Valérie Buscemi: “Abordem la mort tal com hem viscut al llarg de la nostra vida”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Valérie Buscemi, de 39 anys, viu a Lliçà d’Amunt i treballa a l’Hospital de Granollers amb l’equip d’Atenció Psicosocial de Creu Roja en un programa d’atenció a malalts avançats impulsat per la Fundació La Caixa. El seu cognom no sembla belga. El meu pare és italià, de Sicília, de prop d’Agrigento. Ell va marxar a Bèlgica als anys 50 o 60, quan tenia 6 anys. Llavors va arribar molta immigració italiana per treballar a les mines de carbó. Vostè és nascuda a Bèlgica. Sí, el meu pare es va casar amb una belga i jo vaig néixer allà. I com va arribar a Catalunya? Quan estudiava, vaig fer un Erasmus i vaig ser a Gran Bretanya. A partir d’allò, em vaig acollir a programes europeus: vaig fer pràctiques a França i, abans de començar a treballar, vaig voler tenir una altra experiència a l’estranger. I vaig arribar a Barcelona amb un programa del Servei Voluntari Europeu. La intenció era fer un voluntariat a l’Associació Espanyola contra el Càncer (AEC). Vaig venir amb la idea de quedar-me 6 mesos i ara ja fa 15 anys. I la decisió d’establir-s’hi? Inicialment, per feina. Després, per amor. Vaig conèixer algú en aquell moment que no és la persona amb la qual estic casada. I també perquè tenia l’oportunitat de formar part de l’equip de psicòlegs de l’AEC. I de Barcelona cap a Lliçà? Treballant a l’AEC, venia un cop a la setmana a l’Hospital de Granollers, a donar atenció psicològica a persones al final de la vida a la Unitat de Cures Pal·liatives (UCP). Allà vaig conèixer el meu marit, que feia la residència de medicina de família. Ens vam conèixer a la planta i, entre una cosa i altra, vam continuar el contacte i ens vam enamorar. Vaig venir a viure a Lliçà per amor. Vostè és de Lieja, una gran ciutat, i ha viscut a Gran Bretanya, França, Barcelona. Com prova viure a un poble com Lliçà d’Amunt? Em va costar deixar Barcelona. Vivia molt a gust i la guardo al cor. Visc al centre del poble; la meva parella i la seva família són de Lliçà de tota la vida. La introducció a Lliçà va ser molt fàcil. Tenim tres fills i el fet de viure aquí és un goig. Agraeixo molt viure-hi. Potser trobaria a faltar un nucli amb més carrers per passejar i trobar-nos amb la gent. Som un poble peculiar. En què consisteix la psicologia a cures pal·liatives? Acompanyo persones que estan al final de la vida, gent amb malalties avançades, tant ells com els seus familiars, el seu entorn més proper. Estem preparats per morir-nos? Cadascú es prepara a la seva manera, oi? Abordem la mort tal com hem viscut al llarg de la nostra vida. Ens apropem o ens adaptem al procés de la mort tal com ens hem apropat a altres situacions complexes o difícils que ens passen al llarg del nostre procés vital. Preparats? Fins que no ens trobem al davant és difícil anticipar-se. En el fons, tot flueix, tot canvia i el procés vital implica pèrdues. En qui tracta troba més por o més resignació? Forma part d’un procés. Ser diagnosticat d’una malaltia com el càncer, per exemple, ens confronta amb la por de morir. La por és present. Molt. I el desconcert, la inseguretat, la vulnerabilitat... la ràbia, també. Un pot estar molt empipat amb el que li passa. El ventall d’emocions és molt gran. Molta tristesa, també. Pel que estem perdent i pel que perdrem. Si vostè patís una malaltia incurable, com voldria ser tractada? Primer de tu a tu. O sigui, tractada com una persona. A banda de malalta, sóc una persona i demanaria que em coneguessin: “Com és la Valérie?” I també tenir el meu espai, poder fer un parèntesi. Un espai sense els meus familiars perquè ells estarien molt implicats emocionalment i no els voldria preocupar més. Poder parlar amb una persona neutral. L’última etapa de la vida és tan important com moltes altres. Voldria poder morir en pau i amb dignitat. [caption id="attachment_117697" align="alignnone" width="400"] Valérie Buscemi, psicòloga / Griselda Escrigas[/caption]

Valérie Buscemi: “Abordem la mort tal com hem viscut al llarg de la nostra vida”

Blaus renova la junta i manté Irene Galán com a cap de colla

Can Noguera tornarà a acollir la festa de Cap d’Any de la Garriga

Les directores de ‘Chavalas’ roden la seva nova pel·licula a l’Ametlla

La Fira dels Torrons de Llinars recupera el format de tres dies

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

La Clandestina, de Granollers, guanya el 'Joc de cartes' per buscar les millors postres del Vallès

Un incendi afecta un local ocupat a l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Mor Francesc Campaña, cap de la Policia Local de Granollers durant 21 anys

Dos denunciats penalment per llençar un gos desnodrit per un balcó a Canovelles

La Vermuteca reobre amb nova gestió al centre de Granollers

Cop policial contra un centre logístic per a la venda il·legal al mercat de Canovelles

La botiga Montañà, de Granollers, rep un premi pels seus gairebé 200 anys d'història

De verí per a gossos a ritual en un parc de Cardedeu

Desallotgen la comissaria de la Policia Local de Granollers per un incendi al menjador