Winston Vargas: “El primer cop que vaig veure arbres sense fulla, pensava que eren morts”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Winston Vargas, de 38 anys, parla set idiomes i va fer dues carreres: Dret Civil i Turisme. Va conèixer la seva dona, de Sant Fost, de vacances al seu país. De pare haitià i mare dominicana, troba a faltar el Carib. La seva dona és de Sant Fost, oi? Sí, la vaig conèixer quan ella va venir de vacances a Puerto Plata, on vaig néixer. En aquella època, a la República Dominicana, jo em dedicava al negoci turístic i tenia un restaurant. Ens vam conèixer, ens vam agradar i vam decidir casar-nos. Pensava que instal·lant-nos aquí a Catalunya podria continuar fent més o menys la mateixa feina que feia. Però vaig adonar-me de seguida que els impostos eren massa alts com per obrir un restaurant i tampoc no vaig trobar feina del meu ram del turisme. I vaig començar a treballar de comercial per a empreses d’energia. Ara ja fa 10 anys que soc aquí. I content? Està clar que aquí hi ha molta més seguretat que a Santo Domingo, però el nivell de vida també és molt i molt més car que allà. Estic content a la feina, però la llàstima és que no hagi trobat encara alguna cosa relacionada amb el turisme. Quina mena de cuina feia al seu restaurant? Treballàvem sobretot amb la barbacoa, la barbecue, com l’anomenem els dominicans. I bàsicament fèiem pollastre i peixos. Però la cuina tradicional dominicana està feta amb molts i molts ingredients. Per exemple, l’arròs amb guandules, que és un tipus de llegum, o el moro de habichuelas, que és un plat cuinat també amb arròs i amb mongetes vermelles. I també es fa molt el pollastre fregit, la iuca fregida, el plàtan macho fregit... que no es pot confondre amb els plàtans d’aquí, que són dolços i no serveixen per a la paella. Han de ser plàtans machos. Dels plàtans de Canàries, nosaltres en diem bananes. I tota mena d’amanides amb pastanagues, amb tomàquets, amb cebes... I molta fruita, també. La República Dominicana i Haití comparteixen una mateixa illa, la Hispaniola... Però no tenen res a veure. Els haitians parlen francès i els dominicans parlen espanyol. I històricament també hi ha hagut ocupacions, guerres i massacres entre els dos països. I ara mateix, el nivell de vida a la República Dominicana és bastant superior al d’Haití. Hi ha una relació difícil entre algú que és pobre i algú altre que és una mica més ric. Som a la mateixa illa, però estem molt allunyats. Troba a faltar el Carib? Trobo a faltar el meu restaurant i aquella vida que feia allà. A mi m’agrada tractar amb molta gent, conèixer molta gent diferent cada dia i la meva professió al voltant del turisme m’ho permetia. I també trobo a faltar molt el clima. Aquí soc feliç a la primavera i a l’estiu. Però a la tardor i a l’hivern... Uf! A la República Dominicana potser plou una mica uns quants dies, però gairebé sempre fa sol. Però pateixen els huracans. Sí, això és veritat. Però els huracans passen. Duren el que duren. No s’hi estan per sempre. Què és el que més el va sorprendre quan va arribar a la comarca? El fred. Quan passejava pel carrer i veia tots aquells arbres que havien perdut la fulla, pensava: “Estan secs!” I la meva dona em deia: “Que no, que no estan pas secs...” [Riu de tot cor] Al meu país, un arbre sense fulles vol dir un arbre mort; no hi ha arbres que perdin la fulla a la tardor o a l’hivern. Però al cap de tres o quatre mesos, ja vaig comprovar que els arbres tornaven a esclatar de flors i fulles. En aquest 10 anys, heu tornat cap vegada a la República Dominicana? Quatre cops. I ja m’agradaria passar sis mesos aquí i sis mesos allà, però, és clar, això és impossible econòmicament. Us imagineu vivint a Sant Fost per sempre? De moment, sí. Qui ho sap més endavant? [caption id="attachment_118856" align="alignnone" width="401"] Winston Vargas, santfostenc / Toni Torrillas[/caption]

Winston Vargas: “El primer cop que vaig veure arbres sense fulla, pensava que eren morts”

La travessa Viladrau – La Garriga del 23 de març obre les inscripcions

Un negoci d’amor a primera vista

Joan Pau Inarejos: “És difícil restar indiferent davant d’una de les mirades del romànic”

La història de Sant Pere a través de les sepultures

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

Udon obrirà restaurant al local de l’antic Layon de Granollers

Nou itinerari al Montseny: les 13 fonts del Matagalls

Col·lectius de Granollers denuncien una botiga per fomentar la ludopatia

Recerca sense èxit d'un artefacte de la Guerra Civil a l'entorn del camp de futbol del carrer Girona, a Granollers

Un negoci d’amor a primera vista

[AMPLIACIÓ] Treballadors de l'Hospital de Granollers protesten per reclamar millores laborals

Campanya per ajudar a comprar una nova xurreria mòbil a l’homede Sant Fost a qui li van robar

Acció Baix Montseny i Afadis obren un restaurant a Sant Celoni

Tres detinguts en una plantació de marihuana a Granollers

Mor a 96 anys, Lluïsa Oller, fundadora del Viver de Bell-lloc de Cardedeu