Un dolmen és una construcció megalítica (feta amb pedres grosses, tal com especifica Antoni Rovira i Virgili en la seva Història de Catalunya) pròpia del neolític. El mot dolmen prové del bretó: Dol vol dir ‘taula’ i men, ‘pedra’. O sia, taula de pedra.
La comarca del Moianès està farcida de dòlmens. Un dels més estètics és el del Pla de Trullars o Trullàs, ubicat en un altiplà a l’est del nucli urbà de Monistrol de Calders. El megàlit es troba en una posició dominant, sobre el coll de la Vinya de l’Estirayes. Es va construir entre el neolític final i el bronze antic (entre 2.200 aC i 1.500 aC) i, com la gran majoria de dòlmens, té una orientació nord-sud. Es tracta d’un dolmen de planta pirinenca, és a dir, simple, amb les lloses poc o gens treballades i una, la d’accés, rebaixada. Són dòlmens típics dels Pirineus, d’aquí el nom. Té unes dimensions interiors d’uns 3,2 metres de llarg i 1,7 d’ample.
El monument va ser utilitzat com a lloc de sepultura per als habitants prehistòrics de la zona. Es creu que durant un llarg període de temps.
La primera aproximació científica al megàlit es va produir el 1920 amb Josep Gudiol, de la Secció d’Exploracions del Centre Excursionista de Vic, al capdavant. En aquell moment el dolmen va ser excavat i s’hi van trobar 45 fragments de ceràmica feta a mà, un fragment amb decoració incisa i restes antropològiques, com diverses peces dentàries i de mandíbula.
Més tard hi va haver dues intervencions més: amb Ricard Batista el 1958 i amb J. Guàrdia el 2003. L’any 2006 el dolmen va ser restaurat. Actualment està obert al públic i es tracta d’una destinació popular per als amants de la història i la natura. Se’l considera, de fet, un dels millors exemples de l’arquitectura megalítica de Catalunya i ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.
COM ES FEIEN SERVIR ELS DÒLMENS?
Servien de sepultura. Sovint en un mateix dolmen s’hi dipositaven nombrosos cadàvers. Eren, doncs, els nostres cementiris actuals.
QUAN ES VAN CONSTRUIR?
A Catalunya, durant el neolític, moment en què els humans van començar a practicar l’agricultura i la ramaderia. Els que habitaven el territori català en aquells moments, fa uns 5.000 anys, vivien en poblats de cabanes i ocupaven també coves naturals.
PER A QUÈ SERVIEN?
A part de la funció funerària, devien constituir marcadors del territori, d’una manera semblant a com actualment s’utilitzen les fites de separació de terrenys i finques. La ubicació dels megàlits i la seva relació amb el territori és cabdal per poder entendre’n la funció i la vinculació amb els humans que els van construir i utilitzar.
{{ comment.text }}