Francesc Serra (Barcelona, 1912 - Tossa de Mar, 1976), pintor

Aquesta setmana centrem la pinzellada biogràfica en Francesc Serra Castellet (Barcelona, 1912 – Tossa de Mar, 1976), pintor barceloní de naixement però granollerí d’adopció. A Serra el vam veure el 25 de gener en aquestes pàgines tot acompanyant Pau Casals en una visita que el cèlebre músic va fer a Granollers el 30 d’agost de 1935 amb motiu de la inauguració de la plaça que li va dedicar l’Ajuntament. Tenia 3 anys quan els pares Serra-Castellet es van traslladar a Granollers, on van regentar la botiga Teixits Serra. Posteriorment, va estudiar als Germans de les Escoles Cristianes. Va ser en aquest centre on el germà Ildefons li va fer veure que estava especialment dotat pel dibuix. Malgrat que a casa seva volien que estudiés banca, ell va preferir entrar al Círcol Artístic de Sant Lluc, i va començar així una reeixida etapa plena d’èxits i de reconeixements nacionals i internacionals. Amb 17 anys va participar a la l’Exposició d’Art Oficial de Granollers i als 18 va exposar a La Unió Liberal. Amb 21 anys i després de fer vora 300 retrats de destacades personalitats barcelonines, va presentar la seva primera gran mostra a la Sala Parés. Els crítics van destacar “la seva seguretat absoluta en el traç i delicadesa de matisos, amb influències neoclàssiques d’Ingres”. Tot i viure a Barcelona, Serra va mantenir amb Granollers una relació constant abans i després de casar-se el 1933 amb la granollerina Quimeta Sitjà. Al llarg d’aquests anys, va col·laborar a La Gralla, on van publicar els seus primers retrats fets a l’estil mina de plom i uns quants articles. Polemista ell, va formar part de la Penya Literària integrada, entre altres, per Salvador Llobet, Josep Escobar, Josep Maria Ruera i Amador Garrell Soto. A l’inici de la Guerra Civil va fer tot el que va poder –amb Josep Maria Ruera, Vicenç Albarranch, Salvador Mas i Salvador Llobet– per salvar del saqueig revolucionari el patrimoni artístic de la comarca, Després de ser enviat al front d’Aragó, Serra va ser denunciat per haver defensat l’ideari revolucionari i va passar una setmana a la presó. De nou a Barcelona, va experimentar una ràpida projecció artística en ser considerat un mestre de la figura. Pintava dones vestides i nues dins un l’ambient familiar i serè de la llar que Joan Cortés, crític d’art de La Vanguardia, va qualificar com a “poesia de la quotidianitat”. Les dones que pintava eren models o familiars directes, cas de la seva dona i la seva filla Teresa (Granollers, 1944). Serra va viure a cavall entre Barcelona i Tossa de Mar, on passava llargues temporades. Els caps de setmana continuava visitant els seus familiars de Granollers, d’aquí que hagi estat considerat sempre granollerí. Era coetani de Cuch, Albarranch, Iglesias, Brugarolas, Viñeta, Escobar, Lloveras, Torras, Cumella, Puig, Pagès, Torrabadell... Al llarg dels anys va exposar a diverses sales barcelonines (Argós, Gaspar, Parés, Rovira), d’Olot (Francesc Armengol) i Madrid (Frontera). La seva obra figura a col·leccions públiques i privades d’arreu del món. Igualment està representat als museus d’art modern de Barcelona i de Madrid. Els museus de Granollers i de Tossa també tenen una bona mostra del seu treball. I per acabar: el 1953 va publicar el llibre L’aventura de l’art contemporani (Editorial Selecta); el 1973 va aparèixer –tota una joia– el llibre Serra, dibuixos (Edicions Lepanto); el 1978 el Casino de Granollers li va dedicar una exposició-homenatge; i fruit de la seva doble relació amb Granollers i Tossa té un carrer dedicat a tots dos municipis. El 1985, Salvador Llobet, gran coneixedor de la seva obra, va presentar la ponència Francesc Serra, pintor granollerí, al Centre d’Estudis de l’Associació Cultural. Tot i que resulta difícil, hi ha qui ha aconseguit obra de Serra ben original. El periodista Josep Maria Codina té un dibuix a tinta d’una vista d’un carrer de Pisa del 1951. Guardiana del llegat artístic del seu pare, l’obra de Serra és ben present a casa de la seva filla a Granollers. L’última paleta de colors que va utilitzar el pintor és manté intacta en forma de quadre. La Teresa guarda també la novel·la Raval, encara inèdita, i un secret que algun dia haurà de desvelar. Es tracta d’un ampli diari manuscrit que el seu pare li va encarregar no donar a conèixer fins que passin uns quants anys de la seva mort. Potser Serra no volia que ningú dels mencionats al diari es pugui sentir ofès per les seves reflexions.

Francesc Serra (Barcelona, 1912 - Tossa de Mar, 1976), pintor

Un enamorat de la figura femenina