L’Ametlla del Vallès va estrenar divendres 12 de febrer a Youtube una sèrie de ficció pròpia, 13 divendres, dirigida per Lluís Pérez, i sorgida en temps de pandèmia per reactivar l’activitat cultural. Una de les seves particularitats és que els protagonistes són una setantena de veïns i veïnes de l’Ametlla, de totes les edats i molts sense cap experiència actoral, que es reparteixen en els diferents capítols.
La idea de fer algun nou projecte en el camp cultural va sorgir de l’Ajuntament. “Davant l’hivern dur que es presentava culturalment vam parlar del que podríem fer i els vaig presentar aquesta proposta”, explica Pérez, que també es actor, professor de teatre, codirector dels Pastorets de la Garriga, pintor i informàtic.
La proposta es concreta en 13 capítols, d’uns quatre minuts cadascun, que s’estrenen durant 13 divendres al canal Youtube de l’Ajuntament, on queden penjats. Els protagonistes van sortir d’una crida que es va fer entre la població per buscar actors i actrius, de totes les edats, sense necessitat que haguessin actuat mai, i només amb el requisit de ser de l’Ametlla.
“Als cinc dies vam tancar el càsting. La veritat és que no esperàvem una resposta tan gran, va ser magnífic”, reconeix el director. Davant aquesta bona rebuda, i en lloc de fer una tria, Pérez va decidir donar cabuda a tothom i col·locar-los en un capítol o en un altre. “Així es fa més poble”, afirma.
En els capítols, tots en clau d’humor, el director intenta donar-li la volta a les coses. “El meu objectiu és sorprendre l’espectador en cada capítol, i que ens ho passem bé i puguem riure tant els que ho fem com els que s’ho miren”, explica.
El moment de pandèmia que es viu actualment també ha condicionat la manera de treballar. Pérez primer va fer una videotrucada a la setantena de persones que es van presentar al càsting. “Volia que m’expliquessin la seva vida, què feien, quines inquietuds tenien i quines sèries miraven.”
A partir d’aquí va començar a pensar els diferents capítols i a treballar en grups, la majoria de vegades a través del mòbil. “Primer trio les persones que actuaran i fem un grup de Whatsapp, jo els explico i els dic més o menys el que han de fer o dir, els poso en situació però ells ho acaben de fer. Després m’envien un vídeo, i jo faig una selecció, una neteja i els envio el guió definitiu. A partir d’aquí ja graven i em passen el vídeo bo, i jo faig el muntatge final.”
Només en algunes ocasions, quan poden anar a l’exterior, han gravat de forma presencial, com és el cas del segon capítol, que té com a escenari l’espai de sota el pavelló. “En aquests casos sí que ens trobem, però si no, no ens veiem cara a cara.”
Els diferents capítols, avisa el director, poden semblar inconnexos, “però un espectador hàbil pot anar lligant coses. El que passa és que en qualsevol moment pot quedar descol·locat”.
{{ comment.text }}