Vesna Vucovic: “L’1-O el meu home va omplir el rebost i vam reviure la guerra”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Vesna Vucovic, de 62 anys, va néixer en un poble d’Ístria, però va créixer a Sarajevo, la que avui és la capital de Bòsnia i Hercegovina. Va arribar a Montmeló com a refugiada de guerra. Continua sentint-se iugoslava. Es diu que a l’antiga Iugoslàvia hi va haver un conflicte ètnic, però com es distingia algú d’algú altre? Pels noms i els cognoms se sabia si algú procedia de Croàcia, de Sèrbia, de Bòsnia... Encara que també hi havia noms populars, com ara el meu, que podia ser de qualsevol lloc. El 1992 va esclatar la guerra. La meva filla llavors tenia quatre anys. Van començar els bombardejos a Sarajevo, però no enteníem que allò fos una guerra. Pensàvem que seria un conflicte curt. Tenia un germà que s’havia casat a Belgrad i el meu marit em va demanar que marxés amb ell uns dies. Vam agafar una bossa petita i amb poca roba. Al cap d’uns 20 dies, el meu home ens va venir a visitar i llavors es van tallar les comunicacions i les carreteres. Ja no podíem tornar. I van decidir marxar? El meu home i jo som d’ètnies diferents. Ell és bosnià i, a Belgrad teníem problemes amb el seu cognom. Quan va sortir de Sarajevo, no va agafar ni passaport ni carnet de conduir ni res. A l’època de Milosevic, a Sèrbia, no li volien fer documentació. Era una mena d’apàtrida? Tot i que va fer molts intents, ell no se’n sortia, d’aconseguir passaport. Però sempre hi ha bona gent i una amiga meva de la feina, que la vaig trobar a Belgrad per casualitat, em va dir que al seu home l’havien mort a Sarajevo. Gràcies a ella, vam aconseguir que la policia posés el meu home al meu passaport. I es van convertir en refugiats. Feia uns set mesos que érem a Belgrad. Anàvem d’ambaixada en ambaixada, però com que el meu home no tenia passaport era difícil aconseguir refugi. Vaja, era impossible. A la Creu Roja em recomanaven que marxéssim soles la nena i jo, però no n’estava segura. Fins que un dia, a una emissora independent de ràdio, vaig sentir que cridaven gent per anar a Espanya per a una estada de sis mesos. Les ONG d’aquí feien molta pressió al govern espanyol per acollir una quota de refugiats. El nostre grup va anar en tres autobusos fins a Budapest i d’allà en avió fins aquí. I com van arribar a Montmeló? No sabíem on anàvem, depenia d’un número: fins a tal número havíem de baixar a Barcelona; la resta, cap a Madrid. Vam caure en un grup de 110 persones que vam allotjar-nos en un alberg de Comarruga i altra gent va anar a Igualada. Allà hi vam ser sis mesos. Però la guerra no s’aturava i ens vam repartir per Catalunya. Com que era a prop de Barcelona, ens vam establir a Montmeló i el meu home va trobar feina. El 1997 se signa la pau a Bòsnia i hi tornen. A Sarajevo? Al cap de tres dies de comprar el nostre pis de Montmeló, vam tornar a veure la família a Sarajevo. Era la primera vegada després de cinc anys. I troben a faltar res de Sarajevo o d’aquella Iugoslàvia que van viure de joves? De Iugoslàvia, sí. De Sarajevo... m’agrada anar-hi de vacances... Ha canviat molt. No és el mateix. Per què? Hi ha gent que s’ha aprofitat de la guerra. Hi ha una tendència molt forta a la islamització. Hi han intervingut països àrabs que han fet moltes mesquites noves. És diferent. S’imaginen tornant-hi? No. Sovint es compara el que va passar als Balcans amb el que ha estat passant aquí, a Catalunya. Pensa que s’assembla? Sí, s’assembla bastant. De debò? A vegades em diuen: “I tu que vas viure aquella guerra, com és que estàs a favor de la independència de Catalunya?” I els responc: “És que jo ho trobo just.” L’1-O el meu home va omplir el rebost i vam reviure la nostra guerra. Però ara sembla que la cosa ja no està tan escalfada.

Vesna Vucovic: “L’1-O el meu home va omplir el rebost i vam reviure la guerra”

El fenomen dels Pastorets va a l’alça al Vallès Oriental

Granollers estrena el gran fotomosaic a Roca Umbert

El Museu de Granollers mostra el retaule de sant Esteve a la ciutat

El Museu de Granollers reobre amb el retaule de sant Esteve al complet

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Mor a 59 anys Rafael Solis, cambrer històric de la Fonda Europa

[AMPLIACIÓ] Tercer premi de la loteria de Nadal repartit al balneari Blancafort de la Garriga

Mor a 85 anys la mestra de Palou Lluïsa Salvador

Busquen un home de 82 anys desaparegut des de diumenge al migdia a Lliçà d’Amunt

Localitzat en bon estat a Granollers el veí de Lliçà d'Amunt desaparegut

Queixes de les associacions comercials de Granollers pel trasllat del mercat setmanal al dia 24

El llegat d'Isak Andic al Vallès Oriental

Arrenca la urbanització del sector de l’antiga Sati, a la Garriga

Aleix Espargaró fa el salt al ciclisme professional fitxant per l'equip Lidl-Trek

L’històric restaurant Layon, de Granollers, tancarà el 10 de gener