La Generalitat de Catalunya ha adquirit una peça de l’artista Vicens Vacca, de Granollers, per incorporar-la a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani. L’obra escollida és ‘Retard’, que Vacca va presentar a l’exposició retrospectiva “Fora de lloc” que va tenir lloc al Centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat l’any passat, on es recollien els seus més de 35 anys de trajectòria.
“Per a mi és una molt bona notícia, ja que no és habitual que passi una cosa així”, ha reconegut l’artista de Granollers, un dels referents de l’art sonor de Catalunya. “A més, la peça escollida és d’un tipus d’obres que són difícils de col·locar, i que ara vagi a una col·lecció com aquesta és una cosa fantàstica.” Segons explica Vacca, la peça quedarà dipositada en algun museu, però “la intenció és fer-la voltar una mica, que no es quedi tancada en un lloc, sinó que durant un temps es facin cessions perquè es pugui veure en diferents espais”.
Vacca defineix ‘Retard’ com una peça força complexa en què la part objectual no és tan important com el que fa. L’artista va construir la peça juntament amb l’Orquestra Electrònica del Vallès, els seus col·laboradors habituals, i consisteix en tres micròfons i tres altaveus connectats elèctricament amb quatre ordinadors. Els micròfons enregistren les paraules que pugui dir un espectador. “D’entrada repeteix aquests sons, com si fossin un eco. Aquestes paraules queden enregistrades a la memòria de l’ordinador, i ho va emetent a mesura que es fan més coses, per tant, recupera uns sons ja dits, provoca repeticions i decalatges que generen nous discursos ocasionalment desordenats i antagònics”, explica Vacca. La peça va funcionant i complicant el discurs fins que en un moment determinat s’atura, i queda en silenci, buida d’informació. “Si després una altra persona torna a entrar a la sala i comença a parlar, la màquina torna a funcionar, ella sola generarà el discurs.”
L’objectiu final de la peça és reflexionar al voltant de les dificultats i els perills de la comunicació. Aquest artefacte segueix la línia de treball que l’artista va iniciar amb peces com ‘Speech’ (2015/20), en què la modificació dels missatges fins a anul·lar-los o convertir-los en una altra cosa portava a la connexió amb la peça.
{{ comment.text }}