Un documentalista vocacional

Últimament, TV3 i TVE han emès el documental L’home orquestra, un treball de la productora Swing Produccions, constituïda pel periodista musical de Caldes de Montbui Àlex Gómez-Font, el productor barceloní Pau Guixà, l’operador de càmera i director de fotografia granollerí Toni Tarifa i el periodista i realitzador audiovisual Carles Riobó i Clavell (Granollers, 1966). El documental, segons explica Riobó, és el resultat de dos anys de treball i tracta sobre la figura del músic Jesús Peyrón (Barcelona, 1930) i la seva aventura americana al llarg dels anys 40 i 50 del segle passat. Amb el nom artístic de Jesús Moreno, aquest artista, resident des de fa uns anys a Granollers, va ser un dels protagonistes destacats de l’època daurada de les grans orquestres de ball. Al treball, que fa un exhaustiu repàs per la vida del músic, es destaca que el multiinstrumentista Peyrón va saber construir-se una carrera excepcional i va actuar als millors escenaris del món tot acompanyant artistes d’alçada com Frank Sinatra, Nat King Cole, Édith Piaf, Judy Garland, Benny Goodman, Benny Moré, Xavier Cugat i molts d’altres. Aquest treball d’en Riobó mostra bé el perfil d’un periodista rigorós en tot allò que fa. Nascut a Granollers, diu que va començar a caminar a la sala Mundial, una empresa familiar dirigida pel seu pare Manel, que va conèixer des de dins i que el va permetre aficionar-se pel cinema. Després d’estudiar a can Colapi i gairebé sense saber què seria de gran, diu que es va trobar també sense saber gairebé com a Granollers TV formant part a finals dels anys 80 de la videoproductora Vídeo Sens, de la qual formaven part Assutzena Font i Jesús Hernández. Compromès amb el projecte –una condició innata en ell a l’hora de treballar– va aprendre aviat a fer una mica de tot i es va convertir en un autèntic ENG. Dotat per al mitjà i interessat per les qüestions culturals, va portar durant un temps les responsabilitats informatives d’aquest ram. Ser un professional que podia fer textos, gravar, editar i posar fins i tot la seva pròpia veu li va permetre iniciar una sèrie de projectes ben diferents. Les seves rutes per diversos indrets del Vallès Oriental van comptar amb un bon nombre de seguidors en el seu moment. Un nou canvi en la direcció de la televisió el va situar en la videoproductora Catalana de Televisió Local (CTL) de l’editora Prosa, on va seguir fent informació general i altres programes especialitzats, una feina que li va permetre col·laborar també amb EL 9 NOU. Amb un mercat que massa sovint no valora allò que el bon periodisme necessita –temps per fer bé les coses, principalment–, Riobó es va especialitzar, en no tenir una feina fixa, en la realització de documentals. Aquesta activitat la compagina actualment amb altres tasques periòdiques, cas del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), un projecte municipal dirigit pel periodista Josep Maria Codina que és impulsat des de Roca Umbert Fàbrica de les Arts. En les últimes edicions, Codina ha destacat per activa i per passiva “l’encertada gestió realitzada per Riobó en tot allò que té a veure amb la preparació i organització del MAC”. Els que el coneixem sabem bé que Riobó és sinònim de rigor i professionalitat. Si a això sumen la seva humilitat... Un dels seus primers documentals el va dedicar a glossar i descobrir el poeta vallesà Carles Sindreu. Interessat pels moviments culturals, va fer també un treball especial titulat El meridià de Granollers, centrat en la moguda cultural que hi va haver a la ciutat als anys 60 i 70 del segle passat. Acostumat als reptes complicats, el 2013 va acceptar i assumir l’encàrrec del grup Pro Art Paco Merino de fer la recerca i documentar com cal la major part d’obra possible del pintor Paco Merino Pavo, mort el 2004. El resultat va ser extraordinari. Ara treballa, juntament amb el fotoperiodista Ramon Ferrandis i el càmera Jordi Vacca, en l’elaboració d’un reportatge sobre la desapareguda empresa Sati de la Garriga. Col·leccionista empedreït, està posant al límit casa seva en no poder encabir totes les coses que té, moltes de les quals relacionades amb el cinema i els llibres especialitzats, preferentment d’assaig. Sense gaire temps ara per veure cinema, diu que bona part del temps lliure del qual disposa el dedica a passar-lo amb la seva companya, Olivia Bedmar, i a escoltar música. “Si és bona, jo menjo de tot”, conclou.

Carles Riobó, periodista i realitzador audiovisual

Un documentalista vocacional