El director de l’equipament, Oriol Calvo, corrobora la seva teoria i remarca que és una mostra que s’assembla una mica, en petit, a aquella “antològica que encara no se li ha fet”. La trentena de peces que la formen ressegueixen les diferents èpoques per on va passar l’artista en el camp de la ceràmica. “Qui vulgui conèixer la trajectòria d’Antoni Cumella se’n pot fer una idea visitant aquesta petita però completa exposició”, comenta el director del Museu. Totes les peces provenen de la col·lecció de la família. “Sense la seva col·laboració i la seva generositat aquesta exposició no hauria estat possible”, afirma Calvo.
La mostra es va inaugurar a principis de juliol coincidint amb la Fira Internacional de Ceràmica. “Sempre intentem fer una exposició d’un ceramista destacat viu, i alternem els consagrats amb els novells. Enguany, però, hem fet una excepció. Hem escollit un artista consagrat però no viu”. Ja feia anys que havien parlat amb la família d’aquesta mostra, i també amb el marxant d’art Manel Serras, d’Argentona, i finalment l’han materialitzada aquest any.
En el catàleg que s’ha fet de l’exposició, Calvo parla de les obres de Cumella com “autèntiques escultures, amb un treball impressionant en les textures i els esmalts”. En bona part de la seva producció, afegeix, les formes (ovoides, esferes…) netes i rotundes estan despullades de qualsevol element decoratiu que no sigui l’acabat de la superfície amb esmalts monocroms amb matisos, gradacions de color i granulats que hipnotitzen completament l’espectador”. També es mostren plaques “amb suggeridores decoracions i totxos de construcció deliberadament tallats i deformats, en una agosarada proposta artística realment innovadora”.
Per al proper, Calvo ha anunciat que dins el Congrés Internacional de la Ceràmica que es farà a Barcelona hi tindrà un paper destacat la ceràmica aplicada a l’arquitectura i, en conseqüència, el paper de Ceràmica Cumella en aquest camp.
UN DEUTE AMB CUMELLA
El director del Museu del Càntir considera que amb el poc que s’ha fet sobre Antoni Cumella al país encara hi ha un deute amb ell. “Cumella està dins aquell grup de gent molt reconeguda a fora i que aquí es coneix poc. Estem en un país que no ha sabut reconèixer els seus ceramistes. Encara tenim molta feina per fer”. Per això, per corregir aquesta mancança, el Museu presenta cada any exposicions amb artistes que treballen l’argila com a matèria base.
{{ comment.text }}