Marina Molins, infermera jubilada

El Patronat de la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers va lliurar divendres passat els Fulls d’Història. Es tracta d’uns guardons que van néixer fa quatre anys amb la voluntat de perdurar en el temps i que tenen com a objectiu el reconeixement a diferents persones que, amb la seva excel·lència professional i el compromís amb l’Hospital, s’hagin convertit en un model exemplar i exemple per a tots els professionals. Els guardons comprenen tres categories: les Medalles de l’Hospital a títol pòstum als qui han esdevingut cabdals en els inicis del centre modern, les Mans de l’Hospital en reconeixement a les entitats o les associacions que hi han donat suport, i les Medalles d’Or a dues persones que hagin creat estructura. Al primer cas els homenatjats han estat el doctor Enric Ribas Isern (1897-1978), metge cirurgià; el doctor Manel Plana Plana (1893-1953), metge internista, i el doctor Pere Plana Martí (1926-1988), també internista. Els Pares Franciscans Conventuals de Granollers, sempre lligats a la història de l’hospital, van rebre les Mans de l’Hospital. Les Medalles d’Or van recaure en el doctor Lluís Triquell, farmacèutic, i en la infermera Marina Molins Viaplana (Granollers, 1943). Filla del carrer Corró, Molins va estudiar a l’Escola Jardí i després a l’Institut de Segon Ensenyament. Amb una infantesa feliç, recorda fets ben singulars. Un d’ells centrat en el seu pare, l’home culte que va dirigir el grup de teatre Foyer i molt amant de la poesia. Als fills de les famílies Molins-Ruera els agrada rememorar encara com, cada 25 de desembre, els seus pares, Pere i Josep Maria, s’intercanviaven una poesia que havien de llegir les respectives famílies abans de l’àpat de Nadal. Apassionada per les lletres com el seu pare, la Marina va decidir fer la carrera de Filosofia i Lletres, però no va acabar per ben diverses circumstàncies, entre les quals el fet de casar-se als 20 anys. Va ser així com als 30, amb quatre criatures (Àlex, Irmina, Marc i Magalí), i animada pel seu marit, Toni, va decidir el 1975 formar part de la primera promoció d’infermeres (20 noies) que va sortir de l’Hospital. Acabats els estudis, va començar a fer suplències i el 1979 va entrar com a supervisora de Consultes Externes, seguint els consells de la germana Pilar Castellanos i el gerent de l’Hospital, Agustí Trullà. La primera prova de foc que va viure va ser la de l’accident del tren de les Franqueses, aquell mes de desembre, amb el resultat de 23 morts i dotzenes de ferits. “Van ser uns dies emocionalment molt dolorosos i professionalment molt intensos”, recorda Molins. Centrada en el dia a dia de l’organització de les Consultes Externes i després de treballar i col·laborar des del 1984 amb el doctor Arturo Herrero, el novembre de 2009 va formar part del grup que va celebrar la inauguració de l’actual edifici d’Atenció Ambulatòria. Ella, juntament amb el doctor Francesc Queralt, va treballar el projecte que va permetre sumar a l’Hospital 76 consultoris, 21 gabinets d’exploració, 38 places d’hospital del dia i 2 quiròfans de cirurgia menor ambulatòria. Aquesta expansió va anar acompanyada, destaca Molins, “d’una progressiva intervenció de les infermeres en el procés assistencial”. A part de les seves tasques com a cap d’Infermeria, la Marina, jubilada des del 2010, va formar part de la Junta d’Infermeria i va participar en l’impuls de la Comissió d’Humanització del centre, encarregada dels actes de Sant Jordi i dels Pastorets. També va ser membre fundadora del consell de redacció de la revista De Bat a Bat. Pel que fa a la seva feina, reconeix que mai no va estar vacunada “contra el dolor que suposa veure patir la gent”. Conscient que, “a vegades, passen coses que no agraden als usuaris”, pensa que tenim “un bon Hospital”. Persona de mà esquerra i molt diplomàtica –així la dibuixen en la nota biogràfica que sobre ella han fet al llibret de mèrits de l’Hospital– afirma que “més que manar”, li ha agradat “organitzar i fer partícips tothom de les seves responsabilitats”. Retirada professionalment des de fa vuit anys, diu que s’ho passa bomba en tenir cura al llarg de la setmana dels seus nets. En té nou dels 7 als 26 anys (una noia i vuit nois) i són molts els dies que els té gairebé tots a taula. “Hem convertit la casa en un feliç restaurant familiar”, diu. I un apunt més d’actualitat política. Sobre el procés sobiranista, Molins és clara i directa: “És molt injust tot el que ens passa.”

Marina Molins, infermera jubilada

Tota una vida a l’Hospital