Una temporada que, en l’aspecte esportiu, ha estat la millor de l’equip granollerí en molts anys –quarta posició final per culpa de la victòria de l’Ademar Lleó a la pista del Valladolid (27-28)–, però que ha deixat un regust agredolç per culpa d’una situació econòmica límit que podria acabar amb el club denunciat d’impagament pels jugadors i amb un futur a l’Asobal en l’aire.
Tot aquest malestar es va poder copsar a través de diverses pancartes en què l’afició va fer costat a l’equip i assenyalava la directiva com a culpable de tots els problemes; “Heu demostrat pit i collons… i la resta?”, resava una. “Senyors, apreneu la lliçó. Davant l’adversitat… unió!!”, deia una altra. I una última que deia: “Amb collons, sense cobrar i tercers a l’Asobal”.
L’EQUIP COMPLEIX
El Fraikin, després de la reivindicació inicial, va sortir amb empenta i marcant el ritme del partit. A batzegades, però va anar sempre al davant –a excepció d’un 8 a 9 advers després d’un parcial de 0-3 del Toledo–. La reacció va ser immediata, amb un parcial de 6-1 que va conduir a un màxim avantatge de sis gols, 20 a 14, poc abans del descans. Després, en la represa, el Toledo es va apropar perillosament de la mà d’un inspiradíssim Pesic –nou gols–, però els de Manolo Cadenas van controlar els nervis i van assegurar una victòria que no va servir per acabar tercers.
