Decenes de persones s’han reunit aquest divendres al centre cultural la Marineta, de Mollet, per assistir a la inauguració de l’exposició La Marieta del segle passat 1984-2001 i la festa que ha recordat el popular restaurant que va ser, durant prop de dues dècades, un referent gastronòmic, però sobretot cultural de la ciutat.
“Hi havia molta activitat, gastronòmica, de trobades de gent… Es feien cartells anunciant el que es feia i jo els anava recollint. L’arxiu municipal de Mollet es va interessar, però abans, jo volia compartir-ho amb la gent que ho havia viscut i que els que no ho havien viscut que ho coneguessin”, explicava Marina Duñach, una de les impulsores del restaurant, juntament amb Joan Antoni Salom.
L’exposició reprodueix una de les taules de la Marieta, amb les seves cartes de menús, la popular taula zero, on es feien tertúlies, estris de cuina i cartells que anunciaven les activitats culturals que s’hi feien, com concerts, exposició d’art o presentacions de llibres, entre altres.
“Realment, la Marieta era un lloc de trobada. Sol o acompanyat sempre trobaves un lloc per a tu. Hi havia passat moltíssima gent, i per tant, aquest record, no ´és una enyorança és una vivència. La gent se saluda, s’abraça perquè és una història de relacions humanes que encara existeixen. Hi ha molta connexió entre ells. Era un lloc de trobada i això era la meva intenció, que això fos un lloc de trobada de la gent que va viure aquells anys”, afegia Duñach.
Per amenitzar la festa, els germans Santi i Joan Olivé, nebots de la Marina no van parar de servir copes de la mítica aigua de València, una beguda que se solia servir i que es feina amb suc de taronja, cava i tres licors, dels quals es manté el secret. I el cuiner Pep Salsetes, fa servir coca de recapte.
“L’aigua de valència va ser mítica; era una beguda que arreplegava grups. Una manera d’interrelacionar-se amb ells. I avui tocava aigua de valència“, deia la Marina.
La impulsora del restaurant explicava que l’establiment va sortir en un context mol concret. “Penso que va sortir en unes coordenades molt particulars. Obrim el 84, feia uns deu anys que exercíem la democràcia, hi havia molts ànsies de llibertat i exercíem aquesta llibertat com nosaltres havíem pensat que l’haviem d’exercir. És un moment històric també en altres llocs. Ara seria difícil retrobar aquestes maneres de fer. Però no vaig ser sola, ho vam fer entre tots. ´Va ser un moment important de la història de Mollet”.
Un revulsiu cultural
“És un dia que no em podria perdre; és molt emotiu veure tanta gent coneguda“, dia Joan Antoni Salom, que fa uns dos anys que viu a Carcaixent (La Ribera Alta).
“No done l’abast a saludar a la gent, però aquí els protagonistes són tota la colla de la taula zero; els que han fet possible aquesta exposició i, sobretot, la Marina, que és l’alma mater de la trobada”.
Salom explica que, en aquells anys: “Teníem ànsies de llibertat, veníem de pocs anys des de la dictadura franquista i llavors la Marieta va ser com un revulsiu a nivell cultural perque les exposicions eren algunes vegades irreverents i molts artistes van poder gaudir de les seves parets i de l’ambient de la Marieta”.
Un dels fets més sonats que es van impulsar des de l’entorn de la Marieta va ser la falla de Mollet. “Va revolucionar la comarca i part de l’estranger. Vam portar una banda de València, la Democràtica de Pedralba; el grup de dansa Alimara i un grup de rock valencia que es deia Pantaix… Vam posar València uns dies aquí. Amb el suport de l’Ajuntament que ens va recolzar”.
“Vam muntar una falla i vam cremar els quatre politics, la Carme Coll, del PSUC; el Palenzuela, del PP; l’Àngel Cuní, de CiU i el Carpio, del PSC. Els vam cremar a tots. Alguns artistes van fer els ninots i hi havia una raspa de peix que representava Mollet. I suportant Mollet i els polítics estava el poble que aguantava tot l’entramat… “
“En Ferran Torrent va venir a presentar llibres, vam fer mascletà, castells de focs, vam tallar tots els carrers… El poble de Mollet es va bolcar, va omplir els carrers, estava tot col·lapsat….” recorda Salom.
Solidaritat amb Open Arms
Els assistents a la festa, entre els quals hi haiva el cantautor Jaume Arnella, van tenir l’oportunitat de comprar, per vint euros, algunes de les obres que han deixat artistes i també exemplars del llibre que es va editar amb motiu del desè aniversari, l’any 1994 o un receptari de cuina. Els dines recollits es destinaran a l’ONG Open Arms.
{{ comment.text }}