020). Tot i ser una aventura d’acció que abraça el terror, el primer videojoc narra una història d’amor per la vida i els petits moments; mentre que el segon, una història d’odi i venjança. Han passat cinc anys des que en Joel va rescatar l’Ellie de l’hospital de Salt Lake City on havia de ser operada pels Luciérnagas (un grup militaritzat revolucionari) per trobar l’antídot. L’Ellie hauria mort, però la humanitat s’hauria salvat. Tots dos viuen a la ciutat de Jackson, en una comunitat civilitzada i lliure d’infectats.
En la segona temporada apareix un nou personatge, de manera fugaç, que ho sacseja tot com un tsunami: l’Abby (Kaitlyn Dever). Resulta que en Joel va assassinar el seu pare, un cirurgià que operava l’Ellie, i ella vol matar-lo per venjar-se. Espòiler: ho aconsegueix d’una manera cruel. Ho explico perquè, en el seu moment, la mort del protagonista al videojoc va desencadenar una onada d’odi dels fans contra l’Abby. Tothom es pensava que l’actriu que la interpretaria rebria el mateix menyspreu; però s’equivocaven. Els fans es van empipar més en l’elecció de Ramsey pel paper d’Ellie, perquè la mateixa Dever s’assembla més a la protagonista del joc. L’actriu anglesa va destacar més quan l’Ellie era una adolescent rebel, però no és tan creïble com a adulta. Tot i això, la sèrie té molts punts forts: l’ambientació; la música de Gustavo Santaolalla, el compositor de la banda sonora del joc; les veus dels personatges, que en castellà són les dels actors de doblatge del joc, i, sobretot, la fidelitat amb el videojoc. Hi ha escenaris i escenes calcades. Me’n venen al cap dues amb la guitarra com a protagonista o la visita a un museu molt espacial el dia de l’aniversari de l’Ellie.
El capítol dos és un dels millors de la sèrie, amb un parell de canvis respecte al videojoc força encertats i un empatx d’infectats que ho compensa per la resta de la temporada. L’episodi sis és d’aquells que toca la fibra i reforça la relació entre la parella protagonista. Tots els capítols tenen moments d’acció, tensió i profunditzen en els vincles dels personatges, la clau de la història. Per ara, l’enfrontament entre les faccions dels Lobos i els Serafitas queda en segon pla i per a la tercera temporada, on la protagonista serà l’Abby.
