Un punt de vista diferent

Aixecar els ulls i mirar el cel. És el que segur que feien sovint els primers moradors de Santa Eulàlia de Tapioles quan es va construir com a cel·la monàstica al segle IX. En una confirmació del rei franc Lluís el Tartamut, la vincula a la seu de Barcelona com a “cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles” i el 986 va ser confirmada al monestir de Sant Cugat del Vallès. De cel·la de monjos va passar a església del veïnat, però la pesta negra del segle XIV va despoblar la zona i la va annexionar la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina. I encara va tenir uns altres amos. Després de la desamortització de Mendizábal, Santa Eulàlia la va adquirir la família Padrell, que va ser qui va afegit el campanar, una façana barroca, el cementiri i alguns edificis annexos. Ara mateix tot està en desús i la part de la casa ruïnes. Aquesta imatge l’ha disparat el fotògraf de Granollers JUAN CARLOS CASADO [més coneugut pel seu avatar a Instagram @ljuank].