Antoni Jonch Cuspinera, farmacèutic i zoòleg (1916-1992)

La nombrosa aparició de llibres per Sant Jordi d’autors de la comarca i d’altres que escriuen sobre temes del Vallès em posen cada any en la difícil tessitura de llegir, de mica en mica, aquells que em semblen més interessants. Diumenge passat vaig acabar –cosa que m’ha anat bé per les notícies que aquests dies ha generat el personatge– De les gàbies als espais oberts. Història i futur del Zoo de Barcelona (Editorial Alpina), escrit per Miquel Carandell Baruzzi amb pròleg de Lluís Permanyer. El llibre ofereix un recorregut per la història del Parc Zoològic de Barcelona, equipament que va dirigir Antoni Jonch Cuspinera (Granollers, 1916-1992) des de 1955 a 1985. Tants anys de direcció i la tasca que va dur a terme fan que el nom del zoo de la ciutat comtal s’assimili ràpidament a Jonch. A ell li va tocar renovar l’espai i modernitzar les seves instal·lacions, passant, com remarca Carandell, “de gàbies amb barrots a espais oberts amb dependències naturalitzades per als animals”. Deia al principi de la crònica que la lectura del llibre ha coincidit en el temps amb notícies importants relacionades amb el naturalista granollerí. La recent cessió a l’Arxiu Municipal per part de la seva família del seu arxiu personal i professional és una bona notícia. Milers de documents podran ser analitzats ara pels historiadors i estudiosos per continuar aprofundint en una figura [Creu de Sant Jordi el 1985 i Fill Predilecte de la Ciutat a títol pòstum el 1994] que cal situar en la llista dels grans prohoms de Granollers: Josep Maria Ruera, Salvador Llobet, Josep Estrada, Antoni Cumella... Jonch, com ells, va ser un ambaixador social i cultural de la ciutat de categoria. Només com a pinzellada –perquè ni és el lloc ni tampoc no tenim prou espai– no es poden passar per alt altres històries de l’il·lustre veí de la Torre del carrer del Rec (seu actualment del Centre de Cultura per la Pau) relacionades en la seva vinculació amb entitats granollerines. A saber: el Museu Municipal, que va dirigir als anys cinquanta primer i als vuitanta després a petició de l’alcalde Rafael Ballús, el Centre d’Estudis de l’Associació Cultural, l’Agrupació Excursionista, el Museu de Ciències Naturals La Tela... temes dels quals ja ha parlat abastament en aquest diari últimament. Com passa sovint, la vida de Jonch, profunda científicament i culturalment –és autor de més de 180 treballs i també del llibre Memòries del Zoo. Entre l’anècdota i la història conviuen homes i animals (Editorial Proa, 1995)–, va estar especialment marcada per una sèrie de fets, persones i animals. Comencem pels fets. Les circumstàncies van fer que en la seva infantesa dues senyores veïnes de la família, l’Adela Roca i la Dolors Cebrián, considerades sempre per Jonch com “les meves tietes”, li paguessin tant els estudis bàsics com els universitaris de Farmàcia, que va cursar a Madrid. El naturalista parlava sempre d’elles amb respecte i consideració. Sobre les persones: es diu que al costat d’un gran home hi ha sempre una gran muller. En el seu cas, es tracta de Josefina Sampere, bibliotecària de professió. L’últim capítol del llibre de memòries del Zoo de Barcelona tot just acaba destacant la celebració el 7 de març de 1992 a Sant Miquel del Fai, de les seves noces d’or. I finalment... sobre els animals: quan era director del Zoo de Barcelona, van crear i posar en marxa a la Guinea Equatorial el Centre d’Experimentació i Adaptació d’Animals d’Ikunde amb l’objectiu d’adquirir diverses espècies. Va ser el temps en el qual van comprar per unes 6.000 pessetes de l’època (als anys seixanta) en Floquet de Neu quan només era una cria. La seva paternitat (compra, atenció i decisió de portar-lo a Barcelona) se la van adjudicar –cosa encara per aclarir– ell i el doctor Jordi Sabater i Pi. Segurament només els seus fills Miquel, Adela, Montserrat i Josefina –que tant estan fent per perpetuar el llegat del seu pare– saben fins a quin punt aquesta qüestió controvertida és certa. I segur que sabran també si el Floquet de Neu va ser algun cop a casa seva... Més enllà d’aquestes qüestions, al naturalista Antoni Jonch sempre li haurem d’estar eternament agraïts per la petita joia que representa el llibre El Montseny i les seves quatre estacions, amb pròleg de mossèn Pere Ribot (Caixa d’Estalvis de Sabadell, 1979).

Antoni Jonch Cuspinera, farmacèutic i zoòleg (1916-1992)

Un apassionat del món natural