Un procés de venda de dos anys que va portar polèmica

[caption id="attachment_122842" align="alignnone" width="576"] Les pintures van entrar al Museu de Barcelona el 25 d’octubre de 1917 / Arxiu Nacional de Catalunya[/caption] Signada definitivament el 6 d’octubre de 1917, la venda a la Junta de Museus de Barcelona de les 14 taules conservades del retaule gòtic de Granollers, dedicat al patró sant Esteve, va ser un procés llarg de més de dos anys. En el camí hi va haver malentesos, un intens debat ciutadà i desacords entre l’Església –que guardava les pintures– i l’Ajuntament, que les considerava de propietat comunal perquè els consellers de la vila les havien encarregat als Vergós feia 400 anys. El preu de la venda –finalment van ser 150.000 pessetes– i el destí d’aquests diners van ser dos dels obstacles amb què va encallar aquest llarg procés que l’any 1915, i amb el vistiplau del bisbe, va encetar el rector de la parròquia. Onofre Biada va anunciar que per poder acabar de construir el pavelló central del nou Asil-Hospital –residència i capella de les monges carmelites– i també per sufragar despeses ordinàries del centre, posarien a la venda les pintures del retaule dels Vergós, aleshores arraconades a la rectoria. El desinterès per l’art gòtic havia durat segles. Fins i tot a la Junta de Museus hi havia membres que el menystenien i preferien tenir pintures del segles XVII i XVIII. Però, durant la primera dècada del segle XX, i com a conseqüència de la Renaixença catalana i el romanticisme, es comencen a descobrir els grans murals de pintura romànica del Pirineu i es revaloren els retaules d’època gòtica com el de Granollers. És aprofitant aquesta avinentesa, i també que il·lustres prohoms locals com Jaume Maspons i Camarasa o Dionís Puig valoraven des de feia molts anys la importància de les pintures, que el rector Biada fa els primers passos, iniciativa d’entrada ben vista per les autoritats municipals. En començar les negociacions, a l’abril de 1915, la Junta de Museus va fer una primera oferta: 100.000 pessetes per les taules gòtiques de sant Esteve i el petit retaule sencer de sant Sebastià i sant Eloi, una altra obra gòtica dels Vergós també guardada a l’església. La negativa de Granollers a acceptar aquest preu va fer que des de Barcelona l’apugessin a 125.000 pessetes, ja que consideraven de gran importància tenir aquest retaule al seu museu. Però es van trobar amb una segona negativa. Finalment, Barcelona va oferir 150.000 pessetes que des de Granollers van acceptar, tot i que es pagaria en títols de deute municipal de l’Ajuntament de Barcelona, fet que, segons es va dir aleshores, hauria rebaixat la xifra final real fins a unes 118.000 pessetes, a causa de la baixa que havia fet el paper municipal barceloní. L’altre obstacle va ser el destí final d’una part dels diners de la venda. Sigui per una mala interpretació de l’antic rector o per voluntat expressa del clergat, la venda es va firmar el 6 d’octubre de 1917, sense presència de cap representant municipal, amb uns termes que no van agradar a l’Ajuntament. El contracte de compra-venda, a més de deixar clar que bona part d’aquells diners s’havien de destinar a la construcció del pavelló central de l’Hospital, donava per bo que si les monges algun dia marxaven de l’Hospital, les 50.000 pessetes que es destinaven a la seva manutenció passarien directament a l’església parroquial de Granollers. [caption id="attachment_122843" align="alignnone" width="900"] Document que estipula qui gestionaria els diners si les monges marxessin / Arxiu Nacional de Catalunya[/caption] DIES CONVULSOS Firmada la venda, i quan al cap de poc els representants del Museu de Barcelona ja eren a Granollers per recollir les pintures, es van trobar que les autoritats, al costat de la policia local, els ho van impedir. Després d’una reunió d’urgència, Granollers va acceptar la venda perquè es va rectificar i es va deixar escrit que en el cas que les monges abandonessin el centre, les rendes les gestionarien el rector, l’alcalde, el jutge, dos regidors i dos veïns de la vila, com es pot llegir en el document publicat en aquesta mateixa pàgina. Amb aquesta rectificació, les taules van ser entregades al Museu de Barcelona, on van entrar a les 5 de la tarda del 25 d’octubre de 1917. Després de restaurades, les pintures es van presentar el 3 de març de 1 [caption id="attachment_122844" align="alignnone" width="408"] Invitacions per a la instal·lació del retaule a Barcelona, el 3 de març de 1918 / Arxiu Nacional de Catalunya[/caption] 918 al Museu de la Ciutadella, amb gran assistència d’autoritats catalanes i de Granollers, segons es pot llegir a la llista de convidats.

Un procés de venda de dos anys que va portar polèmica

El Museu Abelló ofereix una nova mirada a l’obra de Cesc Bas

L’exposició de portades de l’especial de Nadal d’EL 9 NOU, a l’Institut Celestí Bellera, de Granollers

Khalil Gibran i la poesia mística d’‘El Profeta’

Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez, publiquen un llibre sobre Muzio Clementi

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat

Les Gitanes de Cardedeu es traslladen a una plaça més gran