Un animal polític

Núria Ferré Valenzuela Granollers · 3r PREMI

Encara recorda el primer dia que es van veure. Casualment, aquell dimarts, en Julius no havia anat al Senat. Com que no estava d’humor, havia decidit apropar-se a les termes buscant una mica de pau i un lloc on relaxar-se. Normalment, no hi anava a aquestes hores. Era més habitual que ho fes al migdia, després de la sessió matinal, acompanyat dels altres senadors, i aprofitava així l’ocasió per discutir sobre algun tema que havia quedat pendent. A Roma, la política no només es feia al Senat sinó que es desenvolupava en altres espais de la ciutat, i un d’ells eren les termes.

D’ençà que Cèsar August havia arribat al poder, la ciutat de Roma s’havia transformat. Per una part, s’havia convertit en un lloc més segur al reforçar la vigilància al carrer, creant la guàrdia pretoriana i posant en marxa les rondes nocturnes conegudes com a sebaciàries. Per una altra banda, la divideix en seccions i barris, reforma la llera del riu Tíber, construeix aqüeductes i millora els accessos, i els carrers i camins de la ciutat. Finalment, incentiva els patricis a contribuir en la construcció de la nova Roma: monuments, temples, museus, teatres són subvencionats pels ciutadans romans adinerats. Les construccions vastes perden terreny en benefici de les construccions en marbre. El resultat és una ciutat cultural i majestuosa. Entre els edificis de nova creació, es troben els banys públics i les famoses Termes d’Agripa són les utilitzades pels senadors.

Dintre de la sala del Caldarium, el vapor ho envolta tot. Només se sent la remor de l’aigua calenta quan en Julius baixa les escales endinsant-se en la piscina. No hi ha ningú més al recinte, és el que avui necessita. Decideix col·locar-se en una de les cantonades, recolzant els braços en el marbre per no perdre l’equilibri, estira les cames i tanca els ulls. Li agraden aquests moments de relaxació que li permeten pensar en el futur i com, gràcies al seu esforç, la seva vida està a punt de canviar. Ha passat de ser un simple ciutadà romà a un amb poder. En unes setmanes, la Clàudia serà la seva dona. Tot just acaba de complir 16 anys i, malgrat la seva joventut, és una dona atractiva de cabell ros i ulls verds. A la seva família, les dones són molt fèrtils i s’espera d’ella que compleixi ben aviat amb la seva funció i li doni molts fills. En Julius sospira ben fort. Sap que no n’està enamorat, però amb aquesta unió i les seves maquinacions, aconseguirà tot allò que sempre ha somniat, pujar en l’estatus social i polític de Roma.

De cop i volta, sent que algú entra, però decideix no obrir els ulls. “Estava tan a gust amb aquest silenci!”, pensa. Tota l’estança s’omple del soroll que fa l’aigua quan cau a terra, i dels gemecs de plaer que emet el visitant en sentir l’aigua calenta relliscar per la seva pell. Atret per aquests gemecs, es gira cap a la zona seca de la sala i observa atentament l’esquena, els glutis i les cames ben musculades de l’home. “Es nota que utilitza el seu cos per a treballar i deu fer-ho a l’aire lliure pel to de la seva pell”, pensa en Julius sense poder deixar de mirar-lo. No és habitual en ell, sentir-se fascinat pel cos d’un altre home, però avui no entén què li passa, no és capaç de treure-li els ulls de sobre. El visitant continua amb el brunyiment del seu cos i, mentre s’estén l’oli per la pell, l’aroma de lavanda arriba a les fosses nasals d’en Julius, qui observa l’espectacle sense perdre’s detall.

L’home es gira i els seus ulls es troben. Les pestanyes llargues envolten els intensos ulls verds del visitant, que llueixen com el mar a l’estiu en el seu rostre. El cabell mullat li cau fins a les espatlles. La mirada d’en Julius continua recorrent el seu cos i es dirigeix cap als braços tornejats, on descobreix el tatuatge que porten els soldats romans. Analitzant-lo amb més deteniment, el reconeix. “És en Plínio, capità d’una de les legions romanes!”. Ha sentit al fòrum que acaba de tornar de la guerra, on ha aconseguit grans victòries. És famós per haver donat suport a Cèsar August en diferents contingències de gran importància per a Roma: en la lluita de poder contra Marc Antoni, en marxar sobre Roma per defensar el nomenament de Cèsar August com a cònsol a qui rebutgen per la seva joventut, i, ara, assolint grans victòries en l’expansió de l’Imperi cap Hispània.  Cèsar August sempre ha estat molt ben considerat pels militars romans gràcies a les grans aptituds per a la política i per a l’exèrcit. Al món romà qui controla l’exèrcit ho controla tot. Per això, a en Cèsar August se li permet auto proclamar-se emperador.

Els dos homes es mantenen la mirada durant una bona estona. En Plínio, comença a baixar les escales de pedra del Caldarium amb lentitud, esplaiant-se en cada passa. Es nota que se sent a gust amb el seu cos. En Julius, comença a remoure’s dins de l’aigua, s’està posant nerviós i no sap com comportar-se. L’home, cada cop s’acosta més i ell no és capaç de deixar de mirar-lo. “Tot en ell és sensualitat!”

En Plínio, sap que és atractiu. Tothom a Roma coneix que té un munt d’admiradors d’ambdós sexes. És ell qui marca quan, on i amb qui! “Es veu des de lluny que li agrada manar!”, pensa en Julius. Les normes romanes no accepten el sexe entre homes del mateix estatus social, malgrat que és habitual entre els ciutadans romans i els esclaus.

Des d’aquell dia, Julius venera Júpiter per haver posat sobre la terra un home com ell. És tan atractiu…! Els dimarts s’han convertit en el seu dia preferit! Sempre que pot, s’excusa de les seves obligacions per a acostar-se a les termes, i gaudir del seu moment. El plaer físic omple una part important de la seva relació, però la dominació que en Plínio exerceix sobre ell sobrepassa tot el que és imaginable. “Ell, que sempre ha volgut dominar tot el que l’envolta, ell, que sempre ha volgut tenir el poder!”, es repeteix constantment en el seu cap. Mai hauria pensat que un home seria capaç d’oferir-li tot aquest plaer i, que en dependria, físicament i emocionalment, d’aquesta manera, i aconseguiria, fins i tot, capgirar el seu món i posar en perill les seves ambicions.

Durant tots aquests mesos, no ha deixat de pensar que s’està arriscant molt! Fa cinc mesos que es va casar amb la Clàudia, però no pot resistir-se als encants de Plínio. Si es descobrís que manté aquest tipus de relació, que s’està deixant dominar per un home d’aquesta manera i que en depèn de forma extrema, perdria tota la seva credibilitat i la seva carrera política acabaria amb un gran escàndol!

Ha estat molt de temps amb por que no els enxampessin. En Plínio no escolta els seus precs. La passió els domina, no poden controlar-se, no són capaços de posar-hi fre, no poden resistir-se, però ho poden perdre tot, i ell no vol continuar arriscant-se. “Per Júpiter! He de trobar una solució!”, es repeteix tot angoixat.

Si fa uns sis mesos algú li hagués explicat la situació d’avui en dia, no s’ho hagués cregut. Ha obtingut allò per què tant ha lluitat. El seu casament amb la filla del patrici més poderós i influent de Roma, conseller de l’emperador Octavi Cèsar August, el primer emperador romà, li ha donat l’última empenta. Malgrat que assolir el seu somni l’hauria de fer sentir pletòric no se’n sent, ans al contrari. L’angoixa l’envolta, pateix cada dia per si algú el veu entrar a les termes i sortint-ne dues hores després, pateix per si algú dels esclaus se’n va de la llengua, pateix per si el seu sogre sospita alguna cosa, pateix cada cop que es fica al llit amb la seva dona… Viu en una angoixa constant que no el deixa respirar!

Avui s’ha aixecat ben d’hora. Té necessitat de sortir de casa. No ha volgut agafar el carruatge que utilitza habitualment per anar fins a Roma i ha decidit adreçar-s’hi, tot fent un passeig des de la Vil·la fins al fòrum. Abans de marxar, i com cada matí, li ha fet un petó a la Clàudia. Està més seriós del que és habitual i la seva dona no deixa de mirar-lo sense atrevir-se a dir-li res. No cal que es justifiqui, la Clàudia mai gosarà preguntar-li què passa, però en Julius té necessitat d’explicar-se i decideix comentar que hi ha uns temes a tractar al Senat que el capfiquen i que aquestes cabòries han fet que s’aixequi amb mal de cap. Sap que ha arribat el dia. No es pot fer enrere, no li ha estat fàcil prendre aquesta decisió, però és el millor per a ell. Malgrat tenir-ho clar, la tristor l’envaeix. Avui, com tots els últims dimarts des de fa sis mesos, no anirà al Senat.

Ja passen unes hores del migdia i en Julius camina pensatiu per la Via Lata, de tornada cap a casa seva. Avui la visita a les termes no ha estat com sempre. Les llàgrimes rellisquen pel seu rostre sense parar. Sent una buidor immensa i la tristesa l’acompanya. “Hauria d’haver estat més intel·ligent i no deixar-me portar per les meves emocions. Amb la necessitat que tinc de controlar tot el que m’envolta! No entén com he pogut acabar d’aquesta manera!”, pensa sense deixar de plorar.

Com que no ha menjat res en tot el dia, decideix parar al mercat i comprar alguna cosa. Sap que la Clàudia l’estarà esperant per dinar, però no té gens de ganes de veure-la. No vol parlar amb ningú. Ben al contrari, li agradaria estar en un lloc aïllat, on el silenci ho dominés tot, on li fessin mal les oïdes per falta de sons, on no sentís el dolor del seu cor i de la seva ànima.

No té ganes de res, però necessita calmar la seva ment, necessita que es pari el temps, necessita tornar enrere. Les llàgrimes se li acumulen a la gola i li produeixen un dolor agut. No obstant això, no pot deixar que les emocions el tornin a dominar.

“És tan sorollosa la ciutat de Roma!”, pensa mentre els venedors del mercat no deixen de cridar oferint-li els seus productes.

Caminant pel mercat, evadint-se de tot allò què l’envolta, i sumit en els seus pensaments, no s’adona que s’acosta un dels seus esclaus i, tot cridant-lo pel seu nom, li diu:

–Senador Julius! Fa hores que dono voltes per tot Roma. La senyora Clàudia m’ha fet venir a buscar-lo. L’emperador Cèsar August i la resta de senadors el reclamen amb urgència! Fa unes hores que han trobat un important capità de l’exèrcit romà mort a les termes! Diuen que l’han enverinat!